Poesia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 88:
La forma d'un poema és més flexible actualment en plena post-modernitat mercès a la modernitat artística. Els poetes moderns i contemporanis s'alliberaren de les regles d'antuvi i això ha donat una varietat molt extensa de formes de presentació. És un exemple d'això el cal·ligrama que es pot apreciar a la imatge del costat. Molts poetes introdueixen durant la segona meitat del segle XIX allò que s'ha vingut anomenant de '''vers lliure'''. És a dir, en la línia de la poesia en prosa, el vers lliure es presenta sense metre, rimes o estrofes. S'hi presenten formes originals, de vegades, amb imatges dibuixades que juguen amb l'ull de qui llegeix. Vers el segle XX desapareixen totes les convencions clàssiques de la mètrica vist que són percebudes com a arcaiques.
Nogensmenys, la forma clàssica d'una poesia difereix molt de les pràctiques actuals. L'aspecte visual del poema escrit havia de reflectir-se en la combinació d'un vers per línia i, per tant, no s'omplia tota la pàgina com passa amb els texts en [[prosa]]. Un exemple d'això és la imatge de l'esquerra d'Alexander Blok. S'hi separen les estrofes o les agrupacions de versos per espais en blanc. La [[poesia visual]], a més a més, juga amb el contorn de la plana i la forma del text, combinant recursos gràfics i textuals.{{CC|data=abril de 2017}}[[Fitxer:Alexander_Blok_-_Noch,_ulica,_fonar,_apteka.jpg|miniatura|Obra d'Alexander Blok, amb un poema en rus, "''Noch, ulitsa, fonar, apteka''", a [[Leiden]]|alt=|esquerra|150x150px]]Cal dir, però, que la poesia continua distingint-se de la prosa per la seva forma. A pesar que els poetes o les poetesses de la post-modernitat juguin amb el full i es dediquin a dibuixar línies de versos que formen imatges com ara una Torre Eifel, hi tenim igualment, a grans trets, una poesia visual en què versos són separats per línies i les estrofes per blancs.<sup>[79]</sup>
De fet, tècnicament i a nivell del seu contingut, la poesia segueix presentant un jo poètic que fa passar sentiments i punts de vista de cara al seu entorn més immediat o llunyà. No hi tenim, contràriament a la prosa estricta, més pròpia de la narració, un conte o una novel·la. Estèticament, així i tot, cap novel·la o compte presenta les característiques de l'alineació pròpies a la poesia. La forma en com es presenten les estrofes és un element més que diferencia la poesia de la resta de gèneres. Es poden combinar tres, quatre o més versos en estrofes alternades<sup>vegeu-ne la forma a art "major" i "menor"</sup>. La mètrica és qui s'ocupa d'analitzar la composició mateixa de les estrofes segons la combinació de versos. Una combinació que no és ingènua, sinó buscada pel mateix poeta qui mira de donar d'aquesta manera una estètica concreta al seu text. En plusvàlua l'autor pot voler-hi donar un significat paral·lel i que només es trobaria relacionant el contingut de l'obra amb la seva forma estètica.{{Columnes|100%}}
| |||