George Walker Bush: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula persona}}
'''George Walker Bush''' ({{àudio|En-us-George Walker Bush.ogg|pronúncia en anglès}}; [[6 de juliol]] de [[1946]]) és un [[polític]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]], el 43è [[president dels Estats Units]]. El seu primer mandat, acabàostentant el [[20càrrec deentre gener]] de [[2005]],2001 i fou reelegit per a un segon mandat que acabà el [[20 de gener]] de [[2009]]. BushVa fouser el quaranta-setètambé Governador de [[Texas]] des deentre [[1995]] fins ai [[2000]]. És membre del [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]], i generalment és considerat [[conservador]].
 
== Vida i educació ==
George W. Bush va néixer a [[New Haven]], [[Connecticut]]; els seus pares foren [[George H. W. Bush|George]] i [[Barbara Bush]], i va créixer a [[Midland (Texas)|Midland]] i [[Houston]], [[Texas]]. Té quatre germans més joves: [[Jeb Bush|Jeb]], [[Neil Bush|Neil]], [[Marvin Bush|Marvin]], i [[Dorothy Bush|Dorothy]]. Una germana més jove, Robin, morí de leucèmia el [[1953]] quan tenia tres anys. Com el seu pare, Bush va ser educat a l'[[Acadèmia Philips]] ([[Andover (Connecticut)|Andover]]) (setembre de [[1961]] – juny de [[1964]]) i a la [[Universitat Yale]] (setembre de [[1964]] – maig de [[1968]]). Està casat amb [[Laura Welch Bush]].
 
== Política Interior i Internacional ==
George W. Bush era el president dels [[Estats Units]] durant l'[[Atemptats de l'11 de setembre de 2001|atac terrorista de l'11 de setembre del 2001]] amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de [[Nova York]].
[[Fitxer:BushWolfowitz-050316.jpg|thumb|250px|George W. Bush amb el Secretari de Defensa, [[Paul Wolfowitz]], posteriorment president del [[Banc Mundial]]]]
Com a resposta als atacs, l'administració nord-americana inicià una política d'atac contra el terrorisme islamista radical. Aquesta política portà a la invasió de l'[[Afganistan]] (i [[Guerra de l'Afganistan (2001)|la guerra al mateix país]]) el 2002, per perseguir els [[Talibà|talibans]] que havien perpetrat l'atac, i la de l'[[Invasió de l'Iraq de 2003|Iraq]] el 2003. LaPer aquesta segona intervenció l'administració americana va al·legar una suposada vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial d'en [[Saddam Hussein a l'Iraq era evident per l'Administració Bush, ja que el darrer finançava moltes de les seves operacions]].
 
[[Iraq]] fou acusat pels [[Estats Units]] de possessió d'[[Arma de destrucció massiva|armes de destrucció massiva]] i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]], amb inspectors a l'Iraq, negà les acusacions de possessió d'armes de destrucció massiva i demanà sempre més temps per a poder demostrar la inexistència d'aquestes. La pressió dels [[Estats Units]] no va ser prou com per a guanyar la votació en el [[Consell de Seguretat de l'[[ONUles Nacions Unides]] i va començar a enviar tropes a la zona amb la intenció d'atacar l'[[Iraq]] sense l'autorització de l'[[ONU]]. Segons els seus opositors, l'Administració es va saltar la legalitat internacional. En l'operació el recolzaren: països de la Polinèsia, ex-repúbliques soviètiques, petits estats centre-americans i del carib, i el [[Regne Unit]], [[Espanya]] i [[Portugal]], comentre a suports més destacatsd'altres.
[[Fitxer:Bush-USS-Lincoln.jpg|thumb|250px|George W. Bush s'adreça a la nació americana des del USS-Lincoln]]
Mentrestant, milers de persones a tot el món varen iniciar campanyes per a la mobilització social en contra de l'atac "il·legítim" dels [[Estats Units]] a l'[[Iraq]] i que culminà en la primera [[Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq|manifestació simultània a tot el món]], la manifestació de l'11 de març del 2003. A [[Barcelona]] les mobilitzacions van ser liderades per la [[Plataforma Aturem la Guerra]] i la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.
 
Sense el suport de les Nacions Unides, els [[Estats Units]] va iniciar la [[Invasió de l'Iraq de 2003|invasió de l'Iraq]] el 21 de març del 2003 i va acabar l'1 de maig del 2003. D'aleshores ençà, les tropes d'alliberament encapçalades pels [[Estats Units]] hanvan ser estat objectiu de la insurgència pro-Saddam i de la islamista. Mésque deva matar uns 2.0004500 soldats nord-americans han mort des del final de la guerra i no s'ha trobat cap arma de destrucció massiva.
 
== Lloc en la història ==
George W. Bush fou molt poc popular durant els últims mesos del seu mandat, malgrat haver unit el país durant els atacs de l'11-S i obtenir una important [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 2004|victòria de reelecció el 2004]].<ref>{{ref-web |url=http://edition.cnn.com/2004/ALLPOLITICS/11/03/prez.main/index.html |títol=Bush wins second term as Kerry concedes |editor=CNN |data=3/11/2004}}</ref> A causa de la invasió d'Iraq i de l'Afganistan en la «[[Guerra contra el terrorisme|croada contra el terrorisme]]»<ref>Expressió emprada literalment per Bush pocs dies després dels atacs de l'11-S vegeu per exemple [http://www.youtube.com/watch?v=7TRVcnX8Vsw aquest fragment d'informatius] de la [[NBC]], o l'article de TODD S. PURDUM, [http://www.nytimes.com/2001/09/17/us/after-attacks-white-house-bush-warns-wrathful-shadowy-inventive-war.html AFTER THE ATTACKS: THE WHITE HOUSE; Bush Warns of a Wrathful, Shadowy and Inventive War], 17 de setembre de 2001, [[The New York Times]]</ref> de l'Administració Bush - i la crisi econòmica, principalment, els ciutadans dels Estats Units, segons alguns sondejos, opinaren que Bush era el pitjor president de tota la història;<ref name="Harpers">[http://www.harpers.org/archive/2008/04/hbc-90002804 "Worst. President. Ever"]</ref> un sondeig d'historiadors hava trobatarribar elal mateix resultat.<ref name="Harpers"/><ref name="HNN">[http://hnn.us/articles/5019.html "Historians vs. George W. Bush"]</ref> Moltsamb i compartien opinió amb diversos comentaristes de televisió estaven d'acord.<ref name="Harpers"/><ref name="TheNation">[http://www.thenation.com/doc/20070226/howl "The Worst President Ever"]</ref><ref name="WaPo">[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/12/01/AR2006120101509.html "He's The Worst Ever"]</ref><ref name="Alternet">[http://www.alternet.org/story/120220/so_long_worst_president_ever;_10_reasons_history_will_hang_you__/ "So Long Worst President Ever; 10 Reasons History Will Hang You"]</ref> Tan pobra era l'opinió pública de Bush que fins ai tot la seva esposa [[Laura Welch Bush|esposaLaura Bush]] (junt ambi la seva [[Secretari d'Estat dels Estats Units |Secretària d'Estat]], [[Condoleezza Rice]]) elvan defensàarribar a defensar-lo, declarant específicament que Bush no era el pitjor president de la història dels Estats Units.<ref name="AP">[http://www.bostonherald.com/news/us_politics/view/2008_12_29_Top_backers:_George_W__Bush_legacy_not_worst_in_history/ "Top backers: George W. Bush legacy not worst in history"]</ref>
 
Malgrat tot, el President Bush en el seu comiat, abans de Nadal de 2008, es va mostrar confiat en què la història el jutjaria diferent i se lies reconeixerien els encerts del seu mandat. També és d'assenyalar, que a diferència de l'expresident [[Bill Clinton]], Bush s'ha mantingut, des que va deixar el càrrec, al marge de la vida política, que no pública, i ha evitat sempre criticar el seu successor [[Barack Obama]], malgrat haver desmantellat gran part del seu llegat.
 
== Referències ==