Els '''Tang posteriors ''' foren una efímera dinastia del nord de la [[Xina ]]. ▼{{inacabat}}
▲Els Tang posteriors foren una efímera dinastia del nord de la Xina.
El [[880]] la dinastia [[Tang]] estava molt debilitada per una revolució de camperols dirigida per Huang Tchao. La capital imperial Txangngan[[Tchangngan]] i la segona ciutat [[Lo-yang]] van caure en mans dels rebelrebels; la cort Tang va crida en ajut a una horda trucaturca, anomenada tchöi o [[shato]] o shatuo (antiga transcripció xinesa tch'ou-yue i també cha-tó, que vol dir "gent del desert d'arena"). <ref>Barthold, als articles ''Toghuz ghuz'' i ''Turks'' de l'EnciclopediaEnciclopèdia dedel l'Islam. Barthold considera que aquesta tribu o tribus eren un subgrup dels toquz oghuz que al segle X i fins el XII vivien al nord de la [[mar d'Aral]]; aquest punt es també mantingut per Minorsky a ''Hudud al-Alam''</ref>. Les fonts xineses del [[segle VII]] els hi donen dos noms: Tch'ou-yue als que nomadisavenvivien com a nòmades a la part a l'orient del llac [[Barkul]], i Tch'ou, que poblaven la part a l'oest del mateix llac. <ref>R. GrousettGrousset, ''L'Empire de lesdes steppes'', considera que els shatuoshato eren una fracció separada dels turcs occidentals al segle VII quan s'havien establert a l'est del llac Barkul, i diu que el [[712]], davant els atacs xinesostibetans a la regió del llac, els shatuoshato es van desplaçar una mica a l'oest cap a la regió de Kutcheng (Kou-tch'eng) on van romandre fins el [[808]] en que foren expulsats per noves incursions dels tibetans, i van demenardemanar la protecció imperial xinesa; pel seu roigenorigen Brousset dona com a referència l'obra ''T'ang-chou'', traduidatraduïda per Chavannes, que ala "documents, 96" indica que els Cha-tó eren una de les races dels Tou-kiue o [[turcs occidentals]] i un subgrup dels Tch'ou-yue turcs que als segle VII i VIII vivien netreentre el Kutcheng i el llac Barkul.</ref>.
El [[808]] els shatuoshato foren establerts com a federats pels Tang, que els va fixar com a residència la zona al nord-est de Ling-tcheou, prop de [[Ning-hia]], al nord de l'[[Ordos]]. Allí van romandre sense sortir del territori asignatassignat fins el [[878]].
En aquest any, aprofitant la guerra civil desfermada a la Xina, el cap dels shatuoshato, [[Li K'o-yong]] es va apoderar de l'anomenada marca de Ta-t'ong and nord del Shansi ([[Shanxi]]) el que li permetia intervenir en els afers xinesos; el ''880'' els rebels es van apoderar de Tchangngan i LoyangLo-yang, i l'emperador Tang va demanar ajut als shatuoshato dirigits per Li K'o-yong que només tenia 28 anys; fou extraordinariamentextraordinàriament fidel als Tang fins al final. El [[883]] va exoulsarexpulsar als rebels de Tchangngan i fou recomensatrecompensat amb el nomenament de de ministre del govern imperial i amb el govern de [[Taiyuan]] (antiga transcripció T'ai-yuan) al modern Shanxi. Si hagués volgut haguera pogut enderrocar la dinastia i ocupar el llcolloc de l'emperador, peroperò va restar lleial. Un antic cap de bandits, Tchu Wen, fou el que va dobardonar aquest pas el [[907]] i va fundar la dinastia dels [[Liang posteriors]].
Li K'o-yong va restar amo de Shanxi (Shansi). Va morir el [[908]] i el va succeir el seu fill Li Ts'un-hiu que va portar el títol de rei de [[Tsin ]] amb Taiyuan com a capital. El [[923]] va enderrocar als Liang posteriors i es va proclamar emperador de Xina com a continuador dels Tang, sent coneguda la seva dinastia com a Tang posteriors. La seva capital fou Lo-yang. Va morir el [[926]] i el va succeir Li Siyuan o Li Dan ([[926]]-[[933]]), a aquest Li Conghou ([[933]]-[[934]]) i finalment Li Congke. El [[936]] fou enderrocat pel general shato Che King-t'ang, amb l'ajut dels [[kitan]], i va fundar la dinastia dels [[Jin posteriors]] (Tsin posteriors).
== Notes i referències ==
<references/>
[[Categoria:Història de la Xina]]
|
