Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Fundació i lluita antifranquista: Expansió del contingut |
→Lluita antifranquista: Expansió del contingut |
||
Línia 48:
Organitzativament el PSAN es dividia en les bases d'enquadrament, l'Assemblea de Representants i el Consell Executiu. Les bases d'enquadrament estaven formades per diferents fronts de lluita i un servei de [[propaganda]] i estudis, que s'encarrega de les publicacions i els materials. Els fronts que tenia inicialment el PSAN eren el d'[[Estudiant|estudiants]], el [[Sindicat|sindical]], el d'[[ensenyament]] i el de [[Comarca|comarques]] i poc després s'hi afegiria el front de [[Barri|barris]]. L'Assemblea de Representants estava formada per entre 15 i 20 persones que eren elegides pels militants dels fronts que representaven. Es reunien aproximadament un cop al mes. L'Assemblea de Representants elegia el Consell Executiu, que era més reduït. S'encarregava de la direcció política del partit i l'aparell de propaganda en depenia. El primer Consell executiu va estar format per [[Teresa Alabèrnia i Domènech|Teresa Alabèrnia]], [[Joan Josep Armet i Coma|Joan Armet]], [[Salvador Casanova i Grané|Salvador Casanova]], [[Carles Castellanos i Llorenç|Carles Castellanos]], Rafael Castellanos, [[Josep Ferrer i Ferrer|Josep Ferrer]], Enric Padrosa, [[Josep Ribas i Vinyals|Josep Ribas]], [[Blanca Serra i Puig|Blanca Serra]] i [[Pere Terrado Terrado|Pere Terrado]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
En els primers moments tenia militants a [[Barcelona]] i voltants, el [[Vallès Oriental]], el [[Vallès Occidental]], el [[Maresme]], [[Lleida]], el [[Tarragonès]], l'[[Alt Camp]] i el [[Gironès]]
[[Fitxer:Antiga-Estelada del PSAN.png|miniatura|Primera estelada del PSAN{{CN}}]]
L'agost del 1969 van publicar el primer número de ''Lluita'', un butlletí teòric que tractava tant de la situació general com de la línia d'actuació del partit. A la capçalera del primer número hi havia un mapa dels [[Països Catalans]], les consigna [[socialisme]] i [[independència]] i una [[estelada]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
==== Lluita antifranquista ====
Per a l'[[Onze de setembre|Onze de Setembre]] de 1969 va editar un full on cridava als [[Treballador|treballadors]] a dirigir la lluita [[Nacionalisme|nacional]] i valorava la participació de les [[Comissions Obreres]] a la diada. També es van tirar papers, fer pintades i col·locar banderes. Per una acció d'aquestes la policia espanyola va detenir Joan Gallart, [[Josep Ribas i Vinyals|Josep Ribas]] i Josep Serra Kiel al [[El Congrés i els Indians|barri del Congrés]], pensant en un primer moment que eren militants del [[Front Nacional de Catalunya]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
A finals de 1969 es va convidar el PSAN a entrar a la [[Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya|Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya]]. Però ho van rebutjar perquè consideraven que la CFPC es dirigia a l'alta [[burgesia]]; no reconeixia els [[Països Catalans]]; no defensaven la creació d'un poder català, sinó que el poder espanyol concedís una [[Comunitat autònoma|autonomia]] catalana com la de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de 1932]]; i era només un pacte entre les direccions dels partits polítics.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=133-138|p=}}
El setembre del 1970 es publicà el document intern ''El partit i les organitzacions de masses. Línia política del PSAN en els diversos sectors'' on proposen aprofitar accions concretes per a reforçar les bases, i criden els militants a afiliar-se a [[Comissions Obreres]]. Participaren en les manifestacions de l'[[1 de maig]] i organitzaren els ''Comitès d'Acció d'Ensenyants'', intent de constituir un sindicat en l'ensenyament que manté contactes amb el [[Moviment Socialista de Catalunya]]. Influïts pel [[Procés de Burgos]] i [[ETA]], es plantegen crear una secció d'acció directa i es manifesten en solidaritat amb els lluitadors bascs. També s'hi integrà l'[[Acció Socialista Independentista de Catalunya]] (ASIC) de [[Fèlix Cucurull i Tey]], grup petit però que aportà militants experimentats. També mantingueren contactes amb l'[[Esquerra Catalana dels Treballadors]] (ECT), el [[Partit Socialista Valencià]] (PSV), [[Germania Socialista]] i el [[Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació]] (CREA).{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}▼
El març de 1970 es va integrar al PSAN l'Acció Socialista Independentista de Catalunya de [[Fèlix Cucurull i Tey|Fèlix Cucurull]], un grup petit però que va aportar militants experimentats. També es mantenien contactes amb el [[Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació|Comitè Rossellonès d'Estudis i Acció]], [[Germania Socialista]], militants de l'antic [[Partit Socialista Valencià]] i gent no organitzada de [[Mallorca]] i [[Menorca]], però de militants el PSAN encara només en tenia a la [[Catalunya|Catalunya espanyola]]. Durant el primer any el PSAN va créixer per la captació de militants que feien els fronts d'estudiants i de mestres, fins al punt que la major part del PSAN eren nous militants que no provenien del FNC. En canvi, el front sindical va tenir un creixement molt més lent.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=128-132|p=}}
El 16 de gener del 1971 convocà una manifestació al carrer Rogent de Barcelona en solidaritat amb els jutjats en el [[Procés de Burgos]], amb 200 participants. Alhora, es mostren partidaris de participar en l'[[Assemblea de Catalunya]] per tal de no quedar-se aïllats i perdre incidència. [[Joan Josep Armet i Coma]] en serà el portaveu i es proposen enfortir-ne el caràcter popular i paraticipatiu, i aprofundir en el seu caràcter nacional. També fan una crida a les forces democràtiques del País Valencià i de les Illes Balears per tal que facin el mateix.{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}▼
▲El setembre del 1970 es publicà el document intern ''El partit i les organitzacions de masses. Línia política del PSAN en els diversos sectors'' on proposen aprofitar accions concretes per a reforçar les bases, i criden els militants a afiliar-se a [[Comissions Obreres]]. Participaren en les manifestacions de l'[[1 de maig]] i organitzaren els ''Comitès d'Acció d'Ensenyants'', intent de constituir un sindicat en l'ensenyament que manté contactes amb el [[Moviment Socialista de Catalunya]]. Influïts pel [[Procés de Burgos]] i [[ETA]], es plantegen crear una secció d'acció directa i es manifesten en solidaritat amb els lluitadors bascs
El 16 de gener del 1971 convocà una manifestació al carrer Rogent de Barcelona en solidaritat amb els jutjats en el [[Procés de Burgos]], amb 200 participants.{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}
▲
El 1972 el partit entrà en crisi perquè creix poc, sobretot el sector sindical, i alguns militants creuen que cal canviar moltes formes i hàbits del partit per a dinamitzar les seccions. Tot i així, entre 1972 i 1973 publiquen diverses revistes com ''Barris en Lluita'', ''Vallès en Lluita'', ''Estudiants en lluita'', ''Obrers en Lluita'', ''El Camp en lluita'' o ''El Pla en Lluita''. El juny del 1972 es forma la secció juvenil, [[Joventuts Revolucionàries Catalanes]] (JRC), i durant l'11 de setembre convocaren actes a Granollers i manifestacions a l'[[Hospitalet de Llobregat]] i pintades. En foren detinguts els militants Agustí Viades i Joan Tarabal. Alhora, participen en la Concentració a [[Ripoll]] pel Primer Aniversari de l'[[Assemblea de Catalunya]] i donaren suport als militants del [[FAC]] jutjats, tot i que critiquen la manca de contingut polític de l'organització.{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}
| |||