Viquipèdia

Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Lluita antifranquista: Expansió del contingut
→‎Lluita antifranquista: Expansió del contingut
Línia 53:
 
==== Lluita antifranquista ====
Per a l'[[OnzeDiada Nacional de setembreCatalunya|Onze de Setembre]] de 1969 va editar un full on cridava als [[Treballador|treballadors]] a dirigir la lluita [[Nacionalisme|nacional]] i valorava la participació de les [[Comissions Obreres]] a la diada. També es van tirar papers, fer pintades i col·locar banderes. Per una acció d'aquestes la policia espanyola va detenir Joan Gallart, [[Josep Ribas i Vinyals|Josep Ribas]] i Josep Serra Kiel al [[El Congrés i els Indians|barri del Congrés]], pensant en un primer moment que eren militants del [[Front Nacional de Catalunya]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
 
ACap finalsal final de 1969 es va convidar el PSAN a entrar a la [[Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya|Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya]]. Però ho van rebutjar perquè consideraven que la CFPC es dirigia a l'alta [[burgesia]]; no reconeixia els [[Països Catalans]]; no defensaven la creació d'un poder català, sinó que el poder espanyol concedís una [[Comunitat autònoma|autonomia]] catalana com la de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de 1932]]; i era només un pacte entre les direccions dels partits polítics.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=133-138|p=}} Malgrat això, sí que va participar en la «setmana per la llibertat nacional de Catalunya» que havia organitzat la [[Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya]], que començava l'[[Diada Nacional de Catalunya|Onze de Setembre]] de 1970.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=128-132|p=}}
 
El març de 1970 es va integrar al PSAN l'Acció Socialista Independentista de Catalunya de [[Fèlix Cucurull i Tey|Fèlix Cucurull]], un grup petit però que va aportar militants experimentats. També es mantenien contactes amb el [[Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació|Comitè Rossellonès d'Estudis i Acció]], [[Germania Socialista]], militants de l'antic [[Partit Socialista Valencià]] i gent no organitzada de [[Mallorca]] i [[Menorca]], però de militants el PSAN encara només en tenia a la [[Catalunya|Catalunya espanyola]]. Durant el primer any el PSAN va créixer per la captació de militants que feien els fronts d'estudiants i de mestres, fins al punt que la major part del PSAN eren nous militants que no provenien del FNC. En canvi, el front sindical va tenir un creixement molt més lent.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=128-132|p=}}
 
Durant el 1970 es van anar publicant a ''Lluita'' diferents documents sobre l'estratègia dels diferents fronts de lluita. El front sindical participava a les [[Comissions Obreres]] i considerava necessari assolir immediatament llibertats com la llibertat [[Sindicat|sindical]], el dret de [[vaga]], la [[llibertat d'expressió]] o el [[dret de reunió]]. El front d'ensenyants participava als Comitè d'Acció d'Ensenyants, juntament amb el [[Moviment Socialista de Catalunya]], i defensava una escola única, [[Democràcia|democràtica]] i [[Laïcisme|laica]]. El front d'estudiants defensava la creació d'una organització àmplia que denunciés el sistema llavors vigent d'ensenyament. El front de barris participava a associacions de veïns. També es va crear el front cultural, que no estava previst inicialment, i que tenia per objectius organitzar sindicalment els professionals i estudiants de la cultura i culturalitzar les masses. També es va idear l'impuls d'un front basat en l'[[acció directa]] per a divulgar el partit i, en un futur, convertir-se en un poder armat contra el [[Franquisme|règim]], però no es va crear mai per falta de capacitat.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
El setembre del 1970 es publicà el document intern ''El partit i les organitzacions de masses. Línia política del PSAN en els diversos sectors'' on proposen aprofitar accions concretes per a reforçar les bases, i criden els militants a afiliar-se a [[Comissions Obreres]]. Participaren en les manifestacions de l'[[1 de maig]] i organitzaren els ''Comitès d'Acció d'Ensenyants'', intent de constituir un sindicat en l'ensenyament que manté contactes amb el [[Moviment Socialista de Catalunya]]. Influïts pel [[Procés de Burgos]] i [[ETA]], es plantegen crear una secció d'acció directa i es manifesten en solidaritat amb els lluitadors bascs.{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}
 
El 16 de gener del 1971 convocà una manifestació al carrer Rogent de Barcelona en solidaritat amb els jutjats en el [[Procés de Burgos]], amb 200 participants.{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Socialista_d%27Alliberament_Nacional»