Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Lluita antifranquista: Expansió del contingut |
→Lluita antifranquista: Expansió del contingut |
||
Línia 53:
==== Lluita antifranquista ====
Per a l'[[
El març de 1970 es va integrar al PSAN l'Acció Socialista Independentista de Catalunya de [[Fèlix Cucurull i Tey|Fèlix Cucurull]], un grup petit però que va aportar militants experimentats. També es mantenien contactes amb el [[Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació|Comitè Rossellonès d'Estudis i Acció]], [[Germania Socialista]], militants de l'antic [[Partit Socialista Valencià]] i gent no organitzada de [[Mallorca]] i [[Menorca]], però de militants el PSAN encara només en tenia a la [[Catalunya|Catalunya espanyola]]. Durant el primer any el PSAN va créixer per la captació de militants que feien els fronts d'estudiants i de mestres, fins al punt que la major part del PSAN eren nous militants que no provenien del FNC. En canvi, el front sindical va tenir un creixement molt més lent.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=128-132|p=}}
Durant el 1970 es van anar publicant a ''Lluita'' diferents documents sobre l'estratègia dels diferents fronts de lluita. El front sindical participava a les [[Comissions Obreres]] i considerava necessari assolir immediatament llibertats com la llibertat [[Sindicat|sindical]], el dret de [[vaga]], la [[llibertat d'expressió]] o el [[dret de reunió]]. El front d'ensenyants participava als Comitè d'Acció d'Ensenyants, juntament amb el [[Moviment Socialista de Catalunya]], i defensava una escola única, [[Democràcia|democràtica]] i [[Laïcisme|laica]]. El front d'estudiants defensava la creació d'una organització àmplia que denunciés el sistema llavors vigent d'ensenyament. El front de barris participava a associacions de veïns. També es va crear el front cultural, que no estava previst inicialment, i que tenia per objectius organitzar sindicalment els professionals i estudiants de la cultura i culturalitzar les masses. També es va idear l'impuls d'un front basat en l'[[acció directa]] per a divulgar el partit i, en un futur, convertir-se en un poder armat contra el [[Franquisme|règim]], però no es va crear mai per falta de capacitat.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
El 16 de gener del 1971 convocà una manifestació al carrer Rogent de Barcelona en solidaritat amb els jutjats en el [[Procés de Burgos]], amb 200 participants.{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}
|