Vaira Vīķe-Freiberga: diferència entre les revisions

Els pares de Vaira Vīķe-Freiberga erenes van convertir en refugiats a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]]. Vanamb marxarl'entrada de l'exèrcit soviètic a Letònia. Van marxar el dia d'any nou de [[1945]] i van viure a [[Alemanya]], [[Marroc]] i, finalment, [[Canadà]]. Vaira va estudiar a la [[Universitat de Toronto]] i en la [[Universitat de McGill]], i es va graduar com a [[psicòleg|psicòloga]] en [[1965]]. Va treballar com a [[professor]]a de [[psicologia]] en la [[Universitat de Montreal]] entre 1965 i [[1998]]. En [[setembre]] de [[2006]], la [[Universitat d'Ottawa]] li va concedir un doctorat honorari. El [[1998]] va tornar a Letònia per a dirigir l'[[Institut Letó]], una organització dedicada a promoure el coneixement del [[letó]] a l'[[exterior]]. Un any més tard, en [[juny]] de [[1999]], va ser escollida [[president]] de Letònia. No era candidata a la presidència, però quan el [[parlament]] letó no va poder triar un president en la primera volta, Vaira Vīķi-Freiberga va ser escollida president, ja que gaudia d'un gran respecte en el país però no era afiliada a cap [[partit polític]].

Està casada amb [[Imants Freibergs]], professor d'[[informàtica]], que és actualment el [[president]] de l'[[Associació Letona de Tecnologia d'Informació i Comunicacions]] (LIKTA). VanEs van conèixer a la Toronto, on ell era també un exiliat letó i van tenir unes [[noces]] senzilles aen [[Toronto]]aquesta ciutat. Tenen dos fills, Kārlis i Indra.