Fonologia: diferència entre les revisions

La fonologia estudia el contacte entre els sons d'una paraula, ens posa en alerta de quan un nen té problemes [[fonològic|fonològics]] importants i li cal un tractament [[Logopèdia|logopèdic]] individualitzat. Fins als tres primers anys de vida els nens aprenen el codi lingüístic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de caràcter no estable però cal vigilar la seva evolució. Més enllà les quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocàliques ja no es consideren evolutives i és convenient fer una valoració del seu perfil [[fonològic]] (La Prova del desenvolupament [[fonològic]] de la Laura Bosch és una prova molt adequada <ref>{{ref-llibre|cognom=Bosch Galceran,|nom= Laura.|títol= Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys. 1987. |lloc=Barcelona:|eitorial= P.P.U.,|data= 1987 {{ISBN|isbn=84-7665-140-6}}</ref>) Si s'observen trets greus en el seu perfil, seria necessari recomanar un tractament logopèdic. El nen que frontalitza els sons i transforma totes les velars (/c/ /g/) i la fricativa (/s/) en el fonema /t/ necessita una intervenció aviat. Als cinc anys són processos [[fonològic|fonològics]] preocupants la simplificació dels grups consonàntics directes, la indiferienciació entre els sons /l/ /r/ /d/, omissió de consonants i síl·labes inicials i simplificació de diftongs. Als sis anys el desenvolupament [[fonològic]] ha d'estar completat perquè és necessari per a l'adquisició de la lectoescriptura.