Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i/o estandardització d'infotaules |
m petita correcció |
||
Línia 45:
En la mesura que el tractat de [[Senlis]] havia resolt les diferències dels francesos amb el Sacre Imperi, el rei [[Lluís XII de França]] tenia les seves fronteres fixades al nord i va centrar la seva atenció a Itàlia, on reclamava el [[ducat de Milà]]. El 1499/1500 va conquistar el territori i va expulsar als [[Sforza]] dirigits per [[Lluís el Moro]] al que va enviar a l'exili. Això el va portar a un conflicte potencial amb Maximilià, que el [[16 de març]] 1494 s'havia casat amb Bianca Maria Sforza, filla de [[Galeàs Maria Sforza]], duc de Milà. No obstant això, Maximilià no va poder impedir que els francesos s'apoderessin de Milà. Les llargues Guerres Italianes en foren el resultat, i Maximilià va acabar integrant la [[Lliga Santa (1495)|Lliga Santa]] per lluitar contra els francesos.
Al segle XV els dos estats de Tirol i Baviera van entrar en guerra. Baviera va exigir diners de Tirol, diners que s'havien prestat amb la garantia de les terres tiroleses. El 1490 els dos estats van exigir que Maximilià I intervingués en la disputa. En resposta, el mateix Maximilià va assumir el control del Tirol i el seu deute com ja s'ha dit abans. Com que Tirol no tenia codis de lleis en aquest moment, la noblesa lliurement expropiava els diners de la població, el que va provocar que el palau reial d'Innsbruck (residència de [[Segimon d'Habsburg]]) quedés associar a la corrupció. Després de prendre el control, Maximilià va instituir la reforma financera immediata. Per tal de simbolitzar la seva nova riquesa i poder, va fer construir el "Sostre d'Or" (està fet totalment de teules daurades), un dosser amb vistes al centre de la ciutat d'[[Innsbruck]], des del qual veure les festes que celebren la seva assumpció del domini sobre Tirol. Guanyar el control del Tirol per als [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] era d'importància estratègica, ja que limitava amb la [[Confederació Suïssa]] i amb les terres dels
La situació a Itàlia no va ser l'únic problema que va tenir Maximilià en aquell moment. Els suïssos van guanyar una victòria decisiva contra l'Imperi a la batalla de [[Dornach]] el [[22 de juliol]] de [[1499]]. Maximilià no tenia més remei que concertar un tractat de pau, signat el [[22 de setembre]] de [[1499]] a [[Basilea]], que va concedir la independència [[Confederació Suïssa]] del [[Sacre Imperi Romà]].
Línia 52:
Dins del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], Maximilià, es va trobar amb la pressió dels governants locals que van creure que les guerres contínues del rei amb els francesos per augmentar el poder de casa no estaven entre els seus propis interessos. També hi va haver consens en què, amb la finalitat de preservar la unitat de l'Imperi, eren necessàries profundes reformes, les quals s'havien retardat durant molt de temps, però que es van posar en marxa el 1495 a la Dieta de [[Worms]]. Un nou òrgan, el ''Reichskammergericht'' va ser introduït, el qual seria en gran manera independent de l'Emperador. Per finançar-ho, un nou impost, el ''Pfennig Gemeine'' es va posar en marxa. Però la seva recol·lecció mai va ser un èxit total. Els governants locals volien més independència enfront de l'emperador i un enfortiment del seu domini territorial propi. Això va portar a Maximilià a acordar l'establiment d'un òrgan anomenat ''Reichsregiment'', que es reuniria a [[Nuremberg]] i es compondria dels diputats de l'emperador, els governants locals, els comuns i els prínceps electors del Sacre Imperi. El nou òrgan va demostrar ser políticament feble i el seu poder va tornar a Maximilià de nou el 1502.
A causa de la difícil situació externa i interna que va enfrontar, Maximilià també va sentir la necessitat d'introduir reformes en els territoris històrics de la casa d'
Maximilià estava angoixat sempre per dificultats financeres, la seva renda no semblava ser suficient per mantenir els seus grans objectius i les seves polítiques. Per això es va veure obligat a agafar crèdits substancials de les grans famílies de banquers alemanys, especialment de les famílies de Baumgarten, [[Fugger]] i Welser. Jörg Baumgarten fins i tot va actuar com a assessor financer de Maximilià. Els Fugger van dominar el negoci de la mineria de coure i plata al Tirol, a canvi d'un crèdit de gairebé 1 milió de florins amb el propòsit de subornar als prínceps electors per triar al nét de Maximilià, Carles (V) com el nou emperador. A la fi del govern de Maximilià, el muntant del deute dels Habsburg ascendia a 6 milions de florins, el que va correspondre a una dècada dels ingressos tributaris de les seves terres hereditàries. Hi va haver d'esperar fins al final del segle XVI per pagar aquest deute.
| |||