Revisió del 11:18, 27 abr 2019 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 967.826 edits WD Etiqueta: editor de codi 2017 ← Edició anterior		Revisió del 11:50, 7 ago 2019 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits m Tret tota la traducció automàtica incomprensible: si «Frères Lumière» esdevenen «germans llum» no cal comentari, i s'hauria de refer tot l'article Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: ~~{{millorar redacció\|data=2014}}~~ {{Infotaula director de cinema \| data_naixement = {{Data naixement i edat\|1950\|7\|3}} Linha 7 ⟶ 6: <center>{{petit\|(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb<ref>[http://www.imdb.com/name/nm0159402/filmorate IMDb - Élie Chouraqui - Filmorate]</ref>}}</center> }} '''Élie Chouraqui''' ([[3 de juliol]] del [[1950]], [[París]]) és un escriptor, [[director de cinema\|director]], [[productor de cinema\|productor]] i [[guionista]] [[França\|~~francès~~franco]]. Des dels seus inicis a finals de 1970, la crítica és sovint sorprès pel seu eclecticisme, la seva energia, la diversitat de temes tan diversos com comèdies com lletra i música, “Què fa córrer a David?”, ''La Marmot'', thrillers com ''-[[~~Man on Fire (pel·lícula del 1987)~~Israel\|~~Man on Fire]]'', una [[road movie]] com a ''[[Miss Missouri]]'' o drames com “[[El meu primer amor]]”, “[[Les flors d'en Harrison]]”, “[[O Jerusalem~~israelià]]”. Des del seu debut als anys 1970 va realitzar les comèdies ''Paroles et musique'', ''Qu'est-ce qui fait courir David ?'', ''Les Marmottes'', el [[thriller]] [[Man on Fire (pel·lícula del 1987)\|''Man on Fire'']], el ''[[road movie]]'' ''Miss Missouri'' i drames com ara ''Mon premier amour'', [[Les flors d'en Harrison\|''Les flors d'en Harrison'']],<ref>{{Ref-web\|títol=Dues visions sobre la guerra dels Balcans\|url=https://www.ccma.cat/324/dues-visions-sobre-la-guerra-dels-balcans/noticia/679/\|data=2001-05-22\|consulta=2019-08-07\|cognom=324cat\|editor=CCMA\|obra=TV3 Notícies}}</ref> ''Ô Jérusalem''. Va collaborar sovint amb [[Anouk Aimée]].<ref>{{Ref-publicació\|article=Scott Glenn Plays a Former Cia Agent who Guards a Girl\|publicació=Philadelphia Inquirer\|url=http://nl.newsbank.com/nl-search/we/Archives?p_product=PI&s_site=philly&p_multi=PI&p_theme=realcities&p_action=search&p_maxdocs=200&p_topdoc=1&p_text_direct-0=0EB29DBAC7344835&p_field_direct-0=document_id&p_perpage=10&p_sort=YMD_date:D&s_trackval=GooglePM\|data=9 novembre de1987\|llengua=anglès}}</ref> == Biografia == Elie Chouraqui va néixer al [[19è districte de París]] com fill dels negociants en vi Yvette Benhamou i Jacques Chouraqui, jueus d'origen algerià que van tenir quatre fills.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Who's Who in France, dictionnaire biographique, 1992-199\|llengua=francès\|data=1992\|editorial=Éditions Jacques Lafitte\|lloc=París\|pàgines=1752}}</ref> Res no presagiava una carrera artística. Elie Chouraqui va néixer al districte 19 de París en una modesta família de quatre fills, res predisposada a iniciar una carrera artística que el va portar a convertir-se en director, guionista, productor, actor, escriptor. Es va estudiar els clàssics, les humanitats, el dret, però ràpidament abandonada facs Quartier Latin és "inquietant, tancat, no donar esperança a aquells els pares s'han anat abans en els mateixos bancs. Després deixa l'exèrcit, convertint-se en "accidentalment" Internacional de Voleibol, el capità de França, va participar en la Copa d'Europa, Campionats del Món, amb la samarreta tricolor, més de 112 vegades.▼ Llavors, un dia es va trobar amb la pel·lícula, quan una pel·lícula de Claude Lelouch SMIC, SMAC, MASQ La Ciotat, la casa dels germans [[Louis Lumière\|Louis]] i [[Auguste Lumière]]. "¿Te n'adones, vaig arribar a aquesta petita ciutat a la nit per realitzar una passantia. Em desperto a la matinada, vaig obrir la meva finestra i em sento davant de l'estàtua de la Llum germans!. Es va convertir en primer ajudant durant diversos anys, primer amb [[Claude Lelouch]] per a l'aventura és l'aventura particular, quan veiem a un soldat revolucionari d'Amèrica del Sud, o el bon any, però també altres grans directors francesos. Es crema els passos, primer a escriure guions que avui anomenem encant i necessitats, va dirigir un curtmetratge: Una pèrdua de temps, obté més d'un centenar d'anuncis i després es va reunir amb [[Anouk Aimée]]. Ell ho va escriure per al meu primer amor s'adapta una novel·la de [[Jacques-Alain Léger]]. Però ningú vol produir aquesta pel·lícula molt trist (la història d'un fill que va acompanyar la seva mare malalta a la vora de la mort en una història d'amor apassionat que voregen l'incest). Després va fundar la seva pròpia companyia i va produir 7 pel·lícules de la seva pròpia pel·lícula: "Jo podria perdre tot, però com jo no tenia res, no era molt". Juntament amb Anouk Aimée, va optar per [[Richard Berry]], que va aparèixer per primera vegada a la pantalla en un paper protagonista, [[Jacques Villeret]] i [[Nathalie Baye]]. [[Karl Lagerfeld]] va crear el vestuari, Hilton Mac Connico dissenys dels conjunts, i [[Robert Alazraki]] és l'operador. Elie Chouraqui, com a productor, perd molt, però la pel·lícula és un èxit de crítica que va llançar la seva carrera. Després d'un desviament cap a la televisió (Una pàgina d'amor d'[[Émile Zola]], produït per [[Christine Gouzes-Raynal]]) en el qual retrata [[Anouk Aimée]], aquesta vegada acompanyats per [[Bruno Cremer]], [[Catherine Hiegel]]), escriu que és el que fa córrer a David? També va produir, com es va produir o co-produir totes les seves pel·lícules. La pel·lícula va ser seleccionada al [[Festival de Canes]], però en el 1981, [[François Mitterrand]] va arribar al poder i una setmana abans del festival per raons que no explica Elie Chouraqui encara no totes les pel·lícules són seleccionades per a ser desprogramar substituïts per altres: "... probablement més al llarg de les línies d'aquesta nova majoria política. " El cineasta es disgusta: "tot va estar llest, els cartells, la sortida. Va ser un desastre per la meva co-productor Xavier Gelin, Danièle Delorme, Yves Robert i jo ... per descomptat". Temps li doni l'esquena a aquest esdeveniment ... abans que se li oblidin. David, interpretat per Francis Huster, Nicole Garcia, Charles Aznavour, André Dussollier, Michael W. Smith i Anouk Aimée, és però un èxit de públic i va ser nomenat Cèsar en diverses categories. "Que ningú s'equivoqui, a continuació, escriu el crític François Chalais Elie Chouraqui actualment està construint una obra". Elie Chouraqui no hi haurà una altra estrella fugaç del cinema francès: "Jo estava ansiós com tots els joves cineastes. A vegades a la nit em vaig despertar tremolant com un drogoaddicte aterrits per la idea que em pren la substància, la crema, les mans suades a la idea que un dia ens pot treure la pel·lícula. Per a la seva pròxima pel·lícula, paraules i música (1984), [[Isabelle Adjani]] accepta el paper de Margaux, l'heroïna de la pel·lícula. Però uns dies de rodatge, que va abandonar el paper. [[Catherine Deneuve]], contactes Chouraqui que immediatament es fa càrrec de la funció en l'ala. [[Christophe Lambert]], [[Richard Anconina]] joves i [[Charlotte Gainsbourg]], que és el paper de la primera pantalla, d'acompanyament. I la pel·lícula es troba amb un èxit de públic nou. El 1987, el productor [[Arnon Milch]] en contacte amb el director i li va oferir el seu primer film en idioma anglès, ''[[Man on Fire (pel·lícula del 1987)\|Man on Fire]]''. El director que li agraden els drames i les històries d'amor impossible submergir-se en aquesta primera experiència amb la pel·lícula de Hollywood en què un agent de la [[CIA]], Creasy és contractat per protegir la filla d'un ric empresari estatunidenc, dirigeix Chouraqui, [[Joe Pesci]], [[Danny Aiello]] i [[Scott Glenn]]. La pel·lícula es va reunir amb ''[[Man on Fire (pel·lícula del 2004)\|Man on Fire]]'' un remake amb [[Denzel Washington]]. En les seves pel·lícules, Chouraqui se centra en temes d'igualtat, els drets humans, llibertat, amor, esperança, justícia, pau en una situació d'estancament constant, el seu origen jueu, la identitat i recerca. Al voltant d'aquest últim tema, comença el rodatge Miss Missouri, on va conèixer a [[Richard Anconina]] que porta amb ell a Chicago i Kansas City, una [[road movie]] on un home busca una dona que creu que l'amor es dilueix en el paisatge americà abans d'entendre qui és ell. Després vénen els Marmot coautoria amb Daniel Thomson, amb Gerard Lanvin André Dussollier, Jean-Hugues Anglade, [[Jacqueline Bisset]], Virginie Ledoyen, Christian Charmetant, Daniel Gelin, Anouk Aimée, i il·lustra amb una forta dosi d'humor la famosa "Família Et odi". La pel·lícula va ser un altre èxit amb la televisió TF1 dibuixar una saga. El 1995, els mentiders és, sens dubte, un film clau en la carrera del cineasta. Chouraqui, dirigida per Jean-Hugues Anglade, juntament [[Lorraine Bracco]], Sami Frey i Valeria Bruni-Tedeschi, va explicar la història d'un director de cinema cansat de falses i enganyoses univers en el qual es mou. Irònicament, la ficció s'uneix a la real. "La pel·lícula havia estat aclamat a Berlín. Els actors i jo estàvem a l'escenari, feliç. La nit va ser màgica. L'endemà de prendre el meu vol de tornada a París, una hostessa em va entregar a la premsa. Ahir a la nit camí d'Alliberament de llegir i mostrar la pàgina de la ploma d'un periodista a qui feliçment va oblidar el nom: "Després de la projecció de Chouraqui, ens fa vergonya ser francès en els passadissos del festival Berlín. El periodista va parlar de la nit i tot el que va dir era mentida. Insults. Sectària. Brutal. Secundaris. Ambigu, fins i tot en les meves arrels. Exactament el que he descrit en la meva pel·lícula. Em va fer somriure ... vaig tancar el paper en la ment ... és el moment ". [[Jean-Hugues Anglade]], director de cinema a ''[[The Liars]]'' desapareix sense deixar una adreça de reenviament. Chouraqui, durant quatre anys, també va a desaparèixer: "He viscut o més aviat, vaig tornar a viure fora un microcosmos d'odi amb el que volia res més que veure com. Jo era bo." Quan la "tornada" a finals de 1999, es va dirigir a l'esgotament dels "projectes bojos" les primeres flors amb [[Andie MacDowell]], [[Adrien Brody]], [[David Strathairn]], [[Brendan Gleeson]], [[Elias Koteas Harrison]]. La pel·lícula, que es va projectar en diversos festivals com Sant Sebastià, va dir que l'obstinació d'una dona per trobar el seu marit en una guerra a Iugoslàvia. Els francesos i la pedra premsa internacional l'èxit de la pel·lícula. Però el tribut que afecta la majoria Chouraqui és probablement la veu [[Herve Chabalier]] cap de l'agència CAPA, la dels reporters de guerra es van reunir en el preu de Bayeux-Calvados. Herve Chabalier, va escriure després de veure la pel·lícula: "Elie Chouraqui hi havia un corresponsal de guerra a l'altra vida? Flors (...) Harrison és tan cert, tan cert és, sens dubte les pel·lícules més terribles del que era el meu temps, el comerç (...) corresponsal de guerra per a tots els reporters de guerra té aquest joc han perdut la vida, gràcies Elie. ~~L'any 2000. El cineasta acaba de complir 50 anys i va començar un nou repte: Els Deu Manaments.~~ Aquest musical, Elie Chouraqui escrit, produït i organitzat amb l'ajuda del compositor Pascal Obispo, compositors Florència i Guirao, Kamel Ouali de coreografia i [[Sonia Rykiel]] per als vestits, es converteix en el cas de l'escola 2000. Es fuga a França més dels mitjans de comunicació 1 800 000 3 300 000 de discos seran venuts i 600 000 vídeos de la sèrie. Els Deu Manaments han exercit a Itàlia, Japó, els Estats Units, Bèlgica, Suïssa, Corea del Sud: la companyia va tornar a Seül, l'octubre de 2007 i va assolir el seu vuitè centenari de representació. Mentrestant, co-director de cinema va produir la pel·lícula de [[Takashi Koizumi]], dDesprés de la pluja (Ame Agaru), "la pel·lícula no podia ser muntat. Deixa en un calaix l'últim guió de [[Kurosawa]] abandonar un projecte que el mestre havia començat semblava indecent." Va estudiar les humanitats clàssiques, el dret, però ràpidament va abandonar el barri universitari del ''[[Barri Llatí de París\|Quartier Latin]]''<ref name=":0">{{Ref-web\|títol=Elie Chouraqui\|url=https://aix.lestudiointernational.com/master-classes/janvier-2016-elie-chouraqui/\|consulta=2019-08-07\|llengua=francès\|editor=Studio International\|data=}}</ref> que troba un ambit obtús que seria «angoixant, tancat, que dona només esperança a aquelles persones els pares de les quals s'havien trobat als mateixos bancs».{{Citació necessària\|data=agost 2019}} A més, va acabar d'escriure la seva primera novel·la vida és una ombra que passa (Robert Laffont), la història d'un aventurer que suplanta un aristòcrata, abans de jugar l'Amèrica revolucionària. Segueix amb un assaig de Le Sage i l'artista va ser coautor amb el seu homònim filòsof André Chouraqui, (Grasset) i posat en producció, amb música de Maxime Le Forestier aquest moment, un altre musical: el gladiador Espàrtac. ▲Després deixa l'exèrcit, convertint-se en "accidentalment" Internacional de Voleibol, el capità de l'èqup de França, amb qui va participar més de 112 vegades en la Copa d'Europa, i els Campionats del Món,.<ref ~~amb~~name=":0" ~~la samarreta tricolor, més de 112 vegades.~~/> Finalment, es va començar a filmar la seva pel·lícula ¡Jerusalem, adaptat del best-seller de Dominique Lapierre i Larry Collins! Oh, Jerusalem és un ambiciós projecte que ja havia dissuadit a molts directors. "Fa molt de temps em va dir que quan una pel·lícula seria essencial que ho faria. Jerusalem és una pel·lícula necessària." Elie Chouraqui agradava citar les paraules de [[Shakespeare]] i que va ser el títol de la seva novel·la "La vida és una ombra que passa, un pobre actor que es vana i trasts durant la seva hora sobre l'escena i que llavors se sent res més. És un conte ple de soroll i la fúria d'un idiota, i diu que no té sentit ". {{Incomplet}} El 2008 va ser candidat a les eleccions municipals a [[Neuilly-sur-Seine]], a la llista encapçalada per totes les diferents [[Jean-Christophe Fromantin]] i recolzat per la [[Unió per a un Moviment Popular\|UMP]] (aquesta llista indica que és "sense etiqueta"). Va ser escollit regidor municipal. == Referències == Linha 55 ⟶ 25: {{commonscat}} * {{Allmovie nom\| id=84952}} * {{imdb nom\| id=0159402}} * {{tcmdb nom\| id=539187}} {{Autoritat}}

Élie Chouraqui: diferència entre les revisions