Tsai Ming-liang: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Tsai Ming-liang» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 20:13, 7 ago 2019
Tsai Ming-liang (en xinès simplificat, 蔡明亮; en pinyin, Cài Míngliàng; nascut el 27 d'octubre de 1957) és un cineasta d'origen xinès-malai. Ha escrit i dirigit 10 pel·lícules i també nombrosos curtmetratges i pel·lícules per a la televisió. Tsai és un dels directors de cinema més cèlebres de la "Segona Onada" de directors de cinema taiwanès. Les seves pel·lícules han estat aclamades a tot el món i han guanyat nombrosos premis en festivals de cinema.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1957 (66 anys) Kuching |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cultura Xinesa |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, cineasta, productor de cinema, guionista, realitzador |
| Activitat | 1989 – |
Premis
| |
      | |
Biografia
Tsai va néixer a Malàisia amb ascendència xinesa i va passar els seus primers 20 anys a Kuching, a l'illa de Borneo, després de la qual cosa es va traslladar a Taipei, a l'illa de Taiwan. Segons reconeix, això va tenir "un impacte enorme en la seva psique", tal vegada més tard reflectit en les seves pel·lícules. "Fins i tot avui dia sento que no pertanyo ni a Taiwan ni a Malàisia. En certa forma, puc anar on jo vulgui i encaixar, però mai no sento el sentit de pertinença".[1]
Tsai es va graduar al Departament de Drama i Cinema de la Universitat Cultural de Taiwan el 1982 i va treballar com a productor teatral, guionista i director de televisió a Hong Kong. De 1989 a 1991 va dirigir diverses pel·lícules per a la televisió. Dos d'elles Tots els Racons del Món i Nois, les va protagonitzar la seva musa, l'actor Lee Kang-sheng.
Carrera
1992–1998
El primer llargmetratge de Tsai va ser Rebels del Déu del Neó (1992). Una pel·lícula sobre joves problemàtics a Taipei, protagonitzada per Lee com el personatge de Hsiao-Kang. Lee va aparèixer en tots els llargmetratges de Tsai fins el 2013. La segona producció de Tsai, Vive L'Amour (1994), tracta de tres persones que sense saber-ho comparteixen un apartament. La pel·lícula té un ritme pausat, pocs diàlegs i l'alienació n'és el tema principal. Aquests trets es van convertir en característics del cinema de Tsai. Vive L'Amour va ser aclamada per la crítica i va guanyar el Golden Horse Awards a la millor pel·lícula i millor director.
La següent pel·lícula de Tsai va ser El Riu (1997), en la qual una família ha de bregar amb el dolor de coll del seu fill. La família és similar a la qual apareix en Rebels del Déu de Neó i és interpretada pels mateixos actors. El Forat (1998) tracta de dos veïns en un apartament. Compta amb diversos números musicals.
1999–2009
En la pel·lícula de Tsai, Quina Hora És Allí? (2001), un home i una dona es troben a Taipei abans que la dona viatja a París. Aquest va ser el primer llargmetratge de Tsai en què Chen Shiang-chyi va participar, la qual es convertiria en l'estrella de les següents pel·lícules al costat de Lee. Adéu, Dragon Inn (2003) és sobre la gent a l'interior d'un antic cinema que està a punt de tancar. Per aquesta pel·lícula, Tsai va utilitzar preses encara més llargues i menys diàlegs que en les anteriors, una tendència que va continuar en els seus treballs posteriors. El Capritxós en el Núvol (2005) és una seqüela de Quina Hora És Allí? en la qual Hsiao-Kang i Shiang-chyi es retroben i comencen una relació mentre Hsiao-Kang treballa com a actor de cinema pornogràfic. Aquesta pel·lícula, com El Forat, compta amb diversos números musicals, amb ritme pausat de Tsai marca de la casa.
La següent pel·lícula de Tsai, No Vull Dormir Sola (2006), va ser el seu primer treball a Malàisia i tracta de dos personatges diferents, tots dos interpretats per Lee. El 2007, el Comitè de Censura de Malàisia va prohibir la pel·lícula per estar basada en incidents en els quals es representa "una mala imatge" del país per raons culturals, ètniques i racials. No obstant això, més tard es va permetre que la pel·lícula es projectés després que Tsai va acordar censurar parts de la pel·lícula. La següent pel·lícula de Tsai Cara (2009), tracta sobre un director taiwanès que viatja a l'Estat francès per filmar una pel·lícula.[2]
2010–present
La següent pel·lícula de Tsai va ser Gossos De carrer (2013), sobre una família indigent. Tsai també va dirigir diversos curtmetratges, incloent "Walker" segment de Bell 2012 (2012) i Viatge a l'Oest (2014), que tenen el mateix personatge: un monjo interpretat per Lee que viatja caminant lentament.
Premis
Els premis filmogràfics de Tsai són un Lleó d'Or a la millor pel·lícula per Vive L'Amour al Festival de Cinema de Venècia de 1994; l'Ós de Plata – Premio Especial del Jurat pel Riu en el Festival de Cinema de Berlín número 47; el premi FIPRESCI pel Forat eal Festival de Cinema de Cannes de 1998; i el premi Alfred Bauer i l'Ós de Plata pel seu Excel·lent Assoliment Artístic pel Núvol Capritxós en el Festival de Cinema de Berlín de 2005. El 1995, va ser membre del jurat en el Festival de Cinema de Berlín.[3][4][5]
L'any 2003, Tsai va ser elegit pel periòdic britànic The Guardian com el número 18 dels 40 millors directors del món.
Filmografia
Llargmetratges
Curtmetratges
Segments
Documentals
Pel·lícules de televisió
Repartiment
Tsai sovint reutilitza els actors amb els quals ha treballat en pel·lícules anteriors:
| Actor | Rebels of the Neon God
(1992) |
Viu L'Amour (1994) |
The River (1997) |
The Hole (1998) |
What Estafi Is It There?
(2001) |
Goodbye , Dragon Inn
(2003) |
The Wayward Cloud
(2005) |
I Don't Want to Sleep Alone
(2006) |
Face (2009) |
Stray Dogs (2013) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lee Kang-sheng | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x |
| Dl. Yi-ching | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | |||
| Yang Kuei-mei | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | |||
| Chen Shiang-chyi | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | |||
| Chen Chao-jung | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | ||||
| Miao Tien | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | NN.॥॥x | |||||
| Jean-Pierre Léaud | NN.॥॥x | NN.॥॥x | ||||||||
| Norman Atun | NN.॥॥x | NN.॥॥x |
Referències
- ↑ Huang, Andrew «Sense and sensuality: Art-house master Tsai Ming-liang discusses his new movie 'The Wayward Cloud,' and his philosophies in a moody, existential interview». Taiwan News, 18-02-2005.
- ↑ "Cutting for change", TheStar Online, 14 May 2007.
- ↑ «Berlinale: 1997 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 8 enero 2012].
- ↑ «Festival de Cannes: The Hole». festival-cannes.com. [Consulta: 29 setembre 2009].
- ↑ «45th Berlin International Film Festival». berlinale.de. [Consulta: 29 diciembre 2011].