Estats Units d'Amèrica: diferència entre les revisions

Els '''Estats Units d'Amèrica''' ([[anglès]]: ''The '''United States of America''''') són una [[república]] [[República federal|federal]] i [[República constitucional|constitucional]] integrada per [[organització territorial dels Estats Units|50 estats i un districte federal]]. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]], on es troben els [[Estats Units contigus|48 estats contigus o continentals]] i [[Washington DC]], el districte capital, que limita al nord amb [[Canadà]] i al sud amb [[Mèxic]]. L'estat d'[[Alaska]] es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb [[Rússia]] a l'oest, creuant l'[[Estret de Bering]]. L'estat de [[Hawaii]] es troba al centre-nord de l'[[Oceà Pacífic]]. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Oceà Pacífic i la [[mar Carib]].<ref>{{GEC|0025184|Estats Units d'Amèrica}}</ref>

}}</ref> La indústria aèria està completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports són propietat pública. Les cinc aerolínies més grans del món són estatunidenques; [[American Airlines|''American Airlines'']] era fins ara la línia aèria més gran del món. Actualment, la fusió de dues de les altres grans aerolínies dels EUA (''Northwest Airlines'' i ''[[Delta Air Lines|Delta Airlines]]'') desmarcarà American de la posició dominant. El transport aeri dels Estats Units és dels més importants del món i trobem grans aerolínies, tant actuals com històriques, entre les quals, ''[[American Airlines'']], ''[[Delta Airlines'']], [[Continental Airlines|''Continental Airlines'']], [[United Airlines|''United Airlines'']], la línia aèria de baix cost [[Southwest Airlines]], pionera en aquest àmbit a escala mundial; així com les ja desaparegudes, però no menys importants TWA, ([[Trans World Airlines|''Trans World Airlines'']]), [[Pan American Airlines|''Pan American Airlines'']] i [[Braniff International|''Braniff International'']].<ref>{{ref-web

}}</ref> tot i que cal destacar la importància internacional dels aeroports John F. Kennedy de Nova York i [[Newark (Nova Jersey)|Newark]] del nord-est de Nova Jersey, prop de Nova York, [[Aeroport Internacional de Los Angeles|''Los Angeles Internacional'']] així com l'O'Hare de [[Chicago]].

Els Estats Units tenen una població multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascendència tenen més d'un milió de membres.<ref name="Ancestry 2000">{{ref-web |url = http://www.census.gov/prod/2004pubs/c2kbr-35.pdf|títol = Ancestry 2000| editor = U.S. Census Bureau|data = Juny de 2004|consulta = 13-06-2007}}</ref> Els caucàsics o blancs són el grup ètnic més nombrós; els afroamericans són el grup racial minoritari més gran, mentre que els hispànics –procedents-procedents de Llatinoamèrica o Espanya–Espanya- són el grup ètnic minoritari més nombrós.

La tendència demogràfica actual inclou la immigració de llatinoamericans al sud-oest, una regió que ja és la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mèxic conformen el 66% de tots els hispans i són el segon grup migratori més important des de la fundació dels Estats Units, al darrere dels alemanys. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de [[Mèxic]]. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen –fins-fins i tot–tot- a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcció d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del país veí.

Els Estats Units són una nació culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ètnics, de tradicions i de valors.<ref name="Dealing with Diversity"/><ref name="Society in Focus">Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). ''Society in Focus''. Boston: Pearson. {{ISBN|020541365X}}</ref> La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'[[Europa occidental]], començant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa també van influir significativament a la cultura americana, així com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.<ref>Queralt, Magaly (2000). ''The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective''. Boston: Allyn & Bacon, pàg. 83. {{ISBN|0023971916}}</ref> L'expansió cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'oci i de cuina del sud dels Estats Units (que allà s'anomena la zona del "''Midwest''", més Texas i la costa oest –- ''West Coast''), sobretot als estats originalment mexicans, com ara [[Texas]], [[Nou Mèxic]] i [[Califòrnia]], però també gran part del vocabulari del vaquer americà, el "''[[cowboy]]''", i el relacionat amb els cavalls en general, sovint massa deformats per reconèixer la paraula original, i a vegades amb el sentit també transfigurat (per exemple, ''mustang, pinto, palomino, lassoo, chaps, cinch, [[rodeo]]'', i, per descomptat, el ''saloon'' i, en un ambient més casolà, la ''veranda''). La immigració massiva d'europeus del sud (en particular italians, però també molts d'altres) i l'est del continent va introduir-hi nous elements.

* La bandera, en ús literari i un xic antiquada anomenada la "''star-spangled banner''" (que vindria a ser, més o menys, "la senyera arrossada d'estels").

* La [[cuina tex-mex]] i els ''[[fast food]]s'' d'entrepans d'[[hamburguesa]], [[pollastre fregit]], [[pizza]], etc.

El desig d'expansió territorial donà inici a una sèrie de guerres contra els nadius nord-americans per prendre llurs terres, conegudes pels colons com el [[Far West|''Far West'']]. La [[compra de Louisiana]] a França duplicà la superfície de la nació. La [[guerra de 1812]] contra la Gran Bretanya, enfortí el nacionalisme nord-americà. Després d'una sèrie d'incursions militars a la Florida, Espanya cedí aquest territori i d'altres de la costa del Golf el 1819. Els Estats Units annexaren la [[República de Texas]] el 1845, que s'havia independitzat de [[Mèxic]] pocs anys abans, el 1836. El concepte del [[Destí Manifest]] es popularitzà durant aquest període.<ref>Morrison, Michael A. (1999). ''Slavery and the American West: The Eclipse of Manifest Destiny and the Coming of the Civil War''. Chapel Hill: University of North Carolina Press, pàg. 13–21. {{ISBN|0807847968}}</ref> Amb el [[Tractat d'Oregon]], s'annexaren els territoris del nord-oest als Estats Units. Després de la [[Intervenció Nord-americana a Mèxic|Guerra amb Mèxic]], amb el [[Tractat de Guadalupe-Hidalgo]] de [[1848]] els Estats Units prengueren la meitat del territori mexicà, que incloïa els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Colorado, algunes seccions de Utah, Oklahoma i Wyoming, i les àrees disputades de Texas.<ref>{{ref-web | url = http://www.ourdocuments.gov/doc.php?flash=true&doc=26| títol = Treaty of Guadalupe Hidalgo| consulta = 27 de juny| editor = www.ourdocuments.gov}}</ref> La transportació ferroviària féu el moviment de migrants molt més fàcil tot i que incrementà els conflictes amb els amerindis.