Cal·listo (satèl·lit): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m #QQ18: Estandaritzant sintaxi de fitxer obsoleta |
m bot: -l'estrucutra +l'estructura |
||
Línia 103:
[[Fitxer:Jagged Hills PIA03455.jpg|thumb|235px|Terreny amb bonys (crèdit: NASA/JPL/Arizona State University)]]
La posterior evolució geològica de Cal·listo després de la seva [[acreció]] va ser marcada per l'equilibrament de l'escalfament [[Radioactivitat|radioactiu]], refredant la superfície de Cal·listo per la [[conducció tèrmica]] i la [[convecció]] a l'interior del satèl·lit.<ref name=Freeman2006/> Algunes dades concretes de la convecció dels satèl·lits gelats són desconegudes. Se sap que la temperatura arriba al [[punt de fusió]] dels materials interiors.<ref name=McKinnon2006> [http://adsabs.harvard.edu/abs/2006Icar..183..435M Convecció de Cal·listo i altres cossos del Sistema Solar] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-4JXPSG2-1&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search &_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=fa4eea14a72f5380d83cb4c28b5fbd3f 10.1016/j.icarus.2006.03.004] </ref> La convecció als cossos gelats és un procés llarg amb un moviment de la seva superfície a raó d'1 cm per any, però és en realitat un mecanisme molt efectiu de congelació a llarga escala.<ref name=McKinnon2006/> Es pensa que el procés de [[convecció]] continua amb un altre procés, anomenat ''estrat estancat'', és a dir, un estrat exterior, rígid i congelat, que condueix la calor sense procés de convecció, mentre el gel que està a sota de l'estrat convecciona en un estat subsòlid.{{Ref_label|L|l|none}}<ref name=Spohn2003/><ref name=McKinnon2006/> En el cas de Cal·listo, l'estrat congelat correspon a la [[litosfera]], amb un gruix d'uns 100 km. La seva presència explica la falta d'activitat endògena{{Ref_label|J|j|none}} a la seva superfície.<ref name=McKinnon2006/><ref name=Nagel2004/> La convecció a l'interior de Cal·listo podria ser per capes, a causa de les enormes pressions a l'interior del tercer satèl·lit més gran del [[sistema solar]].<ref name=Freeman2006/> El ràpid inici de la convecció subsòlida a l'interior de Cal·listo podria haver impedit una descongelació a llarga escala, cosa que marcaria la diferència de Cal·listo respecte als altres satèl·lits galileans, amb un nucli i un mantell diferents als tres altres grans satèl·lits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. A causa de la [[convecció]], s'ha anat produint durant milers de milions d'anys una separació parcial del material rocós i el gel a l'interior d'aquest satèl·lit, i pot continuar encara avui en dia.<ref name=Nagel2004> [http://adsabs.harvard.edu/abs/2004Icar..169..402N Un model per l'
L'actual coneixement de l'evolució geològica de Cal·listo no contradiu la presència de l'estrat conductor i d'un oceà d'aigua sota la superfície. Això està relacionat amb l'estranya conducta del gel, on el punt de fusió del gel, que disminueix amb la [[pressió]], arriba a descongelar-se als 251 K (-22[[Celsius|°C]]), amb una pressió de 2.070 [[Bar (unitat de pressió)|bars]].<ref name=Spohn2003/> En tots els models de temperatura de Cal·listo, es diu que la temperatura va dels 100 als 200 K (de -173 a -73°C); a profunditats molt elevades, la temperatura estaria sobre el punt de fusió ja mencionat.<ref name=Freeman2006/><ref name=McKinnon2006/><ref name=Nagel2004/> La presència de petites acumulacions d'[[amoníac]] garanteix l'existència d'un oceà, ja que aquest compost químic reduiria encara més la temperatura de fusió del gel.<ref name=Spohn2003/>
| |||