Poesia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 50:
La història del casament simbòlic amb Inanna que procura fertilitat i prosperitat és el que en fa el poema d'amor més antic del món malgrat que es té constància que l'escriptura fou iniciada a Egipte, lloc on s'hi ha trobat poesia èpica com ara la Història d'Sinuhe (aprx. 1800 ane). Són en realitat cants per als oficis religiosos.<ref name="Gran" />
La poesia neix efectivament entre la ritualitat. Les primeres societats proto-estatals barregen cant i religió. Els mites creadors, les llegendes i els valors religiosos són transmesos mitjançant el cant. La poesia és la qui pren la forma d'aquest cant. Els serveix per a impressionar l'oratori.
Els cants de ''[[La Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea]]'', les composicions que s'atribueixen a [[Homer]], daten de vuit segles abans de l'[[era cristiana]]. Els [[Veda|Vedes]], llibres sagrats de l'[[hinduisme]], també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al [[segle III aC]]. Per aquests i altres textos antics se suposa justificadament que els pobles componien cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven la feina, d'altres eren per invocar les divinitats o a celebracions, i d'altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a [[Homer]] i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'[[Instrument musical|instruments musicals]]. Homer esmenta en la seva obra la figura de l<nowiki>'</nowiki>''Aedo'' (cantaire), que narrava successos en [[vers]] al compàs de la [[lira (instrument musical)|lira]]. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar els [[sentit]]s, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat.
| |||