Revolta Espartaquista: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Alfred_Grohs_zur_Revolution_1918_1919_in_Berlin_Große_Frankfurter_Straße_Ecke_Lebuser_Straße_Barrikade_Kampf_während_der_Novemberrevolution_in_Berlin_02_Bildseite_Schaulustige.jpg|miniatura| Alçament espartacista, batalles de barricades a Berlín, gener de 1919 ]]

Es coneix com a Revolta Espartaquista, la [[Vaga general|Vaga General]] i als combats armats que van tindre lloc a [[Berlín]] del [[5 de gener|5]] al [[12 de gener|12 de]] [[12 de gener|Gener de]] [[1919]] en el context de la [[Revolució Alemanya|Revolució de Novembre]]. La [[Lliga Espartaquista]] es va convertir desprès amb el [[Partit Comunista d'Alemanya|KPD]] (Partit Comunista Alemany). Aquests no van dirigir l’aixecamentl'aixecament dels obrers ni dels soldats sinó un cop començat, els van recolzar.

El detonant de la revolta va ser l'acomiadament del cap de la policia de Berlin, Emil Eichhorn del Partit Demòcrata d'Alemanya ([[Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya|USPD]]), per part del Consell de Diputats del Poble, sota el lideratge de [[Friedrich Ebert]] . Durant el gener de 1919. Eichhorn havia estat designat pel primer Consell de de Diputats del Poble. Al novembre de 1918, tres representants de la MSPD i de l'USPD, van formar el govern provisional del Kremlin acceptat per l'Ordre Suprema de l'Exèrcit, en el pacte secret Ebert-Groener-Pakt. Durant les Batalles de Nadal, la ''Divisió de la Marina del Poble'', va ser l' encarregada de protegir el govern provisional. El desembre de 1918,[[Otto Wesendonck|Otto Wels]] (MSPD) va ser pres com a ostatge, perfer complir la seva demanda de pagament del salari pendent. Eichhorn s'havia negat el 24 de desembre, contra les ordres de tres diputats Populars del MSPD Ebert. [[Philipp Scheidemann]], i Otto Landsberg es van negar, a utilitzar les seves forces subordinades contra la Divisió de la Marina del Poble que es trobaven en el Palau de Berlín per alliberar a Wels. Des de llavors, Ebertels havia considerat com a poc fiables,<ref name="Heinrich">Heinrich Augustagost Winkler: ''Weimar 1918–1933. ''</ref> els tres representants de l' USPD ([[Hugo Haase]], Guillem Dittmann, Emil Barth) havien abandonat, el passat 29 de desembre, el Consell de Diputats del Poble. Els representants del poble en protesta a l'afusallament d'Eberts i de les víctimes del "Nadal Inquiet", junt els representants de la MSPD, van cridar sense dret als socis a [[Gustav Rose|'''''Gustav Noske''''']] i ''Rudolf Wissel''l per substituir als restants membres del Consell. L'UPSD que ja no consideraven legítim el govern de transició. En canvi las majories del MSP en el Consell Ejecutiu del Consell de Treballadors del Gran Berlín i en el Consell Central de la República Socialista Alemanya estaven d'acord amb d'Eberts Wunsch en el seu desitg de destituir a Eichhorn i al Primer Ministre Prusià Paul Hirsch.

La veritable causa de la Revolta de Gener van ser els objectius polítics i els mètodes, dels grups implicats en la [[Revolució de Novembre|Revolució de novembre]]. El lideratge del MSPD, encapçalat per '''Ebert, [[Scheidemann]] i Noske''', van demanar un ràpid retorn a les "relacions ordenades" durant les eleccions de l'Assemblea Nacional. L’USPDL'USPD, els obrers i els revolucionaris d'Obleute junt amb el KPD volien continuar i assegurar els objectius revolucionaris (socialització, protecció dels militars, [[Dictadura del proletariat|Dictadura del Proletariat]] ) i reconeguts en l’acomiadamentl'acomiadament d’Eichhornd'Eichhorn com un atac a la revolució. L’historiadorL'historiador Heinrich Augustagost Winkler ho considera un boicot o una ''"insurrecció contra la democràcia''", de la mateixa manera que els [[Bolxevisme|bolxevics]], al gener de 1918, van utilitzar la força armada per dissoldre l’l' Assemblea Constituent Russa escollida democràticament, Liebknecht i els seus seguidors haurien impedit el parlamentarisme fins i tot abans de les eleccions a l’Assembleal'Assemblea Nacional. <ref>Heinrich Augustagost Winkler: ''[[Der lange Weg nach Westen]]. ''</ref>

Des de principis de desembre de 1918, els [[Freikorps]] es van formar a Berlín i als seus voltants amb antics soldats que havien estat al front i voluntaris Des del començament d'any d'Ebert i Noske, junt a unitats republicanes, com ara les Forces Militars Republicanes i el regiments imperials, en part lleials, però sobretot enemics de la República es traslladen als voltants de Berlín.

[[Fitxer:Der_Vorwärts_ist_genommen.jpg|miniatura| Cartell per la reconquista de l'edifici Endavantt durant la revolta de Spartakus ]]

[[Fitxer:Spartakusaufstand_Vorwärsgebäude_Regierungstruppen.jpg|miniatura| Les tropes governamentals a l’edificil'edifici d'Endavant durant la insurrecció dels Spartakus ]]

[[Fitxer:Spartakusaufstand_Barrikaden.jpg|miniatura| Barricada durant la insurrecció espartacana ]]

El 4 de gener, Emil Eichhorn, va ser acomiadat com a cap de la policia de Berlín, L'esquerra radical va considerar la destitució com una provocació. El mateix dia, la junta directiva de la USPD de Berlín i el revolucionaris d'Obleute van decidir celebrar una manifestació per al dia següent. La manifestació del 5 de gener va ser tant multitudinària que va trencar totes les expectatives dels organitzadors. Durant la manifestació, els manifestants armats i incitats per espies i provocadors van ocupar les impremtes de d'Endavant socialdemòcrata i el Berliner Tageblatt i els edificis de les editorials de Scherl, Ullstein, Mosse, la impremta Büxenstein i l'oficina de telègrafs de Wolff . <ref name="Heinrich"/>

Els líders dels representants de l'Obleute, l'USPD i el KPD es van reunir el mateix dia 5 al vespre, per acordar el camí a seguir. La majoria d’elsd'els presents van recolzar l’ocupaciól'ocupació del districte dels diaris de Berlín i estaven a favor van mostrar partidaris de la lluita contra el govern socialdemòcrata. Liebknecht estava al costat de la manifestació massiva i va fer dir que tots els regiments del voltant de Berlín estaven al seu costat ", en un estat d’eufòriad'eufòria revolucionària. . Només dos portaveus de l’Obleutel'Obleute, Richard Mueller i Ernst Däumig, es van pronunciar contra aquest procediment. Tots dos estaven a favor d'una segona revolució contra el Consell de Diputats del Poble, però consideraven que era massa aviat i tàcticament imprudent; sols van votar a favor d'una vaga general. Encontra tenien de 6 vots de les files de l'[[Obleute]]. 70 assistents dels quals 53 persones de Ledebour van decidir formar un comitè revolucionari provisional per l'enderrocament del govern i per la presa de poder. Liebknecht i Paul Scholze van ser els tres presidents amb els mateixos drets.

El Comitè Revolucionari va convocar l'endemà als treballadors de Berlín a fer una vaga general per als 7. Gener i a enderrocar la resta del govern d'Eberts. La crida va ser seguida per unes 500.000 persones que van anar en massa al centre de la ciutat. Una gran multitud es va reunir als carrers i a les places de Berlín. El Comitè Revolucionari no va participar en els dies següents ni va estar involucrada pels líders de la vaga encara que estaven disposats a desermar els soldats al igual que en el novembre del 1918. Alguns cartells pancartes eren, en part, les mateixes consignes que al començament de la Revolució de Novembre: "Pau i unitat". <ref name=":0">Richard Müller: ''Geschichte der deutschen Revolution'', Band 3, S. 30&nbsp;ff.</ref>

Durante els dos dies siguientes, el Comitè no va ser capaç de posarse d'acord sobre la forma d'actuar. Alguns representants van demanar un aixacament armat. Altres demanaven que es negocies amb Ebert .

La Comisiò va ser incapas de donar indicacions als dos cents mil manifestans que es trobaven pels carrers i places de Berlín, pel que van tornar a casa seva el dia 6 i 7 de gener per la tarda. Segons el periodista Sebastian Haffner, durant aquests dos dies van tindre l'oportunitat d'enderrocar al govern dels Representants del Poble i pendre posesió de la Cancellería del Reich.

. .

El líder del KPD, Karl Liebknecht, inicialment estava en contra el Consell de [[Rosa Luxemburg]], però si que el va recolzar al desencadenar-se una [[guerra civil]] . El Consell dels Diputats del Poble anava a ser derrocat per la forces armades impedint així les primeres eleccions lliures de l'Assemblea Nacional, del 19. Gener, Liebknecht tenia por que el KPD es pogués aïllar massa dels treballadors que volien enderrocar el govern. Al mateix temps, els representants del KPD van intentar posar del seu costat ,alguns dels regiments situats a Berlín, especialment de la ''Divisió de la Marina del Poble .'' Tanmateix, això no va ser possible perquè la majoria dels soldats ja eren a casa seva ja sigui perquè es van declarar neutrals que es declaraven neutres o perquè la seva lleialtat era a l'anterior '''Consell de Diputats del Poble'''. D'altra banda, part de la població de Berlín, especialment la burgesia, va recolzar el govern d'Ebert. Va seguir la seva crida a la vaga i van aconseguir els edificis governamentals com escuts des del passat 6 de gener.

== Referències ==