Serguei Prokófiev: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Anna Iéssipova, l'enllaç
Cap resum de modificació
Línia 18:
'''Serguei Serguéievitx Prokófiev''' (en [[rus]]: '''Сергéй Сергéевич Прокóфьев''', en [[ucraïnès]]: '''Сергі́й Сергі́йович Проко́ф'єв''', [[Transcripció lingüística|transcrit]]: ''Serhí Serhíovitx Prokóf'iev'') ([[Sontsovka]], prop de [[Donetsk]], [[Ucraïna]], [[23 d'abril]] de [[1891]] - [[Moscou]], [[5 de març]] de [[1953]]) va ser un [[compositor]] i [[pianista]] [[rússia|rus]] i una de les principals figures de la música del [[segle XX]]. Va compondre en una àmplia gamma de gèneres musicals, incloent-hi [[simfonies]], [[concerts]], música per al [[cinema]], [[òperes]] i [[ballets]]. Inicialment considerat un compositor d'[[avantguarda]], amb el seu [[Concert per a piano núm. 1 de Prokófiev|primer concert per a piano]] ([[1910]]), més tard adoptà un estil de caràcter neoclàssic, amb les seves simfonies per a orquestra, les sonates per a piano, el conte musical ''[[Pere i el llop]]'' ([[1936]]), una sonata per a flauta i piano, obres corals, etc. Conreà amb intensitat la música escènica, especialment amb [[ballets]] com ''[[Romeu i Julieta (Prokófiev)|Romeu i Julieta]]'' (1935) i ''[[La flor de pedra]]'' (1950), que formen part del repertori internacional, i amb [[òperes]] com ''[[L'amor de les tres taronges]]'' ([[1921]]), ''[[L'àngel de foc]]'' ([[1925]]) i ''[[Guerra i pau (òpera)|Guerra i pau]]'' (1946). També va compondre música per als films ''[[Aleksandr Nevski (Prokófiev)|Aleksandr Nevski]]'' (1938), ''[[Ivan el Terrible (Prokófiev)|Ivan el Terrible]]'' (1945), etc.
 
Després dels difícils anys de la [[revolució russa]] ([[1916]]-[[1918|181917]]), Serguei Prokófiev decidí treballar amb més tranquil·litat fora de la seva terra natal. Després de viure a [[París]] i als [[Estats Units]], l'acollida triomfal que li féu [[Rússia]] en la seva gira com a concertista l'any [[1928]] li féu replantejar-se el seu exili voluntari. Durant la primavera de [[1933]], després d'haver realitzat molts concerts per tot el món, decidí retornar definitivament a la seva pàtria. Un cop acabada la [[Segona Guerra Mundial]], els desigs de canvi estètic com a compositor van topar amb les restrictives pautes ideològiques de la ''dictadura musical'' imposada pel règim [[Stalin|estalinista]]. El compositor va arribar a ser prohibit i va ser acusat d'«antidemocràtic, degenerat i burgès» i «aliè als gustos artístics del poble soviètic».
 
== Joventut (1891-1904) ==