Revisió del 01:37, 23 jul 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.016 edits m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 13:27, 10 ago 2019 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.697 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 26: '''Teodosiòpolis''' (''Theodosiopolis'') fou una ciutat d'[[Armènia]], antiga [[Karin]], refundada per [[Teodosi II]] i engrandida per l'emperador [[Anastasi I (emperador)\|Anastasi]]. [[Justinià I]] la va fortificar. El [[387]], a la partició d'Armènia, Karin va quedar a l'Armènia romana. Vers el [[415]] l'emperador Teodosi va permetre difondre el nou alfabet armeni per les províncies armènies de ~~Bizanci~~l'[[Imperi Romà d'orient]], i va fer reconstruir Karin a la que es va donar el nom '''Teodosiòpolis'''. Els perses van atacar l'Armènia ~~bizantina~~romana, especialment Teodosiòpolis i Martiriòpolis (armeni Neferkert, modern Mayyafariquin), el [[502]]. El [[18 de març]] del [[536]] es va crear la província d'Armènia Prima amb Teodosiòpolis i la seva regió fins al Pont oriental, incloent [[Satala]], [[Nicòpolis de Capadòcia\|Nicòpolis]], [[Trebisonda]] i [[Kerasunte]]. El [[577]] Cosroes va enviar un exèrcit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte ~~bizantí~~romà Maurici. El [[591]] amb els nous territoris cedits per Pèrsia la província d'Armènia Prima va desaparèixer i es van crear dos províncies noves: Armènia interior (l'antiga Armènia Prima engrandida amb territoris cedits pels perses entre Karin i Kars) i Armènia Inferior (entre [[Kars]] i el [[Llac Sevan]] i fins a l'[[Araxes]] i al [[Kura (Geòrgia)\|Kura]]). El [[603]] va esclatar la guerra entre ~~Bizanci~~l'Imperi Romà i Pèrsia. El [[607]] les forces perses, manades pel general Ashtat Djestavar, van obtenir una gran victòria a la regió de Dou (nord-est de Teodosiòpolis) i una altra a Udru, al Basean, és a dir ambdues entre el Basean i la regió de Karin, i va arribar fins a Satala. Teodosiòpolis fou assetjada i es va rendir quan els perses van presentar a un home que deia ser el fill de l'emperador Maurici i clamava contra la usurpació de Focas. Llavors la ciutat es va dir Karin. Heracli el [[623]] va desembarcar a Trebisonda va travessar el [[Regió del Pont\|Pont]] i va entrar a Armènia. Va passar per Karin, que va ocupar i llavors va recuperar el nom de Teodosiòpolis, i va anar fins a Dwin ocupant també aquesta ciutat. Els perses la van retornar defintivament pel tractat de pau del juny del [[628]]. Línia 38: A Teodosiòpolis es va reunir un sínode ([[631]]) per buscar d'unitat de les esglésies grega i armènia. Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió del [[concili de Calcedònia]] es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del [[nestorianisme]], i així el patriarca armeni Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia ([[632]]). El [[653]] fou ocupada pels àrabs. Constantí II va envair Armènia el [[654]]. Es va establir a Teodosiòpolis i molts ''nakharars'' armenis van anar allí i li van fer submissió. Però la va perdre el [[656]]. Els ~~bizantins~~romans la tornaven a dominar el [[686]] i els àrabs el [[700]]. Els àrabs la van anomenar Kali o Kalikala (o Karnoy Kalat). Els ~~bizantins~~romans van envair Armènia el [[751]] i van ocupar Melitene, Clàudia i Teodosiòpolis, però no ~~podien~~pogueren mantenir-les i les van evacuar el [[752]] després de destruir-les completament. Tota la població fou traslladada a territori imperial mes a l'oest. El [[753]] el governador d'Armènia Yazid va anar a Teodosiòpolis i la va reconstruir però la va poblar d'àrabs i li va donar el nom de Kali. A la rebel·lió general dels nakharars del [[771]] una assemblea va decidir atacar Karin (Kali), menys defensada que [[Dwin]] i més propera a la frontera ~~bizantina~~romana. La ciutat fou assetjada però no va poder ser conquerida. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan ([[772]]) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat ([[Akhlat]]). Aquesta arribada fou advertida secretament als rebels, però no van creure l'avís i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni va atacar [[Ardjesh]], on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infligir a Hamazasp una derrota total ([[15 d'abril]] del [[772]]). Els àrabs es van desplaçar al [[Bagrevand]] i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van lliurar i perdre la batalla que va posar fi a la revolta ([[25 d'abril]] del [[772]]) Els àrabs la van conservar fins al [[949]], en què fou ocupada pels ~~bizantins~~romans i va recuperar el seu anterior nom. Va esdevenir la capital del '''Thema de Teodosiòpolis''', i Basili II la va fer servir de quarter durant la seva guerra amb David de Geòrgia el [[1021]]. Va aguantar alguns atacs dels turcs [[oghuz]] fins que fou ocupada el [[1080]] per l'amir Ahmed que va crear l'emirat dels [[Saltúkides]]. En aquest temps va agafar el nom d''''Erzurum''' de ''Arzen i Rum'' (la ciutat havia estat el refugi de molta gent d'Arzen i de molts ''rum'' és a dir romans). El [[1201]] va ser ocupada pels [[seljúcides]] d'Anatòlia i fou seu d'un malik (príncep) de la família que la posseïa com a feu.

Erzurum: diferència entre les revisions