Erzurum: diferència entre les revisions

A la rebel·lió general dels nakharars del [[771]] una assemblea va decidir atacar Karin (Kali), menys defensada que [[Dwin]] i més propera a la frontera romana. La ciutat fou assetjada però no va poder ser conquerida. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan ([[772]]) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat ([[Akhlat]]). Aquesta arribada fou advertida secretament als rebels, però no van creure l'avís i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni va atacar [[Ardjesh]], on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infligir a Hamazasp una derrota total ([[15 d'abril]] del [[772]]). Els àrabs es van desplaçar al [[Bagrevand]] i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van lliurar i perdre la batalla que va posar fi a la revolta ([[25 d'abril]] del [[772]])

 

 

Va aguantar alguns atacs dels turcs [[oghuz]] fins que fou ocupada el [[1080]] per l'amir Ahmed que va crear l'emirat dels [[Saltúkides]]. En aquest temps va agafar el nom d''''Erzurum''' de ''Arzen i Rum'' (la ciutat havia estat el refugi de molta gent d'Arzen i de molts ''rum'' és a dir romans). El [[1201]] va ser ocupada pels [[seljúcides]] d'Anatòlia i fou seu d'un malik (príncep) de la família que la posseïa com a feu.