Llengües sinítiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Referències|2 -> Referències |
m bot: - època se li coneix com ''dàzhuànshū'' + època es coneix com a ''dàzhuànshū'' |
||
Línia 184:
La primera escriptura registrada, ''jiǎgǔwén'' (甲骨文, «[[Os oracular|Llengua escrita en closques i ossos]]»), usava closques de tortuga i ossos d'animals com a suport [[epigrafia|epigràfic]] (en la seva gran majoria [[Escàpula|escàpules]]). S'han trobat closques amb inscripcions que formen el corpus significatiu més antic d'[[escriptura xinesa]] arcaica, possiblement amb origen dels símbols en ceràmica més antiga. Aquestes inscripcions contenien informacions històriques i endevinatòries així com la genealogia real completa de la [[dinastia Shang]] ([[Segle XVII aC|1600]] - [[Segle XI aC|1046 aC]]) de la mateixa època.
L'escriptura va continuar el seu desenvolupament durant l'època de la [[dinastia Zhou]]. Com a conseqüència de la divisió política característica de la segona part d'aquesta època, els caràcters es van desenvolupar en formes i estils molt diversos, coexistint nombroses variants per a cada caràcter. A l'estil d'escriptura d'aquesta època
Amb la reunificació de la Xina sota el Primer Emperador [[Qin Shi Huang]], una de les nombroses mesures de normalització va afectar precisament a l'escriptura. Sota la supervisió del Primer Ministre [[Li Si]] es van recopilar llistes amb les formes normalitzades dels caràcters. Aquesta unificació del sistema d'escriptura va donar lloc a l'estil de [[cal·ligrafia xinesa|cal·ligrafia]] ''xiǎozhuànshū'' (小 篆书, «escriptura de segell petit»), que utilitzava traços més angulosos i menys circulars que els de l'escriptura de segell gran antiga.
| |||