Segle XIX: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -en bona mesura +en bona part
mCap resum de modificació
Línia 9:
L'[[esclavatge]] va desaparèixer en gran manera arreu del món. L'[[electricitat]], l'[[acer]] i el [[petroli]] varen iniciar la [[segona revolució industrial]] (1870-1914), que permeté a [[Alemanya]], al [[Japó]] i als [[Estats Units]] de convertir-se en grans poders, els quals no trigaren a intentar construir-se imperis propis. [[Rússia]] i la [[dinastia Qing]] a la [[Xina antiga|Xina]] fracassaren en el seu intent de mantenir-se en el mateix nivell que els seus rivals, la qual cosa portà tots dos imperis a patir intensos períodes d'agitació social.
 
Durant el {{segle |XIX}}, va ser notable la fundació de ciutats a l'Amèrica del Nord i [[Austràlia]] que avui estan entre les més importants dels seus països. [[Chicago]] i [[Melbourne]] no existien a començamentscomençament del {{segle |XIX}}, però van créixer fins a transformar-se en les segones més grans dels [[Estats Units]] i de l'[[Imperi Britànic|Imperi britànic]], respectivament, abans del final del segle. Aproximadament 70 milions de persones van deixar [[Europa]] durant el {{segle |XIX}}, la majoria va emigrar cap als [[EUA]].<ref>[http://migration.ucdavis.edu/mn/more.php?id=1118_0_5_0 The Atlantic: Can the US afford immigration?]. ''Migration News''. desembre de 1996.</ref>
 
El segle també va marcar la fi de l'[[Imperi Otomà|ocupació otomana]] en els [[Balcans]], i la creació de [[Sèrbia]], [[Bulgària]], [[Montenegro]] i [[Romania]] com a resultat de la [[Guerra russoturca (1877-1878)|Segona Guerra russoturca]], a la qual va succeir la [[Guerra de Crimea]].
 
== Política ==
A [[Europa]], el {{segle |XIX}} es va caracteritzar pel naixement de les [[Sufragi censatari|democràcies censatàries]] i l'ocàs de les [[Absolutisme|monarquies absolutes]]. La [[Revolució francesa]] i la posterior [[Napoleó Bonaparte|era napoleònica]] ajudarien a expandir les idees [[república|republicanes]] i [[liberalisme|liberals]]. Els monarques, en el cas de sobreviure, es convertirien en [[Despotisme il·lustrat|dèspotes il·lustrats]] que actuaven permissivament amb la [[Burgesia|classe dominant]]. Sorgiria la idea d'[[Esquerra política|esquerra]] i [[Dreta política|dreta]] a partir de la Revolució francesa. Els polítics s'identificarien amb [[Jean Paul Marat]] i [[Maximilien Robespierre]], o amb el [[Conde de Mirabeau|comte de Mirabeau]] i el [[marquès de la Fayette]]. El transitori ocàs de les revolucions en pro de la restauració de les monarquies solament aconseguiria potenciar-les en [[Revolucions Liberals|onades revolucionàries]] més radicals, com les de [[Revolucions de 1848|1848]], fins al desenvolupament de les [[Socialisme|ideologies socials]] i el [[moviment obrer]], que culminaria en el triomf de la [[Revolució russa de 1917]].
 
[[Fitxer:La_Independencia_del_Perú.jpg|thumbminiatura|esquerra|180px|[[José de San Martín]] proclama la independència del [[Perú]], el [[28 de juliol]] de [[1821]]]]
[[Fitxer:Bismarck pickelhaube.jpg|thumbminiatura|150px|El canceller alemany [[Otto von Bismarck]]]]
L'[[emancipació d'Amèrica Llatina|emancipació d'Amèrica llatina]] va donar començament en aquest segle. Els [[amerindi|aixecaments indígenes]] en nom de [[Tupac Amaru II|Túpac Amaru]] i dels ''comuners'' d'[[Asunción]] serien antecedents d'una [[identificació (psicologia)|identitat]] naixent. Identitat que naixeria i seria defensada pels grans líders llatinoamericans, promotors de la idea d'una nació llatinoamericana: [[Francisco de Miranda]], [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[Antonio José de Sucre]], [[Simón Bolívar]], [[José de San Martín]], [[Mariano Moreno]], [[Manuel Belgrano]], [[José Artigas]] i [[Juan Pablo Duarte]] en la [[República Dominicana]]. La seva revolució, constituïda en el marc de les [[revolucions burgeses]], seria estrictament [[Llatinoamérica|llatinoamericana]]. Les seves revolucions fracassarien en bona part a causa de [[cabdill|cabdillismes]], interessos de les burgesies locals i de les potències europees, però cadascun d'ells seria convertit, sovint pels qui els van trair, en una llegenda. Les fronteres americanes van variar notablement en tot el segle i els governs prendrien una estructura [[bipartidista]] on pul·lulaven els [[cops d'estat]] i els [[frau electoral|fraus electorals]].
 
[[Àfrica]] seria objecte d'obert ús i abús per part dels imperis europeus. [[Cecil Rhodes]] seria una figura fonamental en el desenvolupament de l'[[imperialisme]] [[Regne Unit|britànic]]. També sorgiria lentament l'[[imperialisme nord-americà]] a partir d'una aparentment innocent [[doctrina Monroe|doctrina]] [[James Monroe|Monroe]]. Aquest segle anunciaria la decadència de l'[[Imperi otomà]] que esdevindria amb la [[primera guerra mundial|Primera Guerra mundial]]. La [[Guerra de l'Opi]] humiliaria l'històric [[Imperi xinès]] en els seus [[Tractats Desiguals|tractats desiguals]] i culminaria amb la caiguda de la [[dinastia Qing]] el [[1911]].
 
Va ser també durant el {{segle |XIX}} que [[Itàlia]] i [[Alemanya]] es van unificar com a nacions. Abans fragmentats en regnes i principats menors, van concloure els seus processos d'unificació el [[1870]] i el [[1871]], respectivament.
 
== Esdeveniments ==