Segle XIX: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -en bona mesura +en bona part |
mCap resum de modificació |
||
Línia 9:
L'[[esclavatge]] va desaparèixer en gran manera arreu del món. L'[[electricitat]], l'[[acer]] i el [[petroli]] varen iniciar la [[segona revolució industrial]] (1870-1914), que permeté a [[Alemanya]], al [[Japó]] i als [[Estats Units]] de convertir-se en grans poders, els quals no trigaren a intentar construir-se imperis propis. [[Rússia]] i la [[dinastia Qing]] a la [[Xina antiga|Xina]] fracassaren en el seu intent de mantenir-se en el mateix nivell que els seus rivals, la qual cosa portà tots dos imperis a patir intensos períodes d'agitació social.
Durant el {{segle
El segle també va marcar la fi de l'[[Imperi Otomà|ocupació otomana]] en els [[Balcans]], i la creació de [[Sèrbia]], [[Bulgària]], [[Montenegro]] i [[Romania]] com a resultat de la [[Guerra russoturca (1877-1878)|Segona Guerra russoturca]], a la qual va succeir la [[Guerra de Crimea]].
== Política ==
A [[Europa]], el {{segle
[[Fitxer:La_Independencia_del_Perú.jpg|
[[Fitxer:Bismarck pickelhaube.jpg|
L'[[emancipació d'Amèrica Llatina|emancipació d'Amèrica llatina]] va donar començament en aquest segle. Els [[amerindi|aixecaments indígenes]] en nom de [[Tupac Amaru II|Túpac Amaru]] i dels ''comuners'' d'[[Asunción]] serien antecedents d'una [[identificació (psicologia)|identitat]] naixent. Identitat que naixeria i seria defensada pels grans líders llatinoamericans, promotors de la idea d'una nació llatinoamericana: [[Francisco de Miranda]], [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[Antonio José de Sucre]], [[Simón Bolívar]], [[José de San Martín]], [[Mariano Moreno]], [[Manuel Belgrano]], [[José Artigas]] i [[Juan Pablo Duarte]] en la [[República Dominicana]]. La seva revolució, constituïda en el marc de les [[revolucions burgeses]], seria estrictament [[Llatinoamérica|llatinoamericana]]. Les seves revolucions fracassarien en bona part a causa de [[cabdill|cabdillismes]], interessos de les burgesies locals i de les potències europees, però cadascun d'ells seria convertit, sovint pels qui els van trair, en una llegenda. Les fronteres americanes van variar notablement en tot el segle i els governs prendrien una estructura [[bipartidista]] on pul·lulaven els [[cops d'estat]] i els [[frau electoral|fraus electorals]].
[[Àfrica]] seria objecte d'obert ús i abús per part dels imperis europeus. [[Cecil Rhodes]] seria una figura fonamental en el desenvolupament de l'[[imperialisme]] [[Regne Unit|britànic]]. També sorgiria lentament l'[[imperialisme nord-americà]] a partir d'una aparentment innocent [[doctrina Monroe|doctrina]] [[James Monroe|Monroe]]. Aquest segle anunciaria la decadència de l'[[Imperi otomà]] que esdevindria amb la [[primera guerra mundial|Primera Guerra mundial]]. La [[Guerra de l'Opi]] humiliaria l'històric [[Imperi xinès]] en els seus [[Tractats Desiguals|tractats desiguals]] i culminaria amb la caiguda de la [[dinastia Qing]] el [[1911]].
Va ser també durant el {{segle
== Esdeveniments ==
|