Història de Castella i Lleó: diferència entre les revisions

 

Paral·lelament van sorgir unes altres de caràcter [[Lleonesisme|lleonesista]] com el [[Grupo Autonómico Leonés]] (1978) o el [[PREPAL]] (1980), que propugnaven la creació d'una Comunitat Autònoma lleonesa, integrada per les províncies de [[Lleó]], [[Salamanca]] i [[Zamora]]. El suport popular i polític que va mantenir l'autonomia uniprovincial a [[Lleó]] va arribar a ser molt important en aquella ciutat.

Després de l'entrada en funcionament de l'òrgan preautonòmic castellanolleonès, a la creació del qual va contribuir la Diputació Provincial de Lleó en el seu acord de 16 d'abril de 1980, la mateixa institució lleonesa va revocar el 13 de gener de 1983 el seu primigeni acord, just quan el projecte de Llei Orgànica entrava al parlament, l'existència d'acords contradictoris i saber quin era el vàlid va ser resolta pel Tribunal Constitucional en la Sentència 89/1984 de 28 de setembre en el seu fonament de dret declara que el subjecte del procés no està integrat ja, com en la seva fase d'impulsió preliminar, per les Diputacions i Municipis, sinó que és un nou òrgan que neix perquè ja s'ha manifestat la voluntat impulsora i que expressa ara la del territori en el seu conjunt; i aquesta voluntat ja té un objecte diferent, el règim jurídic futur del territori que ja ha manifestat la seva voluntat de constituir-se en Comunitat Autònoma mitjançant actes d'iniciativa que ja han esgotat els seus efectes.