Lèucada: diferència entre les revisions

Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia al {{Segle|I|-}} i van començar construïntconstruint la capital, [[Nicòpolis de Lèucada|Nicòpolis]]. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el [[375]]) i després dels bizantins, sota els quals va patir nombroses atacs dels pirates. Al {{Segle|VII}}, fou inclosa al [[tema (subdivisió administrativa)|tema]] de ''Kefalonia''. Vers el [[1083]], fou ocupada pels normands de [[Sicília]] que la van abandonar el [[1085]]. En el repartiment de l'Imperi el [[1205]] va correspondre al príncep d'[[Acaia]] i la senyoria en fou donada a Gaius, príncep de [[Tàrent]], però fou ocupada pel [[Despotat de l'Epir|dèspota d'Epir]] el [[1215]]. Epir la va dominar fins al [[1294]]. En aquest any, Nicèfor Andrònic Àngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Tomàs I de l'Epir o Tomàs Àngel), quan es va casar amb [[Joan I Orsini|Joan Orsini]], filla del comte de [[Cefalònia]] [[Ricard I Orsini]], l'any [[1300]]. Aquest hi va construir una fortalesa (Hàgia Mavra o Santa Maura) i, el [[1304]], a la mort del seu pare, va esdevenir comte de Cefalònia i [[Zante]] i senyor de Santa Maura o Lèucada, incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va continuar en mans dels comtes de Cefalònia, primer els Orsini i després els [[Tocco]], que temporalment foren dèspotes de l'Epir (Àngel-Comnè). [[Lleonard I Tocco]], fill de ''Guillem II Tocco'' i de Margarita Orsini, i nét de [[Ricard I Orsini]] per part femenina, va rebre la senyoria el [[1352]] (incloent-hi Vonitza) i, el [[1358]], a la mort del seu cosí [[Nicèfor II Àngel-Comnè]] Orsini, va heretar Cefalònia i Zante (va ser afavorit en la successió enfront del seu cosí Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir, el [[1381]]. El 1357, va esclatar la revolta anomenada ''Voukentra,'' dels camperols de l'illa contra el domini eclesiàstic de la terra. El [[1362]], els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de Lèucada va rebre el títol de duc de Santa Maura. Des del [[1386]], va estar sota protectorat de [[Venècia]]. El duc Carles Tocco (1381-1403) va establir a Lèucada (ciutat) la capital de les seves possessions, que des de vers el 1400 comprenien també algunes zones continentals. Carlo va engrandir la ciutat i la va fortificar per dos costats. El 1430, els otomans van annexionar la major part de l'Epir i el 1449 van expulsar els Tocco de la ciutat d'Arta a 50 km de Lèucada.