Lèucada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: "construïnt"
Línia 97:
Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. J. Graham|títol=Colony and mother city in ancient Greece|pàgines=132|isbn=0-7190-0059-9}}</ref> En les guerres mèdiques, va ajudar Atenes i va enviar tres vaixells a la [[Batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la Batalla de [[Platees]]. En la [[guerra del Peloponès]], va estar al costat de [[Corint]], la seva metròpoli, i, per tant, generalment al costat d'[[Esparta]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nigel Bagnall|títol=The Peloponnesian War: Athens, Sparta and the struggle for Greece|pàgines=17|isbn=0-312-34215-2}}</ref> El [[343 aC]], va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]], l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]], la seva independència fou restaurada. Al segle següent, va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]], fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i, el [[197 aC]], va passar a domini romà en ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutats de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat ''Leucatas'' o ''Leucates'' (Λευκάτας).
 
Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia al {{Segle|I|-}} i van començar construïntconstruint la capital, [[Nicòpolis de Lèucada|Nicòpolis]]. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el [[375]]) i després dels bizantins, sota els quals va patir nombroses atacs dels pirates. Al {{Segle|VII}}, fou inclosa al [[tema (subdivisió administrativa)|tema]] de ''Kefalonia''. Vers el [[1083]], fou ocupada pels normands de [[Sicília]] que la van abandonar el [[1085]]. En el repartiment de l'Imperi el [[1205]] va correspondre al príncep d'[[Acaia]] i la senyoria en fou donada a Gaius, príncep de [[Tàrent]], però fou ocupada pel [[Despotat de l'Epir|dèspota d'Epir]] el [[1215]]. Epir la va dominar fins al [[1294]]. En aquest any, Nicèfor Andrònic Àngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Tomàs I de l'Epir o Tomàs Àngel), quan es va casar amb [[Joan I Orsini|Joan Orsini]], filla del comte de [[Cefalònia]] [[Ricard I Orsini]], l'any [[1300]]. Aquest hi va construir una fortalesa (Hàgia Mavra o Santa Maura) i, el [[1304]], a la mort del seu pare, va esdevenir comte de Cefalònia i [[Zante]] i senyor de Santa Maura o Lèucada, incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va continuar en mans dels comtes de Cefalònia, primer els Orsini i després els [[Tocco]], que temporalment foren dèspotes de l'Epir (Àngel-Comnè). [[Lleonard I Tocco]], fill de ''Guillem II Tocco'' i de Margarita Orsini, i nét de [[Ricard I Orsini]] per part femenina, va rebre la senyoria el [[1352]] (incloent-hi Vonitza) i, el [[1358]], a la mort del seu cosí [[Nicèfor II Àngel-Comnè]] Orsini, va heretar Cefalònia i Zante (va ser afavorit en la successió enfront del seu cosí Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir, el [[1381]]. El 1357, va esclatar la revolta anomenada ''Voukentra,'' dels camperols de l'illa contra el domini eclesiàstic de la terra. El [[1362]], els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de Lèucada va rebre el títol de duc de Santa Maura. Des del [[1386]], va estar sota protectorat de [[Venècia]]. El duc Carles Tocco (1381-1403) va establir a Lèucada (ciutat) la capital de les seves possessions, que des de vers el 1400 comprenien també algunes zones continentals. Carlo va engrandir la ciutat i la va fortificar per dos costats. El 1430, els otomans van annexionar la major part de l'Epir i el 1449 van expulsar els Tocco de la ciutat d'Arta a 50 km de Lèucada.
 
La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributària de [[Turquia]] des del [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i, de fet, va passar a ser possessió turca. El duc estava enllaçat amb el [[soldà]] pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va jurar submissió als otomans, però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya ([[Vlorë|Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]] [[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada).