Poesia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 54:
A la Xina clàssica la poesia era utilitzada per la dinastia reial qui mitjançant ossos de tortuga formulava preguntes a uns oracles els quals havien de guiar la monarquia dins de l'àmbit polític i personal. D'aquesta pràctica naixen posteriorment els versos pentasíl·labs i heptasíl·labs força comuns a la tradició mètrica del territori actual xinès. Les formes poètiques més comunes en aquest territori foren especialment els [[Lüshi]] –律詩, poemes de vuit versos– i els Jueju –絕句, poemes de quatre versos–. Existeix una compilació de poemes titulada T''ots els poemes de la [[Dinastia Tang]]'' (全唐詩) amb més de 48.900 poemes de més de 2200 autors. Entre els poetes més destacats s'hi troben [[Li Bai]] (李白)), [[Du Fu]] (杜甫) i [[Bai Juyi]] (白居易).
 
A l'Índia la poesia s'expressà en tot moment dins elsla cànonstradició mateixosdels texts dits històrics. Són texts de lacaire religiós hinduistaperò nodrits de fets històrics no sempre comprovables. MalgratDins aixòd'aquest cicle, cal posar èmfasi en el Mahabharata. Es tracta d'un poema èpic lligat a la tradició dels Itihāsa, uns texts històrics que foren relatats en forma poètica i que tenen alhora un caràcter religiós sobresortint important. Els texts hinduistes donensón a entendre de tenir davant nostre unsprobablement relats orals imolt deanteriors cairea literarila moltprimera anticsescriptura iegípcia probablemento delsmesopotàmia mésperò anticsen delhaver-se món.posat Forenper redactatsescrit molt més tard, iperden perel aixòrang node esprimers pottexts donarpoètics capi menaliteraris de certesa en quant a la seva antiguitat oral per bé que hi ha consens en aquest camphistòria. Constituïxen, nogensmenys, les bases de la cultura que es desenvolupà durant segles a la l'Índia clàssica.
 
A Europa els poemes cabdals i fundadors de la cultura literària són dos cants: ''[[La Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea]];'' composicions que s'atribuïxen a [[Homer]] i que daten de vuit segles abans de l'[[era cristiana]].
Els cants de ''[[La Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea]]'', les composicions que s'atribueixen a [[Homer]], daten de vuit segles abans de l'[[era cristiana]]. Els [[Veda|Vedes]], llibres sagrats de l'[[hinduisme]], també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al [[segle III aC]]. Per aquests i altres textos antics se suposa justificadament que els pobles componien cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven la feina, d'altres eren per invocar les divinitats o a celebracions, i d'altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a [[Homer]] i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'[[Instrument musical|instruments musicals]]. Homer esmenta en la seva obra la figura de l<nowiki>'</nowiki>''Aedo'' (cantaire), que narrava successos en [[vers]] al compàs de la [[lira (instrument musical)|lira]]. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar els [[sentit]]s, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat. [[Fitxer:Chassériau,_Théodore_-_Sappho_Leaping_into_the_Sea_from_the_Leucadian_Promontory_-_c._1840.jpg|thumb|''Sapho se précipitant du Rocher de Leucate'', per Théodore Chassériau, c. 1840 ]]
 
Els cants de ''[[La Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea]]'', les composicions que s'atribueixen a [[Homer]], daten de vuit segles abans de l'[[era cristiana]]. Els [[Veda|Vedes]], llibres sagrats de l'[[hinduisme]], també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al [[segle III aC]]. Per aquests i altres textos antics se suposa justificadament que els pobles componien cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven la feina, d'altres eren per invocar les divinitats o a celebracions, i d'altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a [[Homer]] i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'[[Instrument musical|instruments musicals]]. Homer esmenta en la seva obra la figura de l<nowiki>'</nowiki>''Aedo'' (cantaire), que narrava successos en [[vers]] al compàs de la [[lira (instrument musical)|lira]]. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar els [[sentit]]s, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat. [[Fitxer:Chassériau,_Théodore_-_Sappho_Leaping_into_the_Sea_from_the_Leucadian_Promontory_-_c._1840.jpg|thumb|''Sapho se précipitant du Rocher de Leucate'', per Théodore Chassériau, c. 1840 ]]
 
==== Poesia europea ====