Hannah Arendt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel [[nacional socialisme|nacionalsocialisme]] i l'[[Holocaust]]. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu [[feminisme|femení]] i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.<ref>{{Citar ref| títol = Gunter Gauss conversa amb Hannah Arendt: 'Només em queda la llengua materna' |data=28 d’octubre de 1964 | url = http://www.alcoberro.info/docs/assets/pdf/arendt4.pdf}}</ref>
Entre les obres que va escriure destaquen ''[[Els orígens del totalitarisme]]'', en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme ([[nazisme]], [[estalinisme]]...),
== Biografia ==
Línia 24:
Durant l'ascens del nazisme es trobà disgustada perquè alguns filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defenien [[Adolf Hitler]].{{sfn|Larrauri|2001|p=10}} De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el [[pensament crític]], i a més que l'activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat.{{sfn|Larrauri|2001|p=11}}
I en devia estar prou segura, perquè, tot i ser jueva, havia estat amant del filòsof nazi [[Martin Heidegger]] i s'hi mantingué en relació estreta tota la vida.<ref>Kirsch, Adam. "Hot for teacher". ''Tablet'', January 21, 2004.</ref> Per exemple, la crítica arendtiana de la modernitat i la societat de masses, per "deshumanitzadores", beu de tesis específicament heideggerianes (típicament ''völkisch'', d'altra banda).
Extracte de la seva biografia:{{CC|data=juny de 2017}}
Linha 47 ⟶ 48:
Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben en totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fora garantia de ser algú amb pensament crític.{{sfn|Larrauri|2001|p=11}}
== La "banalitat del mal" ==
Una de les seues teories sobre l'origen d'un tipus de [[maldat]] és la de la [[banalitat del mal]].{{sfn|Larrauri|2001|p=21}} Aquesta teoria situa l'origen en la falta de reflexió, de practicar el pensament crític.{{sfn|Larrauri|2001|pp=21-22}} Aquest tipus de mal contrasta amb el mal radical, defensat per Kant,{{sfn|Marrades|2002|p=80}} perquè el mal teoritzat per Arendt és un mal extrem (anomenat ''mal banal''),{{sfn|Marrades|2002|pp=80-81}} que es caracteritza per unes motivacions que no són racionalitzables perquè no hi ha motius malignes específics, sinó superficials en l'argumentació de l'agent maligne.{{sfn|Marrades|2002|p=81}}
Des del primer moment, el concepte arendtià de la "banalitat del mal" ha rebut dures crítiques per part de pensadors, analistes i historiadors (Gershom Scholem, Raul Hilberg, Richard Wolin, Bettina Stangneth, etc., etc.), en si i pel context en què l'expressà. En realitat, Adolf Eichmann no tenia res de banal, ni de buròcrata obtús: era un militant nazi convençut, força intel·ligent, que s'esforçà a exterminar els jueus per motius d'odi, i que n'estava orgullós. Arendt es deixà enganyar per la pantomima d'Eichmann durant el judici. Segons sintetitza Wolin,<ref>Wolin, Richard. "The banality of evil: the demise of a legend". "Jewish review of books'', Fall 2014.</ref> el concepte de la "banalitat del mal" permeté a Arendt salvar l'honor de la cultura alemanya (de què estava tan orgullosa) desvinculant-la del macrogenocidi nazi, en una falsificació que tendia a culpar la víctima tant com l'assassí.
== Obra publicada en català ==
* ''Converses amb Hannah Arendt'', traducció de [[Ramon Farrés Puntí|Ramon Farrés]]. Palma: Lleonard Muntaner ed., 2006, {{ISBN|8496664139}}
| |||