Eichmann a Jerusalem: diferència entre les revisions

Cesarani també presenta una àmplia evidència que suggereix que Eichmann era en realitat molt antisemita i que aquests sentiments són motivadors importants de les seves accions. Per tant, al·lega que les reclamacions de Arendt que els seus motius eren ''banals'' i no ideològics i que havia renunciat a la seva autonomia de decisió, obeint les ordres d'Hitler, sens dubte pot estar basat sobre basisbases frèvolsfrèvoles.<ref>Cesarani, ''Becoming Eichmann'', página 346 </ref>

L'estudi monogràfic de Bettina Stangneth ''Eichmann before Jerusalem: the unexamined life of a massamass murdermurderer'' (2004)<ref>Ressenya en: Wolin, Richard."The banality of evil: the demise of a legend". "Jewish review of books'', Fall 2014.</ref> documenta àmpliament el fanatisme nazi i la voluntat furiosament assassina d'Eichmann, que n'estigué orgullós tota la vida, si bé féu una pantomima en el judici. Així mateix, Strangneth demostra que Arendt arribà a Jerusalem carregada amb tota mena de prejudicis, incloent-ne el supremacimsesupremacisme euroalemany. Per exemple, sabem per la seva correspondència amb [[Karl Jaspers]], ara disponible, que sentia un menyspreu enorme pels israelians ("massa oriental, com si fossis a Istanbul o algun altre país semiasiàtic", "gent que no sap llengües"). La tesi central d'Arendt sobre la "banalitat del mal", doncs, equivalia a la banalització del nazisme, per difuminació de la culpabilitat.