Eichmann a Jerusalem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
* Eichmann constantment s'unia a organitzacions amb la finalitat de definir-se a si mateix, i tenia dificultats per pensar per si mateix sense aquesta pertinença. En la seva joventut, va pertànyer a la [[YMCA]], el ''Wandervogel'' i el ''Jungfrontkämpferverband.'' En [[1933]] va fracassar en el seu intent d'unir-se a la ''Schlaraffenland'' (una branca de la [[Francmaçoneria|maçoneria]]), moment en el qual un amic de la família (i futur [[Crim de guerra|criminal de guerra]] [[Ernst Kaltenbrunner]]) el va animar a unir-se a les SS. Al final de la [[Segona Guerra Mundial]], Eichmann es trobava deprimit perquè "es va adonar que a partir de llavors hauria de viure sense ser membre d'una cosa o una altra" (p. 32-3).
* Malgrat les seves pretensions, Eichmann no era, de fet,
* Arendt confirma diversos punts on Eichmann afirmava haver estat el responsable d'atrocitats certes, tot i que mancava de la potència o l'experiència per prendre aquestes mesures. Eichmann feia aquestes afirmacions malgrat el mal que provocaven a la seva defensa, la qual cosa porta a la filòsofa a afirmar que "''la jactància era el vici que estava enfonsant a Eichmann''" (p. 46). Arendt també suggereix que Eichmann podria haver preferit ser executat com un [[Crim de guerra|criminal de guerra]] que viure com un ciutadà anònim.
* Arendt
* Durant el seu empresonament abans del judici, el Govern d'Israel va enviar no menys de sis psicòlegs per examinar Eichmann. No només els metges no van trobar cap rastre de [[malaltia mental]], sinó que tampoc van trobar proves de personalitat anormal. "Un metge va assenyalar que la seva actitud cap als altres, especialment a la seva família i amics, era molt desitjable, mentre que un altre va assenyalar que l'únic tret inusual d'Eichmann radicava que estava sent més "normal" en els seus hàbits i parla que la mitjana de les persones" (p. 25-6).
Línia 21:
Arendt suggereix que el més cridaner de la seva anàlisi és que desacredita la idea que els criminals eren manifestament [[Psicopatia|psicòpates]] i diferents de la gent normal. A partir d'aquest document, molts van concloure que situacions com l'Holocaust podien fer que fins i tot el més comú dels humans cometés crims horrorosos amb els incentius adequats, però Arendt es mostra rotundament en desacord amb aquesta interpretació, ja que Eichmann era lliure en la seva voluntat després de la ''[[Führerprinzip]].'' Arendt insisteix que l'elecció moral segueix sent lliure, fins i tot en el [[totalitarisme]], i que aquesta elecció té conseqüències polítiques, fins i tot quan el selector és políticament impotent:{{Citació|les condicions del terror provoquen que la majoria de gent compleixi amb allò esperat, però algunes persones no, i així es presenta la lliçó rebuda d'alguns països als quals es va proposar la solució final, que es va portar a terme a la majoria de llocs però no a pertot. Humanament parlant, no es requereix res més, i res més es pot raonablement demanar, perquè aquest planeta segueixi sent un lloc apte per a l'habitabilitat humana. ||}}Arendt esmenta, com a exemple d'això, el rescat dels jueus danesos:{{Citació|Uno se siente tentado a recomendar la historia como lectura obligatoria en la ciencia política para todos los estudiantes que desean aprender algo sobre el potencial enorme inherente a la [[resistencia no violenta|acción no violenta]] y en la resistencia a un oponente que posee, vastamente, medios superiores de violencia.
No se trataba sólo de que el pueblo de Dinamarca se negó a asistir en la implementación de la Solución Final, ya que los pueblos de tantas otras naciones conquistadas habían sido persuadidos de hacerlo (o habían estado dispuestos a hacerlo), sino también, que cuando el Reich tomó medidas y decidió hacer el trabajo en sí se encontró que su propio personal en Dinamarca había sido infectado por este y fueron incapaces de superar su aversión humana a la crueldad del caso, que sus compañeros en las zonas más cooperativas tenían.}}En la personalitat d'Eichmann, Arendt conclou:{{Citació|A pesar de todos los esfuerzos de la fiscalía, todo el mundo podía ver que este hombre no era un monstruo, pero era realmente difícil no sospechar que fuera un payaso. Y como esta sospecha hubiera sido fatal para el buen fin del juicio y a la vez era bastante difícil de sostener en vista de los sufrimientos que él y sus semejantes habían causado a millones de personas, sus peores payasadas se tomaron escasamente en cuenta y casi nunca se informó de ellas. (p. 55)}}Més enllà de la seva
* Assenyala que Eichmann va ser segrestat per agents israelians a [[Argentina]] i transportat a [[Israel]], un acte il·legal, i que va ser jutjat a Israel a pesar que no va ser acusat de cometre cap mena de delicte allí.▼
▲* Assenyala que Eichmann va ser segrestat per agents israelians a [[Argentina]] i transportat a [[Israel]], un acte il·legal, i que va ser jutjat a Israel a pesar que no va ser acusat de cometre cap mena de delicte allí. Emperò, Arendt no es demana sobre les possibilitats de jutjar el genocida Eichmann sense segrest, atesa la complicitat del règim argentí amb els exiliats nazis.
* Arendt ho descriu com un judici arreglat i dirigit pel primer ministre israelià [[David Ben-Gurion|Ben Gurion]], i afirma que aquest volia, per diverses raons polítiques, no posar l'accent en tot el que Eichmann havia fet, sinó que quedés clar el que els jueus havien sofert durant l'[[Holocaust]]. Assenyala que els criminals de guerra van ser [[Judicis de Nuremberg|jutjats en Nuremberg]], acusats de crims contra els membres de les diverses nacions, sense referència especial al genocidi nazi contra els jueus. El que no diu Arendt és, precisament, que, a les alçades del judici, l'especificitat de l'Holocaust s'estava desdibuixant, i fou el cas Eichmann que engegà el procés internacional de reoneixement de la significació històrica de la ''Xoah'' fins a posar-la al centre de la probelmàtica universal contemporània. ▼
▲* Arendt ho descriu com un judici arreglat i dirigit pel primer ministre israelià [[David Ben-Gurion|Ben Gurion]], i afirma que aquest volia, per diverses raons polítiques, no posar l'accent en tot el que Eichmann havia fet, sinó que quedés clar el que els jueus havien sofert durant l'[[Holocaust]]. Assenyala que els criminals de guerra van ser [[Judicis de Nuremberg|jutjats en Nuremberg]], acusats de crims contra els membres de les diverses nacions, sense referència especial al genocidi nazi contra els jueus. El que no diu Arendt és, precisament, que, a les alçades del judici, l'especificitat de l'Holocaust s'estava desdibuixant, i fou el cas Eichmann que engegà el procés internacional de
* Si no hagués estat declarat culpable abans que aparegués a Jerusalem, culpable més enllà de qualsevol dubte raonable, els israelians mai haurien realitzat el segrest, que implicava una violació formal de la llei argentina. Emperò, Arendt no es demana sobre les possibilitats de jutjar el genocida Eichmann sense segrest, atesa la complicitat del règim argentí amb els exiliats nazis.▼
▲* Si no hagués estat declarat culpable abans que aparegués a Jerusalem, culpable més enllà de qualsevol dubte raonable, els israelians mai haurien realitzat el segrest, que implicava una violació formal de la llei argentina.
* Arendt també assenyala la complicitat de certs jueus. Líders de consells jueus que van col·laborar plenament a l'hora d'enviar jueus als camps d'extermini<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>'' (en español). [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-264-1345-1|{{ISBN|978-84-264-1345-1}}]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-84-264-1345-1" id="cxCITAREFArendt" tabindex="0"> </span></ref> Ara bé, i com argumenta Wolin,<ref>Ressenya en: Wolin, Richard."The banality of evil: the demise of a legend". "Jewish review of books'', Fall 2014.</ref> els consells jueus, "treballant en condicions d'extrema duresa, foren forçats a comerciar amb els guardians nazis en l'esperança desesperada de comprar temps, tot sacrificant un nombre de vides jueves en l'esperança de salvar-ne d'altres. Només la comprensió retrospectiva ens evidencia que llurs esforços foren àmpliament fútils"; però això no és equiparable a la voluntat d'extermini que guiava els nazis.
| |||