Diferència entre revisions de la pàgina «Estilicó»

199 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m
retoc
m (retoc)
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Stilico diptych.jpg|thumb|Díptic de cap al [[395]], conservat a la [[Catedral de Monza]], que representa Estilicó amb la seva dona [[Serena]] i el seu fill Euqueri]]
'''Estilicó''' (en [[llatí]] ''Flavius Stilicho'' o ''Stilico'', en [[Grec antic|grec]] {{polytonic|Στιλίχων o Στελίχων}}) (vers [[359]]-[[408]]) fouva ser un general i polític romà d'origen [[Vàndals|vàndal]]. Va néixer a [[Germània (regió)|Germània]], de pare [[vàndal]] i mare romana.
 
== Teodosi el Gran ==
Es va incorporar a l'[[exèrcit romà]] durant el regnat de [[Teodosi el Gran]]. ElL'any [[384]] Teodosi el va enviar a la cort del rei persa [[Sapor III]] per negociar un acord sobre la partició d'[[Armènia]], i en tornar fouva ser elevat a general i encarregat de la lluita contra els [[visigots]]. Teodosi li va donar a la seva neboda Serena com a dona, amb la que va tenir un fill de nom Euqueri. Després de la mort de [[Valentinià II]] ell'any [[392]], Estilicó va dirigir el [[394]] l'exèrcit que va ocupar Itàlia i va derrotar a [[Eugeni (emperador)|Eugeni]] i [[Arbogast]], batalla en la qual també va prendre part [[Alaric I]] amb els seus [[visigots]], llavors aliats de l'Imperi. ElL'any [[395]] Teodosi el va designar ''[[magister militum]]'' i tutor del seu fill [[Flavi Honori]] pel govern de l'[[Imperi d'Occident]].
 
== Les campanyes contra els bàrbars ==
Estilicó es va enfrontar als visigots, el rei dels quals, [[Alaric I]], havia trencat el seu tractat d'aliança amb Roma, i havia atacat [[Tràcia]]. L'exèrcit d'Estilicó, que havia obtingut la victòria sobre Eugeni, encara estava reunit, i Estilicó el va dirigir contra els visigots, però aviat va intentar negociar amb el seu amic Alaric. [[Rufí (ministre)|Rufí]], el [[Prefecte del pretori]] d'[[Arcadi]], l'[[Emperador romà d'Orient|emperador d'Orient]] germà d'Honori, hostil a Estilicó o desconfiat per les negociacions, va cridarvoler areunir l'exèrcit a Constantinoble. Estilicó va obeir i va deixar el comandament. Rufí el va agafar i va derrotar amb aquests soldats als visigots però fouva ser assassinat pels mateixos soldats en tornar a [[Constantinoble]]. ElL'any [[397]] Estilicó va derrotar a les forces d'Alaric a Macedònia, però el rei visigot es va poder escapar cap a les muntanyes de la rodalia
 
ElL'any [[397]] va acudir a [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] on va sufocar la rebel·lió del comte [[Gildó]] ([[396]]-[[398]]) i després va casar a una de les seves filles, l'anomenada Maria, amb [[Flavi Honori |Honori]] que havia arribat als catorze anys. (Honori es va casar més tard amb una altra filla de Estilicó anomenada Termància).
 
El [[401]] Estilicó era a [[Rètia]] lluitant contra els [[vàndals]] i altres bàrbars, i el [[402]] els visigots van envair Itàlia. La cort es va haver de traslladar (el mateix any [[402]]) a [[Ravenna]], que oferia major seguretat que [[Roma]] o [[Milà]]. Estilicó va combatre la invasió, derrotant a Alaric a ''[[Pollentia (Ligúria)|Pollentia]]'' ([[402]]) i [[Verona]] ([[403]]), i a les festes de la victòria a Roma va permetre la celebració de jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la qual els cristians s'oposaven,. essent linxat unUn dels cristians va ser linxat per la multitud (l'eremita [[Sant Telèmac|Telèmac]], que va baixar a la sorra per impedir les lluites), si bé. desprésDesprés ja no es van celebrar més combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial ell'any [[404]].
 
El 405 va ordenar la destrucció deldels [[llibres sibil·lins]] perquè les seves profecies eren utilitzades per atacar el seu govern. Estilicó era favorable als [[arrianisme|arrians]] però va destacar per la seva tolerància religiosa.
 
Cap al [[405]] [[Radagais]], al capdavant de [[vàndals]], [[sueus]], [[burgundis]], [[alans]] i [[hèruls]], va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop de [[Florència]] i els va obligar a rendir-se, sent. Radagais va ser executat, i els seus homes venuts com esclaus.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Heather |nom=Peter |títol=The Fall of the Roman Empire: A New History |url=https://books.google.es/books?id=_Jntu21N9K0C&pg=PA206&dq=mainz+406&hl=ca&sa=X&ei=HeXNVNSkLYj_UPGUgYAF&ved=0CEwQ6AEwBg#v=onepage&q=mainz%20406&f=false |llengua=anglès |editorial=Pan Macmillan |data=2010 |pàgines=205 |isbn=0330529838}}</ref> La retirada de les tropes de la frontera al Rin va propiciar la derrota dels francs a la [[Batalla de Mainz (406)]] i la invasió de [[vàndals]], [[sueus]] i [[alans]] a les [[Gàl·lies]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Heather |nom=Peter |títol=The Fall of the Roman Empire: A New History |url=https://books.google.es/books?id=_Jntu21N9K0C&pg=PA206&dq=mainz+406&hl=ca&sa=X&ei=HeXNVNSkLYj_UPGUgYAF&ved=0CEwQ6AEwBg#v=onepage&q=mainz%20406&f=false |llengua=anglès |editorial=Pan Macmillan |data=2010 |pàgines=206 |isbn=0330529838}}</ref> i posteriorment a [[Hispania]].
 
== La rebel·lió de Constantí III ==
Vers elL'any [[407]] o potser a començaments del [[408]] es va rebel·lar a [[Britània]] [[Constantí (usurpador)|Constantí III]], qui cap al [[408]] va aconseguir la submissió de Lesles Gàl·lies. Constantí va nomenar Cèsar al seu fill [[Flavi Juli Constant|Constant]].
 
Per la seva política religiosa es va crear l'enemistat dels cristians, i també la del partit nacionalista romà (hostil als comandaments bàrbars). El cortesà [[Olimp]] (''Olympius'') i altres van començar a conspirar. Alguns conspiradors el van acusar de voler trair a l'Imperi al negociar amb el rei visigot Alaric i es va fer circular el rumor que volia col·locar en el tron al seu propi fill Euqueri. [[Flavi Honori|Honori]], convençut pels conspiradors, va enviar assassins per executar al general, quique es va refugiar en una església de [[Ravenna]]. Se li va prometre salvar la vida si sortia, sent assassinatperò en abandonar-la (va ser assassinat, el [[23 d'agost]] del [[408]]). El seu fill Euqueri fouva ser mort a Roma poc després. Les dones i fills de molts bàrbars que vivien a Itàlia (uns trenta mil) forentambé van ser assassinats pels romans, i els bàrbars es van posar sota protecció d'Alaric que va travessar els [[Alps]] i va començar una nova campanya, i aviat va assetjar Roma.
 
Probablement després de l'assassinat d'Estilicó es va sotmetre [[Hispània]] a [[Constantí (usurpador)|Constantí III]], o almenys part d'ella (la [[Tarraconense]] amb tota seguretat). Constant, el cèsar, fouva ser nomenat [[August (títol)|august]] i se li va donar el govern d'Hispània.
 
== Referències ==
27.534

modificacions