Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra del Francès»

16 octets eliminats ,  fa 11 mesos
m
|thumb|right|250px -> |miniatura
m (neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors)
m (|thumb|right|250px -> |miniatura)
 
=== Primers combats ===
[[Fitxer:El_Tres_de_Mayo,_by_Francisco_de_Goya,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumb|right|250pxminiatura|[[Els afusellaments del tres de maig]] a Madrid, per [[Francisco de Goya y Lucientes]], representa la repressió de l'exèrcit francès el [[3 de maig]] a [[Madrid]].]]
Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a [[Manresa]], o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a [[Lleida]]. El [[6 de juny|6]] i [[14 de juny]] es donen els primers incidents bèl·lics importants a la [[batalla del Bruc]], primeres victòries sobre els exèrcits napoleònics. Les tropes franceses són derrotades a la [[batalla de Bailén|batalla de Bailèn]] el juliol i inicien el [[Bloqueig de Barcelona]], que és respost per les forces de [[Laurent Gouvion Saint-Cyr]] que es trobaven a l'[[Empordà]] per prendre [[Girona]], fracassant en dues ocasions, el juny i juliol.
 
Després de la derrota d'Àustria a la [[Cinquena Coalició]] i la signatura de la [[Pau de Schönbrunn]], Napoleó pogué destinar més tropes a la guerra peninsular.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pawly |nom=Ronald |títol=Napoleon’s Polish Lancers of the Imperial Guard |pàgines=23 |editorial=Bloomsbury Publishing |any=2012 |llengua=anglès| |isbn=1780964137 |url=https://books.google.es/books?id=h1qbCwAAQBAJ&pg=PA23&dq=14+october+1809+Sch%C3%B6nbrunn&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjMmPeVvbjeAhXPesAKHUKGAyQQ6AEINzAC#v=onepage&q=14%20october%201809%20Sch%C3%B6nbrunn&f=false |consulta=3/11/2018}}</ref> L'abril de [[1810]], s'inicia el [[setge de Lleida (1810)|setge de Lleida]], defensada pel general Juan Garcia Conde i amb el suport de les divisions del general O'Donnell. Aquell any, l'activitat guerrillera comença a prendre força importància i una nova invasió de [[Portugal]] fracassa a la [[batalla de Buçaco]].<ref name="books"/>
 
[[Fitxer: First French Empire 1812.svg|thumb|right|250pxminiatura|El [[Primer Imperi Francès]] en blau fosc, i els seus estats satèl·lits ([[1811]]).]]
El gener de [[1811]] es [[Setge de Tortosa (1810)|pren Tortosa]]. Cap a final de juny de [[1811]], cau [[Tarragona]], després d'un [[Setge de Tarragona (1811)|setge terrible]] i que el marquès de Campoverde abandonés la ciutat amb l'excusa d'anar a cercar més tropes per defensar la ciutat, ordre que popularment es creu que mai es va donar, pel que assumeix el comandament el general Juan Senén de Contreras, que esperava l'arribada per mar dels reforços del Coronel britànic John Skerret, però en arribar aquest, per covardia, es va negar a intervenir al veure la situació de la plaça, i els francesos reconquereixen el 19 d'agost (diada de Sant Magí a Tarragona) el [[Castell de Sant Ferran]], que el [[Terç de Miquelets de Girona|terç dels Miquelets]] havia pres l'11 d'abril.<ref name="ingenierosdelrey">CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España. Fortificaciones españolas. http://www.ingenierosdelrey.com/fortificaciones/figueras/figueras.htm </ref> Per la fi de [[1811]] es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos. A l'inici de [[1812]], es procedeix a l'annexió de [[Catalunya]] dins l'[[Primer Imperi Francès|imperi napoleònic]], dividida administrativament en els [[Departament (França)|departaments]] del [[Departament del Ter|Ter]], de [[Departament de Montserrat|Montserrat]], del [[Departament del Segre|Segre]] i de l'[[Departament de les Boques de l'Ebre|Ebre]].
 
1.514.488

modificacions