Gujars: diferència entre les revisions

Els gujars van aparèixer al nord de l'[[Índia]] al temps de les invasions dels [[huns]] (''huna'') i eren probablement una branca dels huns [[heftalites]]. Alguns erudits, com V. A. Smith, creguts que els Gujjars eren immigrants estrangers, possiblement una branca d'Hephthalites ("[[Huns]] blancs"). D. B. Bhandarkar (1875-1950) creia que els Gujars van venir a l'[[Índia]] amb els [[Huns]], i el nom de la tribu era "sanskrititzat" com a "Gurjara",<ref> Vincent Arthur Smith, The Early History of India, from 600 B.C. to the Muhammadan Conquest Including The Invasion of Alexander The Great, 1904, reeditat 1999, Atlantic Publishers and Distributors </ref> una tribu anomenada en sànscrit els '''gurjara'''.<ref>Devadatta Ramakrishna Bhandarkar, Some Aspects of Ancient Indian Culture, 1989, Asian Educational Services </ref> Haurien donat nom al [[Gurjistan]] o [[Gurdjistan]]. Una altra teoria és que foren els [[yuezhi]] o [[tocaris]].<ref> R. V. Russell i R.B.H. Lai, Tribes and Castes of the Central Provinces of India, 1995, Asian Educational Services</ref> Altres teories suggereixen descendència dels [[khàzars]] nòmades, encara que la història dels khazars mostren una política, cultura i ètica totalment diferents. Aquest argument està basat principalment sobre la suposició que la paraula "Gujjar" derives de la paraula "Khazar"; als llenguatges indoaris els faltaven els sons "kh" i "z", convertint-los respectivament en "g" i "j". A Gazetteer de la presidència de [[Bombai]], el funcionari britànic James M. Campbell identificava Gujars amb Khazars.<ref>Gurjara aura Unakā Itihāsa meṃ Yogadāna Vishaya para Prathama Itihāsa Sammelana, [http://books.google.cat/books?id=9kwIAAAAIAAJ&q=khazar&pgis=1#search 1996, The Packard Humanities Institute ], i James M. Campbell a la Gazetteer of Bombay Presidency </ref> Alguns gujars diuen que estan emparentats als [[txetxens]] i georgians ([[Geòrgia]] fou anomenada Gujaristan o Gorjestan, però realment deriva de l'àrab gurj i no de gujar).<ref>[http://sapir.ukc.ac.uk/SLyon/Reports/gujarism.html Gujars and Gujarism: simple quaum versus network activism per Stephen M. Lyon] i Glenn E. Curtis, Georgia a Country Study, 2004, Kessinger Publishing</ref> Fins i tot alguns reclamen que els alemanys siguin gujjars.

 

Van formar un regne amb capital a [[Bhinmal]] (o Srimal). Un regne anomenat Bharuch se'n va derivar.<ref> Behramji Merwanji Malabari i Krishnalal M. Jhaveri; Gujarat and the Gujaratis: Pictures of Men and Manners Taken from Life, 1998, Asian Educational Services

</ref> El [[640]]-[[641]] el viatger xinès Xuanzang (Hieun Tsang) descriu els regnes de ''Su-la-cha'' (identificat com [[Regne de Saurashtra|Saurashtra]] o [[Gujarat]] i ''Kiu-che-lo'' (identificat com Gurjara) la capital del qual era [[Bhinmal]] o Bhinamala (''Pilo-mo-lo'', àrab Bilaman).<ref> James MacNabb Campbell i Reginald Edward Enthoven, Gazetteer of the Bombay Presidency, 1901</ref> El regne del Gurjara abraçava la regió entre [[Anhilwara]] i l'[[Indus]], és a dir el [[Sind]], però els seus límits no es poden precisar.<ref> http://persian.packhum.org/persian/index.jsp?serv=pf&file=80201011&ct=90 Juzr or Jurz </ref> El regne dels Gurjara va durar del segle VI al XI i va tenir quatre clans dirigents: els [[Paramara]], els [[Pratihara]], els Chahamana o [[Chauhan]] i els [[Solanki]]. Si aquestos clans de casta rajput eren d'origen gujar és discutit; el clan Agnikuka dels rajput podria tenir també el mateix origen.<ref> Horace Arthur Rose & Ibbetson, Glossary of the Tribes and Castes of the Punjab and North West Frontier Province, 1990, Asian Educational Services</ref> K. Jamanadas diu que el clan Pratihara dels rajputs descendeix dels gujars i que hi ha fortes indicacions que no és l'únic.<ref> K. Jamanadas, Decline And Fall Of Buddhism: [http://www.ambedkar.org/books/dob.htm A tragedy in Ancient India ] i {{ref-web|url=http://www.ambedkar.org/books/dob8.htm|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}, Bluemoon Books, New Delhi </ref> D. B. Bhandarkar també considera als pratihares un clan derivat dels gujars; al llibre ''The Glory that was Gujardesh'' (1943), el gujar K. M. Munshi considerat que els [[Pratihara]], els [[Paramara]] i els [[Solanki]], foren clans originats en els gujars. Altres historiadors consideren que encara que els pratihara foren de casta gujar els Pratihara de [[Kannauj]] no eren gujars i per tant no hi va haver un imperi gujar a l'Índia del nord.<ref> Ramesh Chandra Majumdar, Readings in Political History of India, Ancient, Mediaeval, and Modern, 1976 </ref><ref> [http://dsal.uchicago.edu/reference/gazetteer/text.html?objectid=DS405.1.I34_V02_355.gif Imperial Gazetteer of India, vol. 2 ]</ref> És possible que els rajputs nadius adoptessin nom gujars quan van rebre feus dels sobirans gujars. Al segle XII una part dels gujars es van convertir a l'islam.<ref>[http://www.global12project.com/2004/profiles/clusters/8022.html The Gujar Rajasthani of South Asia]</ref> El rei principal fou Mihir Bhodja el Gran (836-890) dels Pratihara, quan l'Imperi tenia capital a [[Kanauj]]. Sota els chauhans, el rei més conegut fou Prithviraja de [[Delhi]] derrotat el [[1192]] a Taraori o Tarain (prop de [[Karnal]]) per Muizz al-Din Muhammad, virrei del [[Panjab]] i després ([[1203]]) sultà [[gúrida]].