Guerres hussites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules militars
mCap resum de modificació
Línia 44:
[[File:Adolf Liebscher - Bitva na hoře Vítkově dne 14. července roku 1420.jpg|thumb|230px|[[Batalla del turó de Vítkov]]]]
[[File:Josef Mathauser - Jan Žižka s knězem Václavem Korandou roku 1420 hledí s Vítkova na Prahu.jpg||thumb|230px|[[Jan Žižka]] amb un sacerdot hussita mirant cap a Praga després de la [[batalla del turó de Vítkov]]]]
A la mort sense descendència de Venceslau, Segismon reclamà el tron de Bohèmia, tot i que no estava clar si la corona d'aquell país era hereditària o electiva, especialment des que la línia per la qual Segismon reclamava el tron havia acceptat que el títol seria escollit pels nobles, i el regent (Čeněk de Wartenberg) havia declarat que Segismon no es podia presentar a la candidatura per ser votat. Com a ferm partidari de l'Església de Roma, Segismon tingué el suport del [[papa [[Martí V]], que emeté una butlla el 17 de març del 1420 per proclamar una croada «''per la destrucció dels seguidors de Wycliff, d'Huss i altres heretges de Bohèmia''».{{sfn|Beckett|1836|p=60}} Segismon i altres prínceps alemanys arribaren a les portes de Praga el 30 de juny encapçalant un gran exèrcit reclutat en diverses parts d'Europa, molts dels quals eren aventurers atrets per l'oportunitat de fer botí. Iniciaren un setge que aviat hagueren d'abandonar i s'iniciaren negociacions per parlar de les diferències religioses.
 
Els hussites formularen les seves demandes en un manifest anomenat ''Els quatre articles de Praga''. Aquest document, segons el cronista Laurence de Brezova, declarava que: