Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions

 

La raó perquè Belisari va esclatar a riure no va quedar clara en aquells moments, però quan els Gots s'aproximaren a la fossa, va agafar el seu arc i un rere l'altre, va matar tres cavallers ostrogots. Els soldats que defensaven les muralles van prendre aquest fet com un bon [[auguri]] i començaren a celebrar-ho amb crits de joia. Llavors Belisari va revelar el seu pla i va ordenar als seus arquers que concentressin el foc contra els bous que els Gots, sense pensar-ho, havien deixat exposats i a tir de les muralles. Els bous foren morts ràpidament i les quatre torres quedaren allí on estaven, inservibles, davant les muralles.<ref name="Procopi">Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXII</ref>

Vitigès, llavors, va deixar un gran nombre de soldats per mantenir ocupats als defensors, mentre ell atacava les muralles del sud-est, a prop de la [[Porta Maggiore]], coneguda com el ''Vivarium'', doncs allí les fortificaciones eren més baixes. A l'oest, s'atacaren a la vegada el Mausoleu d'Adrià i la [[Porta Aurelia-Sancti Petri]], on la batalla fou especialment ferotge. Finalment els Gots foren rebutjats<ref name="Procopi"/> però la situació al ''Vivarium'' era greu. Els defensors, comandats per Bessas i [[Peranius]], es trobaven sota gran pressió i demanaren ajut a Belisari, qui acudí amb reforços. Tan bon punt els Gots van poder obrir una bretxa a la muralla, Belisari va ordenar que uns quants homes els ataquessin abans que l'enemic es posés en formació, mentre ell mateix sortia per la porta amb la majoria de les seves forces i atacava als Gots per sorpresa. Aquests foren rebutjats i fugiren, i les seves màquines de setge foren cremades. Al mateix temps, els Romans de la Porta Salària també organitzaven una sortida i destruïren moltes màquines d'assalt. Així, el primer intent dels Gots per prendre la ciutat va fracassar i aquests es retiraren als seus campaments.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXIII</ref>