Viquipèdia

Groenlàndia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
normalitzo infotaula
Línia 1:
{{Infotaula geografia política
<!--COMENÇA TAULA PAIS-->
| imatge = Greenland 42.74746W 71.57394N.jpg▼
{{Taula d'estat
|lema_nacional lema = vil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)▼
|preposicio_pais = de
| ciutat_gran = Nuuk
|gentilici=grenlandès, grenlandesa<br />groenlandès, groenlandesa
| superficie_aigua_per = 81,1
|nom_comu=Groenlàndia
|tipus_sobirania etiqueta_fundacio =[[ Autonomia jurídica]]▼
|nom_original=Grønland<br />Kalaallit Nunaat
| etiqueta_fundacio1 =Autonomia de Dinamarca
|imatge_bandera=Flag of Greenland.svg
| forma_govern = Democràcia parlamentària
|imatge_escut=Coat of arms Greenland.svg
| etiqueta_cap_estat = [[Monarca]] ▼
▲ |lema_nacional=vil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)
| nom_cap_estat = [[Margarida II de Dinamarca]]▼
|himne=Nunarput utoqqarsuanngoravit<br/>(en [[groenlandès]]: «Tu, la nostra vella terra»)
▲ |imatge=Greenland 42.74746W 71.57394N.jpg
|idiomes_oficials=[[Groenlandès]]
|capital=[[Nuuk]]
|coordenades_capital={{coord|64|10|N|51|43|O|type:country|display=inline}}
|major_ciutat=[[Nuuk]]
|tipus_govern=[[Democràcia]] [[parlament]]ària
▲ |etiqueta_cap_estat = [[Monarca]]
|etiqueta_cap_govern = [[Primer Ministre de Groenlàndia|Primer Ministre]]
▲ |nom_cap_estat= [[Margarida II de Dinamarca]]
|area=2.166.086
|posicio_llista_area=13è
|magnitud_area=1 E11
|percentatge_aigua=81,1
| codi_FIPS = GL
|poblacio_censada=—
|any_cens_poblacio=—
|densitat_poblacio=0,026
|posicio_llista_densitat=-
|moneda=[[Corona danesa]]<ref group="nb">No té nom oficial</ref>
|codi_moneda=DKK
▲ |tipus_sobirania=[[Autonomia jurídica]]
|events_establir_sobirania=Autonomia <br />de [[Dinamarca]]<br />Extensió <br />de les competències
|dates_establiment_sobirania=[[1 de maig]] del [[1979]]<br />[[21 de juny]] del 2009
|zona_horaria=
|variacio_utc= -3
|zona_horaria_DST= ''no varia''
|variacio_utc_DST=
|domini_TLD=gl
|himne_nacional=-
|codi_trucada=+299
|notes_al_peu=<references group="nb"/>
}}
<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Groenlàndia'''<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentrada=groenland%E8s&Submit2=Cerca+directa+al+diccionari Groenlandès], DIEC2</ref> o bé '''Grenlàndia'''<ref>{{GEC|0031107|Grenlàndia}}</ref> (''Kalaallit Nunaat'' en [[groenlandès]];<ref>{{Ref-llibre|cognom=Stern|nom=Pamela|títol=Historical dictionary of the Inuit|url=|edició=|llengua=anglès|data=Juliol 2004|editorial=The Scarecrow Press, Inc|lloc=Lanham (Maryland)|pàgines=89|isbn=0810850583}}</ref> ''Grønland'' en [[danès]]) és un [[Nació constituent|país constituent]] del [[Regne de Dinamarca]], situat entre l'[[oceà Àrtic]] i l'[[oceà Atlàntic]], a l'est de les [[Arxipèlag Àrtic Canadenc|illes àrtiques del Canadà]]. Groenlàndia pertany geogràficament a l'[[Amèrica del Nord]], tot i que geopolíticament pertany a [[Europa]]. Aquesta gran illa ha estat estretament lligada a Europa (especialment a [[Noruega]] i després a [[Dinamarca]]) durant més d'un mil·lenni,<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://www.archaeology.org/online/features/greenland/|títol=The Fate of Greenland's Vikings - Archaeology Magazine Archive|consulta=2017-12-09|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> tant políticament com culturalment. La seva capital és [[Nuuk]].
 
Linha 48 ⟶ 16:
Hi ha hagut pobladors a Groenlàndia durant almenys 4.500 anys. Eren principalment pobles de l'Àrtic que emigraven provinents del [[Canadà]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Forskning og Formidling - Nationalmuseet|publicació=Nationalmuseet|llengua=danès|url=http://natmus.dk/forsknings-og-formidlingsafdelingen/etnografisk-samling/sila-arctic-centre/prehistory-of-greenland/saqqaq/|data=|pàgines=}}</ref> Els primers colons noruecs van arribar al sud de l'illa a principis del [[segle X]]. Els primers pobles [[inuit]] hi arribaren al [[segle XIII]], mentre que les primeres colònies nòrdiques van desaparèixer a la darreria del [[segle XV]]. A principis del [[segle XVIII]] Groenlàndia va restablir el contacte amb [[Escandinàvia]], i des d'aleshores Dinamarca ha tingut la sobirania de l'illa. Després de centenars d'anys d'haver estat una colònia, va esdevenir un comtat danès el 5 de juny del 1953, arran d'una modificació de la [[constitució de Dinamarca]]. Va entrar a la [[Comunitat Econòmica Europea]] (CEE) el 1973, juntament amb la resta de Dinamarca, però en va sortir el 1985 com a conseqüència d'un referèndum celebrat aquell any. Groenlàndia va ampliar la seva autonomia l'1 de maig del 1979, i [[Referèndum sobre l'autogovern de Groenlàndia de 2008|un referèndum]] celebrat el 2008 els resultats del qual van entrar en vigor el 21 de juny del 2009 va ampliar-la encara més, tant és així que a dia d'avui només són competències del govern danès els afers exteriors i la defensa de Groenlàndia.
 
Amb una població de 56.370 habitants (2013),<ref>{{Ref-web|url=http://www.stat.gl/publ/en/GF/2013/pdf/Greenland%20in%20Figures%202013.pdf|títol=Greenland in Figures|consulta=29/09/2017|llengua=anglès|editor=[[Oficina Central d'Estadístiques de Groenlàndia]]|data=}}</ref> Groenlàndia és el país amb la densitat de població més baixa del món.<ref>{{Ref-web|url=http://data.worldbank.org/indicator/EN.POP.DNST?order=wbapi_data_value_2010+wbapi_data_value+wbapi_data_value-last&sort=asc|títol=Population density (people per sq. &nbsp;km of land area) {{!}} Data|consulta=2017-09-29|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> La majoria dels seus habitants són [[Inuit|inuits]] (88%), però també hi ha una notable minoria d'origen [[Europa|europeu]] (12%), principalment [[Danesos|danès]], que es concentra sobretot a la capital i les poblacions més grans. Els idiomes de Groenlàndia són el [[groenlandès]], l'únic idioma oficial que és parlat per la majoria de la població; el [[danès]], que es concentra sobretot a Nuuk i les poblacions principals; i altres [[Llengües esquimoaleutianes|llengües esquimals]] relacionades amb el groenlandès, com l'[[inuktun]]. a Segons el Grup de l'Atlàntic Nord del [[Parlament de Dinamarca]], hi ha 18.563 groenlandesos de fins a tercera generació a la Dinamarca continental.<ref>{{Ref-web|url=http://naalakkersuisut.gl/~/media/Nanoq/Files/Attached%20Files/Finans/DK/Oekonomisk%20raad/100913Belysning%20af%20groenlandskfoedte%20personer%20bosiddende%20i%20Danmark_DK.pdf|títol=Grønlændere bosiddende i Danmark|consulta=29/09/2017|llengua=danès|editor=Den Nordatlantiske Gruppe i Folketinget|data=}}</ref>
 
== Etimologia ==
Linha 126 ⟶ 94:
[[Fitxer:17-08-islcanus-RalfR-DSC 3282.jpg|esquerra|miniatura|Costa sud-est de Groenlàndia]]
 
La temperatura mitjana diària de [[Nuuk]], Groenlàndia, varia depenent de les estacions de -8 a 7 °C. La superfície total de Groenlàndia és de 2.166.086 &nbsp;km² (incloent altres illes menors a alta mar), dels quals el gel de Groenlàndia abasta 1.755.637 &nbsp;km² (81%) i té un volum aproximat de 2,850,000 &nbsp;km³.<ref>{{ref-web|url=http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/412.htm#tab113|títol=IPCC Climate Change 2001: Working Group I: The Scientific Basis|editor=Grida.no|consulta= 6 setembre 2010|deadurl=yes|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20071216235037/http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/412.htm|dataarxiu=16 desembre 2007|df=}}</ref> El punt més alt de Groenlàndia és el [[Gunnbjörn Fjeld|Gunnbjørn Fjeld]] a 3.700 m, que es troba a les [[muntanyes Watkins]] ([[Orogen de Groenlàndia|serralada de l'est de Groenlàndia]]). La major part de Groenlàndia, però, és a menys de 1.500 m d'altitud.
 
El pes de la capa de gel ha deprimit l'àrea central del sòl per formar una conca que s'estén més de 300 m per sota del nivell del mar,<ref>{{ref-web|url=http://nia.ecsu.edu/ur/0708/07summerinterns/smith_cresis_greenland.ppt|títol=map (map on p. 4)|consulta= 6 setembre 2010}}</ref><ref name="Atlas">DK Atlas, 2001.</ref> mentre que les elevacions augmenten sobtada i abruptament a la costa.<ref>{{ref-web|url=http://www.americanscientist.org/issues/pub/2003/9/greenland-or-whiteland|títol=American Scientist Online&nbsp;— Greenland or Whiteland?|consulta= 3 març 2008|editor=Sigma Xi|autor=Schneider D.|any=2003}}</ref> El gel descendeix generalment a la costa des del centre de l'illa. Un estudi encapçalat pel científic francès [[Paul-Emile Victor]] el 1951 va concloure que, sota la capa de gel, Groenlàndia es compon de tres grans illes.<ref name="ellensburg">"[https://news.google.com/newspapers?nid=860&dat=19511024&id=pWwKAAAAIBAJ&sjid=xEoDAAAAIBAJ&pg=5335,4712968 Find Greenland Icecap Bridges Three Islands]", ''Ellensburg Daily Record'', 24 October 1951, p. 6. Retrieved 13 May 2012.</ref> Això està discutit, però si fos així, estarien separades per estrets estrets, arribant al mar al [[fiord d'Ilulissat]], al [[Gran Canyó de Groenlàndia]] i al sud de [[Nordostrundingen]].
Linha 140 ⟶ 108:
L'extrem nord de Groenlàndia, [[Peary Land]], no està cobert per una capa de gel, ja que l'aire és massa sec perquè pugui nevar-hi, fet essencial en la producció i manteniment d'una capa de gel. Si la capa de gel de Groenlàndia es desfés completament, el nivell del mar mundial augmentaria més de 7 m.<ref>{{ref-web|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2004/04/0408_040408_greenlandicemelt.html|títol=Greenland Melt May Swamp LA, Other Cities, Study Says|obra=National Geographic|consulta= 6 setembre 2010}}</ref>
 
Entre el 1989 i el 1993, investigadors climàtics americans i europeus van cavar a la cimera de la capa de gel de Groenlàndia, obtenint un parell de [[Testimoni de gel|testimonis de gel]] de 3 &nbsp;km. L'anàlisi de la capa i la composició química dels testimonis han proporcionat un nou registre revolucionari del canvi climàtic a l'hemisferi nord que es remunta al voltant de 100.000 anys i il·lustren que el clima del món sovint ha canviat ràpidament des d'un estat aparentment estable a un altre, amb àmplies [[Canvi climàtic|conseqüències]] a escala mundial.<ref>Alley, Richard B. ''The Two-Mile Time Machine: Ice Cores, Abrupt Climate Change, and Our Future''. [[Princeton University Press]], 2000, {{ISBN|0-691-00493-5}}</ref> Les glaceres de Groenlàndia també contribueixen a [[Pujada del nivell del mar|augmentar el nivell del mar]] a un ritme més ràpid del que prèviament es creia.<ref name="National">{{ref-web|cognom=Roach|nom=John|títol=Greenland Glaciers Losing Ice Much Faster, Study Says|obra=[[National Geographic Society|National Geographic]]|data= 16 febrer 2006|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2006/02/0216_060216_warming.html|consulta= 13 setembre 2006}}</ref> Entre el 1991 i el 2004, el control del clima en un assentament (Swiss Camp) va mostrar que la temperatura mitjana hivernal havia augmentat gairebé 6 °C.<ref>[http://ams.confex.com/ams/pdfpapers/87295.pdf Climate variability and trends along the western slope of the Greenland ice sheet during 1991–2004], Konrad Steffen, University of Colorado, Boulder, Colorado, USA Nicloas Cullen, and Russell Huff University of Innsbruck, Innsbruck, Austria.</ref> Una altra investigació ha demostrat que les grans nevades de l'[[oscil·lació de l'Atlàntic Nord]] van provocar que l'interior de la capa de gel s'espessís en una mitjana de 6 cm entre el 1994 i el 2005.<ref>[https://www.theregister.co.uk/2005/11/07/ice_sheets_thickening/ Satellite shows Greenland's ice sheets getting thicker], ''The Register'', 7 November 2005.</ref> No obstant això, un estudi recent suggereix un planeta molt més càlid en [[Taula dels temps geològics|temps geològics]] relativament recents:<ref name="pmid17615355">{{ref-publicació|doi=10.1126/science.1141758|pmc=2694912|pmid=17615355|títol=Ancient Biomolecules from Deep Ice Cores Reveal a Forested Southern Greenland|publicació=Science|volum=317|exemplar=5834|pàgines=111–14|any=2007|cognom1=Willerslev|nom1=E.|cognom2=Cappellini|nom2=E.|cognom3=Boomsma|nom3=W.|cognom4=Nielsen|nom4=R.|cognom5=Hebsgaard|nom5=M. B.|cognom6=Brand|nom6=T. B.|cognom7=Hofreiter|nom7=M.|cognom8=Bunce|nom8=M.|cognom9=Poinar|nom9=H. N.|last10=Dahl-Jensen|first10=D.|last11=Johnsen|first11=S.|last12=Steffensen|first12=J. P.|last13=Bennike|first13=O.|last14=Schwenninger|first14=J.-L.|last15=Nathan|first15=R.|last16=Armitage|first16=S.|last17=De Hoog|first17=C.-J.|last18=Alfimov|first18=V.|last19=Christl|first19=M.|last20=Beer|first20=J.|last21=Muscheler|first21=R.|last22=Barker|first22=J.|last23=Sharp|first23=M.|last24=Penkman|first24=K. E. H.|last25=Haile|first25=J.|last26=Taberlet|first26=P.|last27=Gilbert|first27=M. T. P.|last28=Casoli|first28=A.|last29=Campani|first29=E.|last30=Collins|first30=M. J.|bibcode=2007Sci...317..111W}}</ref>
[[Fitxer:Topographic map of Greenland bedrock.jpg|miniatura|261x261px|Llit de roca de Groenlàndia, en l'elevació actual sobre el nivell del mar]]
<blockquote>
Els científics que van investigar 2 &nbsp;km a través d'una glacera de Groenlàndia per recuperar l'[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]] vegetal més antic registrat van dir que el planeta era molt més càlid fa centenars de milers d'anys del que generalment es creu. L'ADN dels arbres, plantes, aranyes i insectes de sota de la glacera meridional de Groenlàndia, incloses [[Papallona|papallones]], s'estima que daten de 450.000 a 900.000 anys, d'acord amb les restes recuperades d'aquest bosc boreal desaparegut. Aquesta visió contrasta amb la prevalent que un bosc exuberant d'aquest tipus no podria haver existit a Groenlàndia fa més de 2,4 milions d'anys. Aquestes mostres d'ADN suggereixen que la temperatura probablement arribava als 10 °C a l'estiu i a -17 °C a l'hivern. També indiquen que durant l'[[Interglacial Riss-Würm|últim]] període [[interglacial]], fa entre 130.000 i 116.000 anys, quan les temperatures locals eren de mitjana 5 °C més altes que ara, les glaceres de Groenlàndia no es van fondre completament.
</blockquote>
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Groenlàndia»