Mar Càspia: diferència entre les revisions

 

=== Disputes internacionals ===

Hi ha tres assumptes d'importància que ha de regular l'estatus de la mar Caspi: l'accés a recursos minerals ([[petroli]] i [[gas natural]]), accés a la [[Pesca comercial|pesca]] i l'accés a [[aigües internacionals]] (a través del riu [[Volga]] i els canals que connecten amb el [[mar Negre]] i el [[mar Bàltic]]). L'accés al Volga és especialment important per als estats interiors de l'[[Azerbaidjan]], el [[Kazakhstan]] i el [[Turkmenistan]]. Per descomptat, tot això afecta directament a [[Rússia]], ja que els seus futurs oleoductes passaran per aquest territori, tot i que aniran cap a les aigües interiors. Si una extensió d'aigua es considera [[mar]], llavors es crearien precedents i els tractats internacionals obligarien a què es garantís l'accés als vaixells estrangers. En canvi, si una extensió d'aigua es considera merament un [[llac]], no hi ha aquestes obligacions. Les problemàtiques [[Medi ambient|mediambientals]] també tenen a veure en gran manera amb l'estatus i amb les [[Frontera|fronteres]]. Així mateix, caldria destacar que [[Rússia]] es va quedar amb el gruix de l'antiga ''Flota Militar Soviètica del Caspi'', i actualment hi té la presència militar més forta. Altres països com l'[[Azerbaidjan]], el [[Kazakhstan]] i sobretot el [[Turkmenistan]] van rebre una petita part de les restes de la flota, ja que no disposen de ciutats portuàries de gran magnitud.