Bokmål: diferència entre les revisions

Si bé era l'únic idioma que s'ensenyava a les escoles a finals del [[segle XIX]], el riksmål / bokmål va experimentar un ràpid descens cap a la [[Segona Guerra Mundial]], quan el Nynorsk es va estendre a la majoria dels comtats de Noruega i en total més d'un terç dels alumnes d'escoles primàries estudiaven en aquesta forma de la llengua. Després de la guerra, la situació es va capgirar i el bokmål va recuperar gran part del terreny perdut fins a l'any 1975. Després d'una lleu recessió cap al 1990, des de llavors el bokmål ha tingut un augment lent però constant, i és ara (2011) l'idioma de preferència del 87% dels alumnes de l'escola primària.<ref name="Vikor"/> El Nynorsk és actualment una llengua merament regional per als quatre comtats de l'oest de Noruega.

 

 

Malgrat mantenir-se proper al danès, el ''bokmål'' n'ha divergit amb detalls notables (o simplement ha acceptat dues possibles formes de dir quelcom). N'és un exemple la manera de dir els nombres a partir de 20, que antigament s'estructuraven "unitat+i+desena" (típic del danès, potser per influència de l'[[alemany]] i el [[neerlandès]]), mentre que ara s'accepta també l'ordre "desena+unitat". Així, per exemple, per dir "vint-i-u" hom pot triar entre ''enogtyve'' ("u-i-vint") o ''tjueen'' ("vint-i-u").