Nanotecnologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m |thumb|right -> |miniatura
Línia 100:
<ref>{{ref-llibre|títol=Biomineralization: From Nature to Application|editor=Astrid Sigel, Helmut Sigel and Roland K.O. Sigel|editorial=Wiley|data=2008|col·lecció=Metal Ions in Life Sciences|volum=4|isbn=978-0-470-03525-2}}</ref>
 
[[Fitxer:PismoBeachSand.JPG|thumb|right|300pxminiatura|Sorra de [[Pismo Beach]], [[Califòrnia]] conté fragments de quars, de [[Conquilla|conquilles]] i de roques diverses.]]
 
Els exemples inclouen [[silicats]] en [[algues]] i [[diatomees]], [[carbonats]] en [[invertebrats]], i [[fosfats de calci]] i carbonats en [[vertebrats]]. Aquests minerals sovint formen característiques estructurals com les [[Exosquelet|closques de mar]] i els [[os]]sos [[mamífers]] i [[ocells]]. Els [[organisme]]s han estat produint [[esquelet]]s mineralitzats durant gairebé 600 milions d'anys. Els biominerals més comuns són les sals de fosfat i carbonat de calci que s'utilitzen conjuntament amb polímers orgànics com [[col·lagen]] i [[quitina]] per donar força mecànica als ossos i a les closques. Uns altres exemples inclouen [[coure]], [[ferro]] i dipòsits d'[[or]] que impliquen bacteris.
Línia 122:
 
== Eines i tècniques ==
[[Fitxer:AFMsetup.jpg|thumb|right|296pxminiatura|Estructura típica d'un [[microscopi de força atòmica]]. Una biga microfabricada amb una punta aguda és desviada per les característiques d'una superfície de mostra, com en un [[fonògraf]] però a una escala molt més petita. Un raig [[làser]] es reflecteix a la part posterior de la biga cap a un conjunt de [[fotodetector]]s, permetent que la desviació es mesuri i es compongui per obtenir una imatge de la superfície.]]
 
Hi ha uns quants desenvolupaments moderns importants. El [[microscopi de forces atòmiques]] (AFM) i el [[microscopi d'efecte túnel]] (STM) són dues primeres versions de sondes d'escombratge que van engegar la nanotecnologia. Hi ha altres tipus de [[microscòpia de sonda d'escombratge]], tot va sorgir a partir de les idees del [[microscopi confocal]] d'escombratge desenvolupat per [[Marvin Minsky]] el 1961 i el [[microscopi acústic d'escombratge]] (SAM) desenvolupat per [[Calvin Quate]] i els seus col·laboradors durant els anys 1970, que fan possible veure estructures a nanoescala. La punta d'una sonda d'escombratge també es pot fer servir per manipular nanoestructures (un procés anomenat muntatge posicional). La metodologia de posicionament escombrant orientada la característica suggerida per [[Rostislav Lapshin]] sembla ser una forma que previsiblement permetrà implementar aquestes nanomanipulacions de mode automàtic. Tanmateix, això és encara un procés lent a causa de la baixa velocitat d'escombratge del microscopi. També es desenvolupaven diverses tècniques de [[nanolitografia]] com la [[nanolitografia òptica]] la [[litografia de raig X]] la [[litografia de raig d'electrons]] o la [[litografia nanoimpremta]].