Viquipèdia

Exèrcit insurgent ucraïnès: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m format ref, corregit orde apartats, corregit refs incompletes o mal traduïdes
Línia 10:
| batalles = [[Segona Guerra Mundial]] (1942-1945)<br/>[[Guerra de guerrilles]] (1945-1956)
}}
L{{'}}'''Exèrcit insurgent ucraïnès''' ({{lang-uk|Українська Повстанська Армія, УПА}}, ''Ukrayins’ka Povstans’ka Armiya'', '''UPA''') fou un exèrcit [[nacionalisme ucraïnès|nacionalista ucraïnès]] [[paramilitar]] i després [[partisà]] que va dur a terme diverses accions de [[guerrilla]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] contra l'[[Alemanya nazi]], la [[Unió Soviètica]], [[Txecoslovàquia]], i també contra l'[[Estat Polonès Clandestí]] i la [[República Popular de Polònia|Polònia comunista]]. El grup també participà en la [[neteja ètnica]] i la matança de polonesos de moltes ciutats i pobles de l'oest d'Ucraïna.<ref>[http{{ref-llibre|url=https://bookspdfs.googlesemanticscholar.comorg/068d/e380b95a6a57093f445f8779a62aef02a9f9.qa/books?id=YIRSwRDVqu4C&printsec=frontcover&dq=The+Soviet+Counterinsurgency+in+the+Western+Borderlands&hl=ca&sa=X&ei=e8GcU4qHD8TA7AbbzIC4Bg&redir_esc=y#v=onepage&q=The%20Soviet%20Counterinsurgency%20in%20the%20Western%20Borderlands&fpdf|títol=false The Soviet Counterinsurgency in the Western Borderlands, per Alexander Statiev, |data=2010, |editorial=Cambridge University Press, pp.|pàgines= 85-88]|nom=Alexander|cognom=Statiev|llengua=anglès|isbn=978-0-521-76833-7}}</ref><ref>[{{ref-llibre|títol=Genocide and Rescue in WolynWołyń: Recollections of the Ukrainian Nationalist Ethnic Cleansing Campaign Against the Poles During World War II, per|nom= Tadeusz|cognom= Piotrowski]|lloc=Jefferson (North Carolina)|editorial=McFarland|data= 2000 |pàgines= 319|llengua=anglès|isbn=9780786407736}}</ref> El grup era la branca militar de l'[[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos]] - facció [[Stepan Bandera|Bandera]] o OUN-B), i es formà originalment a [[Volínia]] a la primavera i l'estiu de 1943, tot i que la data oficial de creació és el 14 d'octubre de 1942,<ref>{{ref-webpublicació|url=httphttps://www.kyivpost.com/newsarticle/content/ukraine-politics/detail/demotix-69th-anniversary-of-the-ukrainian-insurgen-114845/.html |títolarticle=Demotix: 69th anniversary of the Ukrainian Insurgent Army |editorpublicació=Kyivpost.com Kyiv Post |data=14 octubre 2011 |consulta=2013-10-15}}</ref> dia en què se celebra la [[Intercessió de la Mare de Déu]].
 
L'OUN aspirava tornar a establir un [[estat nació]] independent i unit al territori ètnicament ucraïnès. Acceptava la violència com una eina política contra els enemics forans i interns de la de la seva causa, que volia assolir mitjançant una revolució nacional dirigida per una dictadura que expulsaria les forces d'ocupació i establiria un govern que representés totes les regions i grups socials.<ref name="IEU">Myroslav Yurkevich, Canadian Institute of Ukrainian Studies, [http://www.encyclopediaofukraine.com/display.asp?AddButton=pages\O\R\OrganizationofUkrainianNationalists.htm Organization of Ukrainian Nationalists (Orhanizatsiia ukrainskykh natsionalistiv)] ''Aquest article va aparèixer originalment A l'Enciclopèdia d'Ucraïna, vol. 3 (1993).''</ref> L'organització va començar com un grup de resistència i a poc a poc es va canviar en una [[guerra de guerrilles|guerrilla]].<ref>''Українська Повстанська Армія — Історія нескорених'', Lviv, 2007 p.28 {{uk}}</ref>
 
Durant la seva existència, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès va lluitar contra els polonesos i soviètics com els seus principals oponents, tot i que l'organització també va lluitar contra els alemanys a partir de febrer de 1943. Des de final de primavera de 1944, l'UPA i l'[[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos]] (OUN-B) −fent front a l'avenç soviètic− també van cooperar temporalment amb les forces alemanyes contra els soviètics i polonesos, amb l'esperança de crear un estat independent d'Ucraïna.<ref>{{ref-llibre|títol=Internet Encyclopedia of Ukraine|capítol=Organization of Ukrainian Nationalists||volum= volum 3|data =1993|llengua=anglès|urlcapítol=http://www.encyclopediaofukraine.com/display.asp?linkpath=pages%5CO%5CR%5COrganizationofUkrainianNationalists.htm}}</ref> L'exèrcit també va tenir un paper substancial en la [[Massacre de polonesos a Volínia|neteja ètnica de la població polonesa]] de [[Volínia]] i [[Galítsia]],<ref name="DAVIES">{{ref-llibre|nom= Norman |cognom=Davies. (1996).|data ''=1998|títol=Europe: a History''.|lloc= Oxford: [[|editorial=Oxford University Press]]|isbn=978-0060974688|pàgines=1392|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Aleksander V. |cognom=Prusin. ''|capítol=Ethnic Cleansing: Poles from Western Ukraine''. A:|editor= Matthew J. Gibney, Randall Hansen.|títol= Immigration and asylum: from 1900 to the present.|volum= Vol. 1.|editorial= ABC-CLIO.|data= 2005. pàgs. |pàgines=204-205.|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Timothy |cognom=Snyder. ''|títol=The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''.|isbn=8601234570264 |editorial=Yale University Press.|data= 2003. pp.|pàgines= 169-170, 176|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|format=pdf|nom=John Paul |cognom=Himka. [|url=http://www.viaevrasia.com/documents/celebration_jph_march28.pdf ''|títol=Interventions: Challenging the Myths of Twentieth-Century Ukrainian History'']. |editorial=Universitat d'Alberta.|data= 2011. p.|pàgina=4.|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|nom=Grzegorz |cognom=Rossoliński -Liebe.|article= ''"The "Ukrainian National Revolution" of 1941. Discourse and Practice of a Fascist Movement''.|publicació= Kritika: Explorations in Russian and Eurasian History.|volum= Vol. 12/No.|exemplar= 1 (hivern|pàgina= del 2011)83|llengua=anglès|url=https://www. presearchgate. 83net/profile/Grzegorz_Rossolinski-Liebe/publication/289972917_The_Ukrainian_national_revolution_of_1941_Discourse_and_practice_of_a_fascist_movement/links/58c5bd92a6fdcce648e8b5b2/The-Ukrainian-national-revolution-of-1941-Discourse-and-practice-of-a-fascist-movement.pdf}}</ref> així com la posterior defensa de la població d'Ucraïna a Polònia des de les accions similars, i la prevenció de la [[expulsió dels ucraïnesos de Polònia a la Unió Soviètica|deportació dels ucraïnesos]] al sud-est de Polònia.<ref>Timothy {{sfn|Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. |2003. |p. =192.</ref>}}▼
Durant la seva existència, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès va lluitar contra els polonesos i soviètics com els seus principals oponents, tot i que l'organització també va lluitar contra els alemanys a partir de febrer de 1943. Des de final de primavera de 1944, l'UPA i l'[[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos]] (OUN-B) –fent front a l'avenç soviètic– també van cooperar temporalment amb les forces alemanyes contra els soviètics i polonesos, amb l'esperança de crear un estat independent d'Ucraïna.<ref>Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de kes Ciències d'Ucraïna, ''Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos i l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès'' capítol 4 pàgs 193-199 Capítol 5</ref>
 
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'exèrcit comunista polonès, –[[Exèrcit Popular de Polònia]]–, va lluitar extensament contra l'UPA. L'UPA es va mantenir actiu i va lluitar contra la [[República Popular de Polònia]] fins al 1947, i contra la [[Unió Soviètica]] fins al 1949. La lluita fou particularment dura als [[Carpats]], la totalitat de [[Galítsia]] i a Volínia, a l'actual [[Ucraïna Occidental]]. A final de la dècada dels 1940, la taxa de mortalitat dels soldats soviètics que lluitaven contra els insurgents ucraïnesos a l'oest d'Ucraïna fou més alta que la de les tropes soviètiques durant l'[[Guerra afganosoviètica|ocupació soviètica de l'Afganistan]].<ref>http://blogs.voanews.com/russia-watch/2014/01/29/dont-underestimate-ukraine/</ref><ref>http://www.politico.com/magazine/story/2014/05/ukraine-young-partisans-106411.html#.U2sXmOZdVqv</ref> Entre els moviments de resistència antinazi, fou únic, ja que no tenia cap suport extern significatiu. El seu creixement i la força eren un reflex de la popularitat que gaudia entre la població d'Ucraïna occidental.<ref name="Subtelny474">Subtelny, p. 474 {{ref-llibrepublicació|títolllengua=anglès|nom= Ukraine: A History▼
▲L'exèrcit també va tenir un paper substancial en la [[Massacre de polonesos a Volínia|neteja ètnica de la població polonesa]] de [[Volínia]] i [[Galítsia]],<ref name="DAVIES">Norman Davies. (1996). ''Europe: a History''. Oxford: [[Oxford University Press]]</ref><ref>Aleksander V. Prusin. ''Ethnic Cleansing: Poles from Western Ukraine''. A: Matthew J. Gibney, Randall Hansen. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Vol. 1. ABC-CLIO. 2005. pàgs. 204-205.</ref><ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. pp. 169-170, 176</ref><ref>John Paul Himka. [http://www.viaevrasia.com/documents/celebration_jph_march28.pdf ''Interventions: Challenging the Myths of Twentieth-Century Ukrainian History'']. Universitat d'Alberta. 2011. p.4.</ref><ref>Grzegorz Rossoliński Liebe. ''"The Ukrainian National Revolution" of 1941. Discourse and Practice of a Fascist Movement''. Kritika: Explorations in Russian and Eurasian History. Vol. 12/No. 1 (hivern del 2011). p. 83.</ref> així com la posterior defensa de la població d'Ucraïna a Polònia des de les accions similars, i la prevenció de la [[expulsió dels ucraïnesos de Polònia a la Unió Soviètica|deportació dels ucraïnesos]] al sud-est de Polònia.<ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. p. 192.</ref>
David |cognom=Patrikarakos|url=https://www.politico.com/magazine/story/2014/05/ukraine-young-partisans-106411#.U2sXmOZdVqv|article=Harking back to the partisans of World War II, young Ukrainians train for irregular combat against the Russians.|publicació=Politico Magazine|data = 6 maig de 2014}}</ref> Entre els moviments de resistència antinazi, fou únic, ja que no tenia cap suport extern significatiu. El seu creixement i la força eren un reflex de la popularitat que gaudia entre la població d'Ucraïna occidental.{{sfn|Subtelny|1988|p= 474}}<ref>{{enllaç no actiu|data=agost de 2019}}[http://www.wumag.kiev.ua/index2.php?param=pgs20071/80 Interview with historian Viktor Korol] "El mateix fet que a diferència de pràcticament tots els altres moviments de resistència als països ocupats durant la Segona Guerra Mundial per l'Alemanya nazi, el moviment de resistència d'Ucraïna no estava rebent cap ajuda externa, i el fet que pogués seguir lluitant primer contra els alemanys i després contra els soviètics feia palès que l'UPA tenia un suport molt important de la població ucraïnesa local."</ref> Fora dUcraïna occidental, el suport no va ser significatiu, i la majoria de la població de la Ucraïna (oriental) soviètica, influenciada per la propaganda estalinista considerava, i de vegades encara veia, l'OUN i l'UPA sobretot com a col·laboracionistes dels alemanys.<ref>Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciències d'Ucraïna, [http://history.org.ua/oun_upa/upa/13.pdf ''Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army'', capítol 4], pàg. 180</ref><ref name="kpsvobodabandera">{{ref-notícia|cognom=Miller|nom=Christopher|títol=Svoboda’s rise inspires some, frightens many others|url=http://www.kyivpost.com/content/politics/svobodas-rise-inspires-some-frightens-many-others-335107.html|consulta=5 de febrer del 2014|obra=Kyiv Post|data=17 de gener del 2014}}</ref>▼
 
▲Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'exèrcit comunista polonès –[[Exèrcit Popular de Polònia]]– va lluitar extensament contra l'UPA. L'UPA es va mantenir actiu i va lluitar contra la [[República Popular de Polònia]] fins al 1947, i contra la [[Unió Soviètica]] fins al 1949. La lluita fou particularment dura als [[Carpats]], la totalitat de Galítsia i a Volínia, a l'actual [[Ucraïna Occidental]]. A final de la dècada dels 1940, la taxa de mortalitat dels soldats soviètics que lluitaven contra els insurgents ucraïnesos a l'oest d'Ucraïna fou més alta que la de les tropes soviètiques durant l'[[Guerra afganosoviètica|ocupació soviètica de l'Afganistan]].<ref>http://blogs.voanews.com/russia-watch/2014/01/29/dont-underestimate-ukraine/</ref><ref>http://www.politico.com/magazine/story/2014/05/ukraine-young-partisans-106411.html#.U2sXmOZdVqv</ref> Entre els moviments de resistència antinazi, fou únic, ja que no tenia cap suport extern significatiu. El seu creixement i la força eren un reflex de la popularitat que gaudia entre la població d'Ucraïna occidental.<ref name="Subtelny474">Subtelny, p. 474 {{ref-llibre|títol= Ukraine: A History
|cognom= Subtelny▼
|nom= Orest▼
|enllaçautor= Orest Subtelny▼
|any= 1988▼
|editorial= University of Toronto Press▼
|lloc= Toronto▼
|isbn= 0-8020-8390-0▼
|pàgina= 800▼
▲}}</ref><ref>[http://www.wumag.kiev.ua/index2.php?param=pgs20071/80 Interview with historian Viktor Korol] "El mateix fet que a diferència de pràcticament tots els altres moviments de resistència als països ocupats durant la Segona Guerra Mundial per l'Alemanya nazi, el moviment de resistència d'Ucraïna no estava rebent cap ajuda externa, i el fet que pogués seguir lluitant primer contra els alemanys i després contra els soviètics feia palès que l'UPA tenia un suport molt important de la població ucraïnesa local."</ref> Fora dUcraïna occidental, el suport no va ser significatiu, i la majoria de la població de la Ucraïna (oriental) soviètica, influenciada per la propaganda estalinista considerava, i de vegades encara veia, l'OUN i l'UPA sobretot com a col·laboracionistes dels alemanys.<ref>Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciències d'Ucraïna, [http://history.org.ua/oun_upa/upa/13.pdf ''Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army'', capítol 4], pàg. 180</ref><ref name="kpsvobodabandera">{{ref-notícia|cognom=Miller|nom=Christopher|títol=Svoboda’s rise inspires some, frightens many others|url=http://www.kyivpost.com/content/politics/svobodas-rise-inspires-some-frightens-many-others-335107.html|consulta=5 de febrer del 2014|obra=Kyiv Post|data=17 de gener del 2014}}</ref>
 
L'UPA va funcionar fins a 1953, quan les seves accions es van aturar, tot i que van subsistir alguns focus de resistència durant els anys 1950 i 1960. De 1943-1950 el comandant en cap de l'UPA fou el general [[Roman Xukhèvitx]], i de 1950 a 1954 ho fou [[Vassil Kuk]]
Linha 42 ⟶ 32:
A la zona dels [[Carpats]] es van produir alguns dels combats més intensos entre l'UPA i les forces alemanyes a final de 1943 i principi de 1944, quan l'UPA tractava de de mantenir d'alguna manera el control de diversos ports de muntanya. Al novembre de 1943, els batallons Bosc Negre i Makivka de l'UPA van derrotar dotze batallons alemanys recolzats per la força aèria alemanya en una batalla pel control del territori en poder de l'UPA.
 
El maig del 1944 l'[[Organització dels nacionalistes ucraïnesos|OUN]] envià una instrucció per «fer un canvi radical, i passar de lluitar contra els alemanys a lluitar de totes totes contra la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]&nbsp;».<ref>{{ref-web|nom=Ivan |cognom=Mukovsky |url= http://warhistory.ukrlife.org/5_6_02_3.htm |títol= УКРАЇНСЬКА ПОВСТАНСЬКА АРМІЯ ТА ЗБРОЙНІ ФОРМУВАННЯ ОУН У ДРУГІЙ СВІТОВІЙ ВІЙНИ (Les milícies de l'Exèrcit insurgent ucraïnès i l'OUN en la Segona Guerra Mundial) |consulta=27 juny 2014 |obra= Revista d'Història Militar |editor= |data= 5-6-2002 |llengua= ucraïnès }}</ref> Al maig i juliol de 1944, dues temptatives, per part dels alemanys, de captura dels ports de muntanya dels [[Carpats]] van ser rebutjades. El 26 juliol de 1944, prop del poble de Nedilna l'UPA va derrotar una altra divisió alemanya, i va capturar la totalitat de la seva columna de subministrament, molts oficials i soldats.
 
A un informe de les autoritats nord-americanes el 1948, un comitè d'antics comandants alemanys del Front Oriental va declarar que «el moviment nacionalista ucraïnès va formar el moviment de resistència més fort actiu a l'est, amb l'excepció de la Rússia comunista».
 
== La lluita contra la Unió Soviètica ==
La lluita de l'UPA contra les forces soviètiques va començar quan es va enfrontar als [[partisans soviètics]], a final 1942.<ref>op. cit. A. {{sfn|Fedorov (|1966).</ref>}} A principi de 1943, el cap dels partisans comunistes, [[Sídir Kovpak]], es va establir a Ucraïna. Durant l'estiu de 1943, gràcies a les armes lliurades en aeròdroms secrets, va llançar un atac de diversos milers d'homes (només un terç dels quals eren ucraïnesos) als [[Carpats]]. Però els atacs de les forces terrestres i aèries alemanyes obligaren Kopvak a dividir les seves forces en unitats més petites; En la seva majoria foren destruïdes per l'UPA als [[Carpats]]. El [[1944]], l'agent d'intel·ligència soviètic [[Nikolai Ivànovitx Kuznetsov|Nikolai Kuznetsov]] va ser capturat i executat per l'UPA, després d'entrar, sense saber-ho, al seu campament amb uniforme de la [[Wehrmacht]].
 
La lluita entre l'UPA i les [[Exèrcit Roig|forces militars soviètiques]] realment va començar quan les unitats de l'Exèrcit Roig, que avançava a l'oest d'Ucraïna, van entrar al territori controlat per la resistència. L'UPA va tractar d'evitar enfrontaments directes amb les unitats regulars de l'exèrcit soviètic, perquè en bona part estaven formades per ucraïnesos, considerats com a potencials reclutes per a l'UPA. En lloc d'això, es va centrar en atacs contra unitats de l'[[NKVD]] i contra funcionaris soviètics de tots els nivells, des l'oficial d'alt rang de l'[[NKVD]] i l'Exèrcit Roig al mestre i al simple empleat de correus, considerats com a agents del poder soviètic a Ucraïna. L'UPA també va interrompre els esforços per col·lectivitzar les terres de conreu. Al març de 1944, els insurgents de l'UPA feriren de mort [[Nikolai Vatutin]], comandant de la [[Batalla de Kursk]], que havia participat en l'alliberament de Kíev. Diverses setmanes més tard, un batalló de l'[[NKVD]] va ser derrotat per l'UPA prop [[Rivne]]. Era el preludi de la lluita a gran escala, que va tenir lloc durant l'[[estiu]] de [[1944]] i enfrontà 30.000 soldats soviètics amb l'UPA a [[Volínia]]. Va acabar en grans pèrdues en ambdós bàndols. Al final de l'[[estiu]] de [[1945]], molts dels grans batallons de l'UPA continuaven controlant i administrant vastes regions a l'oest d'Ucraïna.
Linha 53 ⟶ 43:
Al novembre de 1944, [[Nikita Khrusxov|Krusxov]] va llançar el primer de molts grans atacs soviètics contra l'UPA a tot l'oest d'Ucraïna amb la participació d'almenys vint divisions de combat de l'[[NKVD]], amb el suport d'unitats d'artilleria i blindats. Bloquejaren les carreteres i pobles i cremaren alguns dels boscos dels voltants. La investigació als arxius de l'NKVD a Ucraïna, disponible des de la dels anys 1990 mostra que les unitats de [[NKVD]] van ser disfressades de soldats de l'UPA i cometeren atrocitats per desmoralitzar la població civil. Les regions controlades per l'UPA foren despoblades. S'estima que entre 182.543 a 500.000 ucraïnesos van ser deportats al [[Gulag]] entre 1944 i 1952. Tot i que els soviètics no van poder destruir l'UPA, aquest va patir grans pèrdues i es va veure obligat a dividir-se en petites unitats compostes per cent homes (''[[sòtnia|sòtnies]]''). Molts dels seus membres es van desmobilitzar i van tornar a casa. Per aquesta raó, el 1946, l'UPA es va reduir a un grup de 5 a 10.000 combatents i les activitats importants de l'UPA es desenvoluparen des de llavors prop de la frontera polonès-soviètica. El 1947, hauria assassinat el viceministre comunista polonès de defensa, general [[Karol Świerczewski]].
 
Durant l'última fase de la lluita, l'UPA va rebre ajuda de la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]] i de la intel·ligència britànica i francesa, tot i que l'operació va ser destapada pel doble agent [[Kim Philby]].<ref>{{ref-web|url=http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|títol=Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army|editor= Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciència d'Ucraïna|consulta=26 de maig del 2013|urlarxiu=//web.archive.org/web/20080411143934/http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|dataarxiu=2008-04-11}}{{uk|llengua=ucraïnès}}</ref> No va ser fins a 1947-1948 que la resistència de l'UPA es va trencar prou per permetre l'aplicació de la [[Col·lectivització a la Unió Soviètica|col·lectivització soviètica]] a gran escala a l'oest d'Ucraïna. Les incursions esporàdiques de l'UPA van continuar fins a mitjan dels [[dècada del 1950|anys 1950]], després de la mort del general [[Roman Xukhèvitx]], que fou mort en una emboscada prop de [[Lviv]] el març del 1950.
 
== La propaganda soviètica ==
El Govern soviètic va acusar l'UPA de ser una organització terrorista i criminal. El president dels Veterans de la Segona Guerra Mundial de tota Ucraïna, [[Íhor{{ref-web|url=https://korrespondent.net/ukraine/events/215105-yuhnovskij-obvinenie-upa-v-massovyh-ubijstvah-eto-mif-sovetskoj-propagandy Iukhnovski]],|data= va5 declararnovember el novembre del [[2007]]|títol= queЮхновский: lesОбвинение acusacionsУПА deв crimsмассовых contraубийствах l'UPA- sónэто «mitesмиф deсоветской la propaganda soviètica».<ref name="propaganda"> [http://www.korrespondent.net/main/215105President de veterans de laпропаганды SGM(Yukhnovsky: els suposats crims de l'UPA són un mite soviètic]de {{rula propaganda soviètica|llengua=rus|obra=Корреспондент (Korrespondent)}} </ref>
 
El [[Servei de Seguretat d'Ucraïna]] (SBU) té documents que demostren que aquesta propaganda es basava en operacions de la [[NKVD]] (organització predecessora del [[KGB]]) per desacreditar l'UPA.<ref name="SBU"> [http://www.korrespondent.net/main/217970 El SBU explicarà la veritat sobre l'UPA] {{ru}}</ref> Per exemple, destacaments de l'NKVD es vestien com a membres de l'UPA per assassinar civils, fets usats immediatament per la propaganda soviètica contra l'UPA. Per aquesta causa, el Tribunal Suprem d'Ucraïna va reobrir el [[29 de novembre]] de [[2007]] la investigació contra els membres de la [[NKVD]] acusats de cometre crims contra civils, per tal de desacreditar l'UPA<ref name="SBU2"> [{{ref-web|url=http://www.korrespondent.net/main/218613/ |títol= Дело о преступлениях НКВД в Западной Украине: Верховный суд возобновил следствие (El Tribunal Suprem d'Ucraïna reobre expedient criminal contra membres de l'NKVD)|obra=Корреспондент (Korrespondent)|data= 29 novembre de 2007|llengua=rus}}</ref> El 30 de novembre de 2007 l'SBU va publicar documents d'arxiu sobre els suposats crims que cometia l'NKVD en nom de l'UPA. Es van formar grups especials per a la lluita contra el UPA, que en les seves accions es nomenaven a si mateixos com a membres de l'UPA. L'[[1 de juliol]] de [[1945]] aquests grups ja havien assassinat 1.950 persones i arrestat 1.142.<ref name="SBU3"> {{ruref-web|url=https://www.unian.net/society/80772-sbu-obnarodovala-faktyi-komprometatsii-boytsov-oun-upa-chekistami.html |títol=СБУ обнародовала факты компрометации бойцов ОУН-УПА чекистами (El Servei de Seguretat d'Ucraïna publica documents sobre els crims de l'NKVD comesos en nom de l'UPA)|obra=Корреспондент (Korrespondent)|data=30 de novembre de 2007|llengua=rus}} </ref>
 
El 30 de novembre de 2007 l'SBU va publicar documents d'arxiu sobre els suposats crims que cometia l'NKVD en nom de l'UPA. Es van formar grups especials per a la lluita contra el UPA, que en les seves accions es nomenaven a si mateixos com a membres de l'UPA. L'[[1 de juliol]] de [[1945]] aquests grups ja havien assassinat 1.950 persones i arrestat 1.142.<ref name="SBU3"> [http://www.unian.net/rus/news/news-224379.htmlEl Servei de Seguretat d'Ucraïna publica documents sobre els crims de l'NKVD comesos en nom de l'UPA] {{ru}} </ref>
 
== Després de la independència d'Ucraïna ==
Linha 68 ⟶ 56:
 
El [[12 d'octubre]] de [[2007]] el cap de l'UPA, [[Roman Xukhèvitx]], va rebre pòstumament el títol d'[[Heroi d'Ucraïna]] pel president [[Víktor Iúsxenko]], i el [[14 d'octubre]] del mateix any [[Ucraïna]] va celebrar el 65 aniversari de l'UPA com a festa nacional.
 
== Bibliografia ==▼
{{Commonscat}}▼
* {{en}} [[iarchive:Stepan-Bandera| Stepan Bandera - Perspectives for Ukrainian Revolution (audio recordings)]]
 
* [[Arkadi Jukovski]], ''Histoire de l'Ukraine'', Dauphin, 1993
*{{Ouvrage|langue= anglès |prénom1=|nom1=|lien auteur1=|auteur= Subtelny, Orest |titre= Ukraine, A History |sous-titre=|lien titre=|numéro d'édition= 3 |lien éditeur=|éditeur= University of Toronto Press |lieu= Toronto |année= 2000 |tome=|volume=|pages totales=|format= butxaca |isbn= 978-0-8020-8390-6 |lccn= 2001268184 |passage=|lire en ligne=|consulté le=|langue originale= alemany }}
* Wolodymyr Kosyk, ''L'Allemagne nationale socialiste et l'Ukraine'', Publication de l'Est Européens, 1986▼
* Grzegorz Motyka "Tak było w Bieszczadach" Instytut Studiów Politycznych PAN i IPN w Lublinie
* Grzegorz Motyka, "Walki polsko-ukraińskie 1943-1948" Instytut Studiów Politycznych PAN i IPN w Lublinie
* {{ouvrage |langue= fr |prénom1= Aleksei |nom1= Fedorov |traducteur= Victoria Achères |illustrateur= Henri Jacquinet (mapes) |photographe= Antonio Parras (Agence Novosty) |titre=Partisans d’Ukraine |sous-titre= [[leur aventure|2. opérations contre la Wehrmacht]] |lien titre=|titre original= L’OBKOM clandestin au travail |numéro d'édition= |collection= [[J’ai lu]] [[leur aventure]] |série= |numéro dans collection= [[leur aventure|A126/127]] |lien éditeur= |éditeur= Editions J’ai lu |lieu= Paris |année= 1966 |année première édition= 1951 |pages totales= 384 |format= butxaca }} Aquest volum traça el camí a través d'Ucraïna, d'un grup de guerrillers comandats per A.F. Fedorov ([[Heroi de la Unió Soviètica]]) a la regió entre [[Txerníhiv]] i [[Hómiel]] al nord d'[[Ucraïna]] entre 1941 i 1942, l'autor relata la seva incursió a [[Ocupació de Bielorússia per l'Alemanya nazi|Bielorússia]].▼
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
▲== Bibliografia ==
* {{ref-web|llengua=ucrainià|nom=Stepan|cognom=Bandera| |títol=Perspectives for Ukrainian Revolution |format= àudio|url=https://archive.org/details/Stepan-Bandera|data=1988}}
* {{ref-llibre|nom=Arkadi |cognom=Jukovski|enllaçautor=Arkadi Jukovski|títol=Histoire de l'Ukraine|editorial= Editions du Dauphin|data= 1993|edició=3a ed. 2005|isbn=978-2716312943|llengua=francès}}
▲* {{ref-llibre|nom=Wolodymyr|cognom= Kosyk, ''|títol=L'Allemagne nationale socialiste et l'Ukraine'',|editorial= Publication de l'Est Européens,|data= 1986|isbn=978-2902892020|llengua=francès}}
* {{ref-llibre|nom=Grzegorz |cognom=Motyka |títol= Tak było w Bieszczadach: "Walki polsko-ukraińskie 1943-1948 (Això va passar a la muntanya de Bieszczady: lluita entre polonesos i ucraïnesos) |editorial= Instytut Studiów Politycznych - Oficyna Wydawnicza|lloc= Lublin|llengua=polonès|isbn=9788372330659|data=1999|pàgines = 551}}
▲* {{ouvrage ref-llibre|languenom= fr |prénom1= Aleksei |nom1cognom= Fedorov |traducteurtraductor= Victoria Achères |illustrateurnom2= Henri |cognom2=Jacquinet (mapes) |photographenom3= Antonio|cognom3= Parras (Agence Novostyfotos) |titretítol==Partisans d’Ukraine |sous-titre= [[leur aventure|2. opérations contre la Wehrmacht]] |lien titre=|titre original= L’OBKOM clandestin au travail |numéro d'édition=Ukraine |collectioncol·lecció= [[J’ai lu]] [[leur''Leur aventure]]Aventure'' |série= |numéro dans collection= [[leur aventure|n°A126/127]] |lien éditeur= |éditeureditorial= Editions J’ai lu |lieulloc= ParisParís |annéeedició= 1966 |année première éditiondata= 1951 |pages totalespàgines= 384 |format= butxaca }} Aquest volum traça el camí a través d'Ucraïna, d'un grup de guerrillers comandats per A.F. Fedorov ([[Heroi de la Unió Soviètica]]) a la regió entre [[Txerníhiv]] i [[Hómiel]] al nord d'[[Ucraïna]] entre 1941 i 1942, l'autor relata la seva incursió a [[Ocupació de Bielorússia per l'Alemanya nazi|Bielorússia]].
* {{ref-llibre|títol= Ukraine: A History
▲|cognom= Subtelny
▲|nom= Orest
▲|enllaçautor= Orest Subtelny
▲|any= 1988
▲|editorial= University of Toronto Press
▲|lloc= Toronto
▲|isbn= 0-8020-8390-0
▲|pàgina= 800
}}
▲{{Commonscat-inline}}
{{Segona Guerra Mundial}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Exercit Insurgent Ucraines}} <!--ORDENA generat per bot-->Die
[[Categoria:Història d'Ucraïna]]
[[Categoria:Exèrcit|Ucraïna]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Exèrcit_insurgent_ucraïnès»