Qazvín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - d'acord als nacionalistes + d'acord amb els nacionalistes
m |thumb|right -> |miniatura
Línia 8:
Les troballes arqueològiques demostren l'existència d'establiments a la zona de fa uns nou mil anys. El rei [[sassànida]] [[Sapor II]] de [[Pèrsia]] (310-379) va fundar la ciutat com una fortalesa fronterera contra els atacs daylamites, amb el nom de '''Shad Shahpur''', sobre una ciutat ja existent fundada per [[Sapor I]] (240-270) vers el [[250]].
 
[[Fitxer:Peighambariyeh Qazvin.jpg|thumb|right|240pxminiatura|"Peighambariyeh" on estan enterrats quatre suposats sants jueus, els noms àrabs dels quals són Salam, Solum, al-Qiya, i Sohuli]]
 
Fou conquerida per [[al-Barà al-Àzib]] i Zayd ibn al-Djabal al-Tai el [[644]]. Els habitants van obtenir un tractat del tipus ''sulh'' i després, per no pagar la ''[[djizya]]'', es van fer musulmans. Des de Qazvín es van fer expedicions al [[Daylam]] i [[Gilan]], i al-Bara va conquerir [[Zandjan]]. [[Sad ibn Abi-Waqqàs]], successor d'al-Walid ibn Ukba com a governador de [[Kufa]], va fer expedicions a Daylam i va construir un barri a Qazvín. Sota els [[omeies]] i després amb els [[abbàssides]], Qazvín va tenir governadors locals. Un segon barri fou fundat pel califa Musa [[al-Hadi]] (785-786) sent anomenat Madinat Musa. El mateix califa va comprar la veïna [[Rustamabad]] per crear un ''wakf'' a favor de Qazvín. Mubarak al-Turki, [[llibert]] d'al-Hadi, va construir un tercer barri a Qazvín anomenat Mubarakabad (792/793).