Escala de Brinell: diferència entre les revisions

Es denomina ''' duresa Brinell ''' al mesurament de la [[duresa]] d'un material mitjançant el mètode de [[penetració]], mesurant quan penetra un objecte en el material a estudiar. Va ser proposat per l'enginyer [[Suècia|suec]] [[Johan August Brinell]] el [[1900]], sent el mètode de duresa més antic.

 

Aquest assaig s'utilitza en materials tous (de baixa duresa) i mostres primes. L'element utilitzat com "penetrador" és una bola d'[[Tremp de l'acer|acer trempat]] de diferents diàmetres. Per als materials més durs es fan servir boles de [[Carbur de tungstè (widia)|carbur de tungstè]]. En l'assaig típic se sol utilitzar una bola d'acer de 10 a 12 mm de diàmetre, amb una força de 3000 [[Quilopond]]s. El valor mesurat és el diàmetre del casquet a la superfície del material. Les mesures de duresa Brinell són molt sensibles a l'estat de preparació de la superfície, però a canvi resulta en un procés barat, i el desavantatge de la mida de la seva empremta es converteix en un avantatge per al mesurament de materials [[Heterogeneïtat|heterogenis]], com la fosa, sent el mètode recomanat per fer mesuraments de duresa de les foses.

El pes de la bola es pot obtenir amb la següent expressió:

{{equació|