Alexandre d'Alexandria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - fins el [[Primer + fins al [[Primer |
mCap resum de modificació |
||
Línia 28:
Els seguidors d'Arri a Alexandria van començar a actuar amb violència per defensar les seves creences, cosa que va provocar que Alexandre escrivís una encíclica a tots els seus germans bisbes de la cristiandat, en què relatava la història de l'arrianisme i la seva opinió sobre els defectes que considerava que tenia. En fer-ho va explicar les accions d'Eusebi de Nicomèdia, que havia reunit un consell provincial de l'església de Bitinia per parlar sobre Arri. Aquest organisme va revisar les accions que Alexandre i els seus predecessors havien pres, i, segons la seva revisió, van admetre formalment a Arri a la comunió de l'església siríaca. Altres figures, incloent a Paulíni de Tir, [[Eusebi de Cesarea]] i Patròfil de Escitopolis, també van manifestar el seu suport a Arri, permetent als seus seguidors reunir-se per a l'Oficina Divina, tal com ho havien fet abans a Alexandria.<ref name="CE">Atiya, Aziz S.. ''The Coptic Encyclopedia''. New York:Macmillan Publishing Company, 1991. {{ISBN|0-02-897025-X}}</ref>
Es creu que Arri va escriure la seva ''Thalia'' en aquest moment, el que li va permetre guanyar encara més suports. Aquest llibre, combinat amb les altres obres d’Arri i les obres contràries d’Alexandre, va agreujar la disputa entre els partidaris i els opositors d’Arri. En aquesta atmosfera i sobre el consell del seu diaca Atanasi, Alexandre va escriure en defensa de la seva pròpia posició una confessió de fe. Va enviar aquest llibre a tots els bisbes del cristianisme, demanant-los que recolzessin la seva posició signant les còpies. Va rebre prop de 250 signatures al seu treball, incloent al voltant de 100 de la seva pròpia diòcesi, així com de 42 d’Àsia, 37 de [[Pamfília]], 32 de [[Lícia]], 15 de [[Capadòcia]] i altres. També va mantenir correspondència individual amb Alexandre de
La disputa sobre l'arrianisme s'havia convertit en un problema greu, que amenaçava de danyar la pau i la unitat de l'església i de l'imperi. Constantí, reclamant l'accés al tron sense oponent després de l'execució de Licí, va escriure una carta "a Atanasi i Arri". La va escriure des de Nicomèdia, el que alguns han interpretat com que Eusebi de Nicomedia, el bisbe de Nicomedia i un partidari d'Arri, podria haver estat involucrat en la composició de la carta. La carta va ser lliurada a [[Osi de Còrdova]], un bisbe major respectat, per fer-la arribar als màxims exponents de l'enfrontament que hi havia a Alexandria. Constantí demanava a la carta que deixessin de discutir.<ref name="CE">Atiya, Aziz S.. ''The Coptic Encyclopedia''. New York:Macmillan Publishing Company, 1991. {{ISBN|0-02-897025-X}}</ref>
| |||