Lluís Pericot i Garcia: diferència entre les revisions

 

En aquesta època col·labora amb [[Florentino López Cuevillas]], el més destacat prehistoriador de Galícia, en aquest moment, excavant el [[Castro de Troña]] ([[Ponteareas]], [[província de Pontevedra]]). En acabar la seva etapa a [[Galícia]] (1925 - 1927), passa a ocupar la Càtedra d'Història Moderna i Contemporània d'Espanya a la [[Universitat de València]], però segueix amb les seves recerques en el camp de la [[Prehistòria]], on va aconseguir un selecte grup de deixebles, col·laborant amb el Servei de Recerca Prehistòrica, i culminà en les excavacions de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]], on es van trobar milers de peces lítiques del [[gravetià]], [[solutrià]] i [[magdalenià]], i va exhumar més de 5000 mostres de pintura d'aquestes edats. Sobre això publicà la memòria ''La Cueva de Parpalló'' (Madrid, 1942) i ''Parpalló treinta y cinco años después'' a Pyrenae I 1965, 1-20pp. També dins de la Prehistòria valenciana va excavar jaciments com la Cova de les Mallaetes, el Barranc Blanc o la Cova de la Cuina.{{sfn | Freijeiro & Blázquez | any=1979 | p=199-205 }}

En [[1927]] quan entra en contacte amb [[Isidre Ballester i Tormo]], fundador del [[Museu de Prehistòria de València]] i del [[Servei d'Investigació Prehistòrica]] de la [[Diputació de València]], i després de l'[[Arxiu de Prehistòria Llevantina]], zona molt activa des de la troballa de la [[Dama d'Elx]]. Les excavacions a la zona llevantina en aquesta època van incloure [[la Bastida de les Alcusses]] a [[Moixent]], dins de la cultura ibèrica, o la [[Cova Negra]] de [[Xàtiva]]. L'exhibició del plom escrit de la Bastida a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)]], i la seva declaració de Monument Històric-Artístic ([[1931]]) van significar una gran projecció internacional. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans.