Xamfrà: diferència entre les revisions

{{polisèmia|Xamfrà (centre)}}

Un '''xamfrà''' és un recurs urbanístic que consisteix a unir amb una línia obliqua els costats de les [[illa urbana|illes]] en les seves cantonades, eliminant-ne aquestes, amb l'objectiu de millorar la circulació i ampliar les cruïlles, fet que provoca que les parcel·les situades en aquests llocs tinguin circumstàncies físiques especials. El xamfrà és un recurs propi dels [[Eixample (urbanisme) |eixamples]] espanyols, com els de [[Eixample de Barcelona|Barcelona]], [[la Corunya]] i [[Gijón]]. Destaca la teorització que en va fer [[Ildefons Cerdà]] en la seva ''Teoria General de la Urbanització''.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003 |isbn=84-8332-390-7 |pàgina=p.103 |consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>

 

== Història ==

[[Fitxer:CruillesCerda2.jpg|thumb|esquerra|300px|Pla Cerdà: aixamfranat de les cantonades a les illes.]]

El xamfrà és un recurs arquitectònic conegut des d'antic. El [[palau de Fondevilla]] ([[Galícia]], [[1660]]) és un exemple de com un xamfrà soluciona la unió de dues [[façana|façanes]]; l'[[escut d'armes]] es va col·locar a sobre d'aquest, de manera que es pot apreciar des d'ambdues façanes.<ref>Ramallo Asensio, Germán, i Alonso Ruiz, Begoña; ''Arquitectura senyorial al nord d'Espanya'', pp 55-56. Ed[[Universitat d'Oviedo]] (1993). {{ISBN|978-8474687804}}</ref> Aquesta característica dels xamfrans ha estat aprofitada en temps més recents; així, a l'edifici del [[Banc Vitalici]] de [[Barcelona]] ([[Lluís Bonet i Garí|Lluís Bonet Garí]], [[1937]] - [[1946]]), se situa una torre o gratacels sobre el xamfrà, de manera que el xamfrà es pot apreciar des dels dos carrers que hi convergeixen.<ref>Bendala Galán, Manuel; ''Manual de l'art espanyol'', p. 937. Ed Silex Edicions (2003). {{ISBN|978-8477370994}}</ref>