Calendari hebreu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: arreglant redireccions |
m bot: -radica en què +rau en el fet que |
||
Línia 84:
Avui en dia, se sap que les [[estació de l'any|estacions de l'any]] es deuen al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol; aquest cicle, s'anomena en astronomia [[any tròpic]] (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 44 segons). En ser l'any tròpic sensiblement més llarg que l'[[calendari lunar|any lunar]] de 12 mesos (354 dies, 8 hores i 49 minuts), s'aniria desplaçant la Pasqua jueva indefectiblement cap a l'hivern, contràriament al precepte bíblic. Per evitar-ho, s'afegeix un tretzè mes en finalitzar l'any, cada vegada que la diferència acumulativa entre l'any solar i el lunar, d'uns 11 dies per any, arriba a formar un mes complet.
L'any hebreu de traspàs és un any de 13 mesos, anomenat en hebreu ''xanà meübéret'' (שנה מעוברת, "any prenyat" o embolismal), metaforitzant el més afegit com si fos un fetus d'una dona en estat; i d'aquí que els mètodes d'institució d'aquest any, s'anomenin ''ibur'' (de l'hebreu עיבור, "prenyament"), i en català ''embolismal''. L'embolisme del calendari hebreu consisteix a duplicar el mes d'Adar, de manera que s'intercala un nou més de 30 dies, anomenat ''Adar àlef'' (אדר א, "Adar A"), abans del mes d'Adar original, que passa a ser ''Adar bet'' (אדר ב, "Adar B"). La principal raó per la qual fou escollit per a la seva duplicació és per ser un mes immediatament anterior a Nissan, el mes de la primavera, el de la sortida d'Egipte i en el qual se celebra la [[Péssah|Pasqua]], ''Péssah'' (פסח), segons indica la Bíblia: ''"En el mes d'abib (=primavera) no deixis de celebrar la Pasqua en honor del Senyor, el teu Déu, perquè una nit del mes d'abib ell et va fer sortir d'Egipte"'' ([[Deuteronomi]] 16:1). Un altre motiu
El mètode original d'embolisme, desenvolupat al llarg del [[segle VI aC]], establia que s'hauria d'afegir un mes més, en tres anys de cada cicle de vuit. En el [[segle V aC]], es va perfeccionar el sistema, estipulant-se que el més afegit s'hauria de fer en set anys per a cada cicle de dinou. S'estima que aquestes tècniques tenen les seves arrels en els coneixements d'[[astronomia]] dels babilonis, molt avançats a la seva època, i de l'astrònom grec [[Metó (astrònom)|Metó]] ({{segle|V}} aC), i són acceptades fins avui. Segons les observacions de Metó, cada 19 anys (cicle de Metó), les llunes noves i la resta de fases de la lluna tornen a coincidir els mateixos dies de l'any (amb una diferència d'una hora i mitja aproximadament). D'això se'n dedueix que cada 19 anys coincidiran entre si les dates del calendari hebreu i el gregorià. Tot i així, pot existir un petit desfasament d'un o dos dies, a causa de moviments en el calendari hebreu per motius religiosos.
| |||