Sonata per a piano núm. 6 (Beethoven): diferència entre les revisions

m
bot: -radica en què +rau en el fet que
m (neteja d'infotaules de composicions musicals i altres canvis menors)
m (bot: -radica en què +rau en el fet que)
Beethoven realment mai va prendre posició de trencar amb el passat com pretenien mantenir els romàntics. Simplement era l'home que es trobava allà en el moment històric precís i amb singular geni va saber traduÏr el gran canvi que les noves idees havien desencadenat en el curs dels segles precedents. Beethoven és el primer a canviar alhora la naturalesa i el significat de la música en relació amb l'home, i l'actitud de l'artista creador. Pasa que Beethoven no parlava l'idioma dels romàntics. Va començar com a compositor de la tradició clàssica i va concloure com un compositor que estava més enllà del temps i l'espai, utilitzant un llenguatge que el mateix havia formulat: un llenguatge comprimit, críptic i explosiu, expressat en formes molt personals. Beethoven treballava lentament. Si Mozart prodigiosament necessitada només dies o mesos per fer una obra, Beethoven li dedicava mesos i anys.
 
En aquest primer període Beethoven és un músic alliberat. És el geni de Beethoven el qual col·loca l'individualisme en el primer pla de la creació musical. La noció d'artista-artesà que treballa per encàrrec és reemplaçada per la de l'artista cultivat que treballa per expressar-se lliurement. Aquesta nova noció tindrà conseqüències decisives sobre l'evolució de la música mateixa i del seu llenguatge: l'artista beethovenià ja no escriu el que el públic espera d'ell sinó el que ell vol imposar al seu públic. Beethoven modificarà la música mateixa i també la vida musical europea, la fisionomia dels concerts de les sales d'audició amb repercussions socials profundes. Beethoven vol aparèixer com el portador de la salvació amb èmfasi redemptor incomprensible a la Viena del seu temps. "La música és una revelació més alta que qualsevol filosofia." La diferència entre Beethoven i els músics que el van precedir radicarau en quèel fet que Beethoven es considerava ell mateix un artista i defensava els seus drets com a tal. Artista i creador i com a tal ésser superior, segons el seu propi entendre als reis i als nobles. Beethoven té idees revolucionàries sobre la societat i un concepte romàntic de l'art i especialment sobre la música. "El que tinc en el meu cor ha de sortir a la superfície i per tant he de escriure-ho." Ni Mozart, ni Haydn farien res semblant. Els compositors que el van precedir eren artesans destres que subministraven un producte i el concepte d'art o de compondre per a la posteritat no entrava en els seus càlculs. Beethoven tenia una personalitat enèrgica que esglaiava a tots els que es relacionaven amb ell. Per això i malgrat els defectes del seu caràcter i de les seues maneres deplorables, l'artista va poder imposar les seues pròpies conviccions i les seues condicions a la vida en gairebé tot, excepte en la seua tràgica sordera.
 
== Trets estilístics del primer periode ==
1.164.990

modificacions