Pell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - consisteix en la seva totalitat en + consisteix completament en
m |thumb|right -> |miniatura
Línia 55:
=== Hipodermis ===
La [[hipodermis]], també anomenat hipoderma o teixit cel·lular subcutani o subcutis,<ref name="EMS23">Enciclopèdia de Medicina i Salut, vol. I, p. 23</ref> és un estrat de la pell que està compost de [[teixit conjuntiu]] lax i adipós, la qual cosa li dóna funcions a la pell de regulació tèrmica i de moviment a través del cos com el que es veu quan estirem la pell del nostre avantbraç cap amunt; si no tingués aquests tipus de teixits seria impossible moure-la. L'hipoderma no es diferencia d'una manera clara de la derma, ja que la transició és pràcticament imperceptible; una transició contínua, amb feixos de fibres col·làgenes i fibres elàstiques. Sembla que en algunes parts del cos, com a les [[parpelles]], l'[[escrot]] i el [[prepuci]], la pell no presenta hipoderma.<ref name="EMS23" />
[[Fitxer:Yellow adipose tissue in paraffin section - lipids washed out.jpg|thumb|rightminiatura|Teixit adipós groc]]
 
Els principals components que integren la hipodermis són els [[adipòcit]]s o cèl·lules grasses. Són un tipus de cèl·lules del teixit conjuntiu, en forma d'anell, amb una gran capacitat de sintetitzar i emmagatzemar els [[greix]]os,<ref name="EMS23" /> que són la principal reserva energètica de l'organisme, alhora que un bon aïllant tèrmic.<ref name="EMS24" /> En el cas de l'[[obesitat]], el greix acumulat és excessiu i genera una hipoderma d'uns quants centímetres de gruix, especialment patent en algunes zones, com ara l'[[abdomen]] i les [[cuixes]].<ref name="EMS24">Enciclopèdia de Medicina i Salut, vol. I, p. 24</ref>
Línia 99:
 
Els nervis cutanis es localitzen en el teixit subcutani (hipoderma) amb terminacions nervioses a la dermis. Innerven les [[glàndules sudorípares]], els [[vasos sanguinis]] i els [[músculs]] erectors dels [[pèls]] i controlen les accions d'aquestes estructures. Pel que fa a l'epidermis, hi ha nombroses terminacions lliures de nervis que quan reben un determinat estímul envien un senyal al [[sistema nerviós central]] que genera una sensació de [[dolor]]. També hi ha diversos corpuscles, estructures d'origen nerviós, que són receptores de determinats estímuls sensitius.<ref name="EMS30">Enciclopèdia de Medicina i Salut, vol. I, p. 30</ref> Així trobem:
[[Fitxer:WVSOM Meissner's corpuslce.JPG|thumb|rightminiatura|Corpuscle de Meissner]]
* [[Corpuscle de Meissner]]. Presents en la pell sense pèls, és a dir, a: [[Mà|palmells]], [[Peu|plantes]], puntes dels dits, llavis, punta de la llengua, mugrons, gland i clítoris (tacte fi). Són un tipus de terminacions nervioses a la pell que són responsables de la sensibilitat pel tacte suau. En particular, tenen la major sensibilitat (el llindar de resposta més baix) quan reben vibracions de menys de 50 [[Hertz]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Takizawa, P|títol=Meissner's Corpuscle|publicació=Skin Histology. Department of Cell Biology, Yale University|pàgines=pàgs: 2|volum=2018 (rev)|url=http://medcell.med.yale.edu/histology/skin_lab/meissners_corpuscle.php| llengua=anglès| consulta= 26 juny 2018|}}</ref>
* [[Corpuscle de Vater-Pacini]]. De forma ovoide, localitzats en zones profundes de la hipoderma; detecten fonamentalment estímuls de pressió.<ref>{{ref-publicació|cognom=Takizawa, P|títol=Pacinian Corpuscle|publicació=Skin Histology. Department of Cell Biology, Yale University|pàgines=pàgs: 2|volum=2018 (rev)|url=http://medcell.med.yale.edu/histology/skin_lab/pacinian_corpuscle.php| llengua=anglès| consulta= 26 juny 2018|}}</ref>