Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

=== L'esclat de la guerra a Europa i a la Monarquia d'Espanya ===

{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}

La mort sense descendència de [[Carles l'Embruixat]], succeït pel [[Felip V de Castella|duc Felip d'Anjou]], va donar lloc a un conflicte internacional que aviat es va tornar guerra civil a la mateixa Monarquia d'Espanya entre els partidaris de l'Arxiduc Carles i els de Felip d'Anjou. Aquest últim va jurar el 1702 les [[Constitucions de Catalunya]], atorgant nous privilegis a les institucions catalanes de les quals va rebre homenatge. No obstant això la guerra ja havia esclatat en els camps de batalla d'Europa quan la [[Casa d'Àustria]] va envair els territoris italians de la monarquia espanyola. Davant les contínues derrotes borbòniques Felip V no va poder continuar el seu itinerari per jurar els [[furs d'Aragó]] i els [[furs de València]], traslladant-en persona al front de guerra italià. Ja a Barcelona el [[1703]] els [[austriacistes]], els partidaris de la tradicional [[Casa d'Àustria]], van rebre el malnom d{{'}}''Imperials'' o ''Aligots'', per ser aquest animal el símbol de l'[[imperi austríac]], mentre que els [[filipistes]], els partidaris de la [[Casa de Borbó]] eren titllats de [[Botiflers]]. El [[1704]] les tropes de la [[Gran Aliança de la Haia]] van llançar un intent de [[Desembarcament de Barcelona|desembarcament aliat a Barcelona]] amb la complicitat d'un reduït nombre d'''Aligots'' barcelonins. Fracassada la temptativa diversos cabdills austriacistes es van haver d'exiliar, però a fi d'evitar noves alteracions el virrei de Catalunya [[Francisco de Velasco]] va llançar una repressió indiscriminada conculcant repetidament les [[Constitucions de Catalunya]], fet que va incrementar el suport de les postures austriacistes entre la societat catalana.

 

=== La declaració de guerra de Catalunya el juliol de 1713 ===

{{AP|Exèrcit de Catalunya (1713-1714)}}

Davant les notícies de l'abandonament anglès, es va convocar a Barcelona el [[30 de juny]] de [[1713]] una [[Junta de Braços]] per deliberar si Catalunya havia de sotmetre's a Felip V o prosseguir la guerra en solitari. En les primeres sessions el Braç Eclesiàstic es va inhibir per estar involucrada l'efusió de sang, deixant la resolució final en mans dels altres dos Braços. El [[5 de juny]] el Braç Reial va emetre el seu veredicte proposant que es continués la guerra. En una tensió creixent els vots del Braç militar es van dividir en tres grups, no arribant-se a una resolució unànime. El parlament decisiu va tenir lloc en la sessió del Braç Militar i va anar a càrrec de [[Manuel de Ferrer i Sitges]]. Presa la decisió de continuar la guerra en solitari els comissionats dels braços generals la van lliurar als diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] perquè la publiqués i declarés l'estat de guerra. Els diputats de la Generalitat, contraris a la proclamació, dilataren l'entrada en vigor legal de l'edicte tres dies. En la sisena instància presentada pels braços generals davant els diputats de la Generalitat, se'ls recordava que era el seu deure la «conservació de les llibertats, privilegis i prerrogatives dels catalans, que els nostres antecessors a costa de sang gloriosament abocada van aconseguir, i nosaltres hem així mateix mantenir».<ref>AA.VV. (2006: II, 42)</ref> Finalment, a les sis del matí del [[9 de juliol]] de [[1713]] a Barcelona es feia pública la proclamació pública de guerra del [[Principat de Catalunya]] contra Felip V i contra el França.