Obre el menú principal

Canvis

12 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
|thumb|right -> |miniatura
 
==== Fuselatge ====
[[Fitxer:Spitfire mk2a p7350 arp.jpg|thumb|rightminiatura|Spitfire Mk IIa en el memorial de la [[Batalla d'Anglaterra]]. El ''P7350'' és el Spitfire més antic en condicions de vol en el món i l'únic que ha lluitat a la Batalla d'Anglaterra.]]
A mitjans de l'any 1930 el disseny de l'aviació mundial va començar a desenvolupar una nova generació d'avions totalment metàl·lics i amb ala baixa. L'avió francès [[Dewoitine D.520]]<ref>Danel and Cuny 1966, Pàg. 225–244.</ref> i l'alemany [[Messerschmitt Bf 109]], per exemple, estaven dissenyats amb aquest avantatge i noves tècniques com la construcció ''”monocasc”'' (tècnica emprada en la construcció de vehicles, consistent en el fet que la xapa de la carrosseria actua com a element resistent), i la disponibilitat de poderosos motors aeronàutics, refrigerats per líquid i de construcció en línia, van contribuir a aquest avenç. Aquestes maneres i altres refinaments com el tren d'aterratge retràctil, cabines completament tancades i baixa resistència aerodinàmica, ales completament metàl·liques (això es va introduir en les línies aèries civils, anys després que fos adoptat pels avions militars, perquè afavoreix la simplicitat i la maniobrabilitat respecte al biplà).<ref>Cross and Scarborough 1976, Pàg. 6–7.</ref>
 
 
==== El disseny de les ales el·líptiques ====
[[Fitxer:spitfire mark19 ps853 planform arp.jpg|thumb|rightminiatura|La forma el·líptica de les ales en un Spitfire Mk XIX, vist en el British air show del 2008.]]
L'any 1934, Mitchell i l'equip de disseny va decidir utilitzar una forma d'ala semi el·líptica per resoldre dues necessitats contradictòries, l'ala havia de ser prima per no crear massa resistència i alhora havia d'encabir un tren d'aterratge retràctil, l'armament i la seva munició. ''Beverley Shenstone'', l'[[Aerodinàmica|aerodinàmic]] de l'equip de Mitchell, va explicar perquè aquesta forma va ser l'elegida:
{{cita| ''L'ala el·líptica es va decidir molt aviat. L'aerodinàmica d'aquesta forma va ser la millor per al nostre propòsit perquè la resistència induïda, envers la producció d'ascensió, va ser menor quan es va utilitzar aquesta forma. L'el·lipse és, en teoria, la perfecció, per a reduir la fricció, ja que es volia que fos la més baixa possible, degut al gruix d'acord amb la força ascensional necessària.''{{efn|No obstant això, prop de l'arrel, l'ala havia de ser prou gruixuda per donar cabuda al tren d'aterratge retràctil, a les armes i a les municions... Mitchell va ser un home molt pràctic.}} ''L'el·lipse és simplement la manera que ens va permetre l'ala més prima possible, amb espai interior per a dur l'estructura necessària i les coses que volíem ficar dins, i es veia bonic.''|Beverley Shenstone{{sfn|Price|2002|p=17-18}}}}
 
=== Dispersió de la producció ===
[[Fitxer:spitfire mk11 pl965 arp.jpg|thumb|rightminiatura|Aquest Spitfire matricula ''PL965'' Tipus Mk XI va ser construït a l'aeroport de la [[Royal Air Force|RAF]] a ''Aldermaston'' del sud d'Anglaterra]]
Durant la [[Batalla d'Anglaterra]], es van concentrar els esforços de la [[Luftwaffe]] per destruir les fàbriques de producció de Woolston i de River Itchen, situades prop de [[Southampton]] (comtat de [[Hampshire]]). El primer raid, sobre aquestes factories, va tindre lloc el 23 d'agost de 1940. Durant el següent mes, van sofrir altres raids, el 26 de setembre de 1940, van ser completament destruïdes les dues fàbriques,{{sfn|Price|1982|p=115}} amb 92 persones mortes i gran nombre de ferits (molts dels afectats, eren operaris experimentats).<ref name="Smallwood 1996">Smallwood 1996, Pàg. 8–15.</ref><ref>[http://www.plimsoll.org/Southampton/FlyingBoats/Supermarine/Spitfireproduction.asp ''Història de les factories de Southampton'' {{en}}] ''plimsoll.org'' Visitada el 1/09/2011.</ref>
 
 
== Variants ==
[[Fitxer:Spitfire-Southampton.jpg|thumb|rightminiatura|Fotografia del Spitfire Mk V, reproducció a escala natural exposada en [[Southampton]]]]
Com el seu dissenyador, R. J. Mitchell sempre serà conegut per la seva més famosa creació. Tanmateix, el desenvolupament del Spitfire no va parar, a causa de la seva mort prematura en 1937. Mitchell només va viure prou, per veure volar el prototip del Spitfire. De manera que posteriorment, un equip dirigit pel seu cap de [[Delineant|delineants projectistes]], Joe Smith, va desenvolupar moltes variants més potents i capaces, per mantenir a el Spitfire com un avió de primera línia. Com va dir un historiador "Si Mitchell va nàixer per dissenyar el Spitfire, Joe Smith va nàixer per defensar-lo i desenvolupar-lo."<ref>Quill 1993, Pàg. 135.</ref>
 
 
=== Seafire ===
[[Fitxer:Seafire F XVII SX 336 wings up.jpg|thumb|rightminiatura|Vista del ''SX336'' un ''Seafire'' (Spitfire marí) amb les ales plegades per encabir-se en un [[Portaavions]], noteu el ganxo de frenat a la cua]]
El nom de '''Seafire '''és un derivat de canviar el '''Spit''' (Escopir) per '''Sea''' (mar en anglès) i '''fire''' (foc, en total es podria traduir com ''Mar de foc''); i era la versió ''naval'' del Spitfire especialment adaptat per operar en un [[portaavions]]. Certament el Spitfire no va ser dissenyat per l'activitat frenètica de les operacions de la coberta d'un portaavions, era considerat el millor avió disponible en aquell moment, i va passar a fer el servei amb distinció. El disseny bàsic imposava algunes limitacions per l'ús de l'aeronau com un avió amb base en portaavions: pobra visibilitat sobre el morro, per exemple, significava que els pilots van haver de ser entrenats sobre la terra amb el cap fora de la cabina i mirant al costat del capó del seu Seafire, en l'aterratge:<ref>Brown 1978, Pàg. 181.</ref> cosa que també succeïa amb el Spitfire, el Seafire tenia un tren d'aterratge relativament estret, el que significava que no era ideal per a les operacions de la coberta.<ref name="Glancey p108">Glancey 2006, Pàg. 108.</ref> Algunes variacions del Seafire tenien, relativament, poques modificacions respecte al Spitfire estàndard; No obstant això, l'experiència acumulada de primera línia significa que la majoria de les versions posteriors de la Seafire havien reforçat el fuselatge, ales plegables, ganxo de frenat i altres modificacions, culminant en la fabricació del Seafire F/FR Mk 47.<ref>Brown 1978, Pàg. 185.</ref>
 
 
=== Variants amb motor Griffon ===
[[Fitxer:RMM Brussel Spitfire Mk XIV 2.jpg|thumb|rightminiatura|El Spitfire Mk XIV amb motor Griffon, noteu el gran cono d'hèlix i les cinc pales per aprofitar la potència del motor]]
El primer Spitfire Mk XII amb motor ''[[Rolls-Royce]] Griffon'' va volar en Agost de 1942, i el primer que va ser operatiu va anar destinat a l'esquadró No. 41 de la RAF, durant l'abril de 1943. Aquest tipus podia arribar a 644 km/h, en vol horitzontal i pujar fins als 10.000 metres en menys de 9 minuts.{{sfn|Price|2002|p= 19}} A mesura que el Spitfire continuava millorant les seves característiques en velocitat i armament, l'abast i la capacitat de combustible van ser els temes principals: es va mantenir el ''”curt abast”'' al llarg de la seva vida, excepte els dedicats a reconeixement fotogràfic, donat que el lloc ocupat per l'armament, era reemplaçat per dipòsits de combustible ''”extres”''.<ref name="Bowyer p. 47"/>
 
676.099

modificacions