Elisabet I d'Anglaterra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
germanastra per germanastre |
||
Línia 41:
El [[1547]], després de la mort d'Enric VIII i l'ascens al tron del seu fill, [[Eduard VI]], Caterina Parr va contraure nou matrimoni amb Thomas Seymour, un oncle d'Eduard, i s'emportà Elisabet amb ella. Allà, Elisabet va rebre una exquisida educació que li va propiciar una excel·lent expressió en el seu [[anglès]] natal, però també en [[francès]], [[italià]], [[castellà]], [[grec]] i [[llatí]]. Sota la influència de Caterina, Elisabet es va formar com a protestant. En acabar la seva educació formal l'any 1550, es pot considerar que Elisabet era la dona de la seva generació amb una formació més completa.<ref>Loades, p. 21.</ref>
Mentre el seu germà es va mantenir en el tron, la posició d'Elisabet va ser inestable. Tanmateix, el [[6 de juliol]] de [[1553]] Eduard morí, probablement de [[tuberculosi]], quan només tenia 15 anys.<ref>{{ref-web|editor=The British Monarchy - Official Website |títol=Edward VI|consulta=2009-04-23|url=http://www.royal.gov.uk/HistoryoftheMonarchy/KingsandQueensofEngland/TheTudors/EdwardVI.aspx}}</ref> Abans de la seva mort, i contravenint l'Acta de Successió a la Corona del 1543, dictada pel seu pare, Eduard va excloure Maria i Elisabet de la successió i va declarar hereva a Lady Jane Grey, néta de la germana d'Enric VIII, Maria, duquessa de Suffolk.<ref>Loades, 24–25.</ref> Jane Grey va ser proclamada reina pel Privy Council (Consell Privat) però perdé ràpidament el suport i va ser destituïda després de regnar nou.<ref>{{ref-web|editor=The British Monarchy - Official Website |títol=Lady Jane Grey|consulta=23-04-2009|url=http://www.royal.gov.uk/HistoryoftheMonarchy/KingsandQueensofEngland/TheTudors/Jane.aspx}}</ref> Amb el suport del poble, Maria Tudor entrà triomfant a Londres acompanyada de la seva
Sense fer cas de l'opinió pública, Maria va contraure matrimoni amb el príncep [[Felip II|Felip]], el futur rei d'Espanya.<ref>Loades, p. 27.</ref> La impopularitat d'aquesta unió, va provocar en Maria la por a ser enderrocada per una revolta popular, impulsada per un sector que volia nomenar Elisabet com a la nova reina. Aquest temor gairebé es va fer realitat quan la [[Revolta Wyatt]],<ref>Neale, 45.</ref> el [[1554]], va intentar evitar el seu casament. Després del seu fracàs, Elisabet va ser feta presonera a la Torre de Londres, on aterrida proclamà la seva innocència.<ref>Loades, p. 28.</ref> Però la seva execució, sol·licitada per alguns membres del seguici espanyol, mai es va materialitzar a causa de la resistència de la cort anglesa a enviar un membre dels Tudor al patíbul. La reina va intentar llavors apartar Elisabet de la línia successòria com a càstig, però el [[Parlament d'Anglaterra|Parlament]] li ho va impedir. Després de dos mesos de tancament a la Torre, Elisabet va ser traslladada a [[Woodstock (Anglaterra)|Woodstock]] i va ser posada sota vigilància de Sir Henry Bedingfield; durant el camí la multitud manifestà el seu suport.<ref name=loades29>Loades, p. 29.</ref> A finals d'aquell any, va córrer el fals rumor que Maria es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Elisabet retornés a la cort, per preveure possibles situacions futures i, finalment, quan es van desmentir els rumors sobre l'embaràs, es descartà un possible successor al tron i Elisabet assegurava la seva successió.<ref>Somerset, p. 66.</ref>
| |||