Grada (nàutica): diferència entre les revisions

{{confusió|rada (nàutica)}}

 

En [[construcció naval]], una '''grada''',<ref name="opti">{{optimot|grada |grada}}</ref><ref name="Gloss-Nautic">{{ref-llibre|autor=AVL|títol=Vocabulari nàutic|url=http://histo.cat/1/Vocabulari_nautic.pdf#page=74|consulta=1-gener-2013|any=2007|editorial=Acadèmia Valenciana de La Llengua|pàgines=176}}</ref><ref name="Griera1943">{{ref-llibre|autor=Antonio Griera|títol=Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya|url=http://books.google.cat/books?id=nLfUAAAAMAAJ&pg=PA169&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca|consulta= 26 gener 2013|any=1943|editorial=Edicions Catalunya s.|pàgines=169–}}</ref><ref name="Betí1998">{{ref-llibre|autor=Lluís Gimeno Betí|títol=De lexicografia valenciana: estudi del "Vocabulari del Maestrat" de Joaquim Garcia Girona|url=http://books.google.cat/books?id=LvTIUHsftI0C&pg=PA183&dq=grada+grau+drassana&hl=ca#v=onepage&q=grada%20grau%20drassana&f=false|consulta= 26 gener 2013|data=1 desembre 1998|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-8415-034-3|pàgines=183–}}</ref> '''[[escar]]'''<ref name="ColónDomènech2011">{{ref-llibre|autor1=Germà Colón|autor2=Fundació Germà Colón Domènech|títol=Lexicografia, lèxic i crítica textual|url=https://books.google.com/books?id=n8Ltu2fwgwoC&pg=PA147|any=2011|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-9883-356-0|pàgines=147–}}</ref><ref name="moll07">[http://moll.mandevila.eu/escar DCVB: Escar.]</ref><ref name="MUNTANERBROCÁ1860">{{ref-llibre|autor1=Ramon MUNTANER|autor2=Antonio de BOFARULL Y BROCÁ|títol=Crónica Catalana ... Texto original y traduccion castellana, acompañada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull. Cat.&Span|url=https://books.google.com/books?id=nldZAAAAcAAJ&pg=PA113|any=1860|pàgines=113–}}</ref> o '''estepa'''<ref name="moll01">[http://moll.mandevila.eu/estepa DCVB:Estepa.]</ref> és una instal·lació especial (feta per la mà de l'home), dins les drassanes, mestrances, o simplement a la vora del mar o rius, disposada per a la construcció, carenat i [[avarament]] de [[vaixell]]s o algun tipus d'[[embarcació]].<ref name="DCVB">{{Ref-llibre |cognom=Alcover |nom=A.M. |enllaçautor=Antoni Maria Alcover i Sureda |cognom2=Moll |nom2=F. de B. |enllaçautor2=Francesc de Borja Moll i Casasnovas |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |consulta=21-gener-13 |data=1962 |editorial=Moll |lloc=Palma de Mallorca}}</ref><ref name="PladevallS.A.2003">{{ref-llibre |cognom=Pladevall |nom=Antoni |títol=L'Art gòtic a Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca |editorial=Enciclopèdia Catalana |data=2003 |volum=vol.3: Dels palaus a les masies |pàgines=219 |isbn=8441208875}}</ref>

 

== Disposició ==

Una grada qualsevol està dividida longitudinalment en dues parts: una, la grada pròpiament dita, que és la que en [[plenamar|marea alta]] no queda banyada per les aigües, i una altra, que rep el nom d'''avant-grada'', que és una prolongació de l'anterior i que està submergida. La primera és la que serveix per a la construcció dels vaixells i la segona és la que fa possible el llançament. Mentre que el buc que s'ha d'avarar no té la flotació corresponent al seu pes, ha de recolzar-se en l'avantgrada i aquesta condició és la que fixa la longitud total de la grada. Si ''c'' és el [[calat]] a proa del vaixell previst avarar, que ha de quedar surant lliurement, l'extremitat de l'avantgrada ha de distar de la línia en què la superfície de l'aigua la talla una llargària almenys igual a ''c''/θ, per tal que no hi hagi perill al moment de l'avarada.<ref name="Espasa1">{{ref-llibre|títol=Grada, vol 26, pag 460|autor=Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: |url=http://books.google.cat/books?id=Hu6WkwEACAAJ&dq=8423945006&hl=ca|consulta= 27 gener 2010|any=1924|editorial=J.Espasa|isbn=8423945006}}</ref>