Carles Xavier de Borbó i Parma: diferència entre les revisions

'''Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau''' ([[Nijmegen]], [[27 de gener]] de [[1970]]), Cap de la [[Casa de Borbó-Parma]], és el [[ducat de Parma|Duc de Parma i Piacenza]] (''Carles V'') i pretendent carlista al tron espanyol (''Carles Xavier I''). Els seus pares són [[Carles Hug de Borbó i Parma]] i la princesa [[Irene dels Països Baixos]]. En la seva activitat legitimista compta en ocasions amb la col·laboració de la '' Associació 16 d'Abril'',<ref>{{ref-notícia|títol=La Família Reial (carlina) visitarà Barcelona el 8 d’octubre|publicació=ElNacional.Cat|url=http://www.elnacional.cat/ca/politica/familia-reial-carlina-barcelona_108904_102.html|data=07-09-2016}}</ref> fundada el desembre de 2013. El seu posicionament laic s'explicita en el fet que utilitzi un Escut Reial sense el Sagrat Cor propi del tradicionalisme catòlic. Amb motiu de la XIV Congrés Federal del Partit Carlista va emetre un comunicat reconeixent a aquesta organització com l'únic partit carlista legítim afirmant que el Partit Carlista és «la veu de la nostra lluita, ja gairebé bicentenària, per les llibertats».<ref>{{ref-web |url=https://espaciocarlista.com/2016/12/11/mensaje-de-don-carlos-javier-con-motivo-del-xiv-congreso-federal-del-partido-carlista/ |títol=Mensaje de Don Carlos Javier con motivo del XIV Congreso Federal del Partido Carlista}}</ref>

L'any 2001 va escriure un pròleg per al llibre ''Breve Historia del Carlismo'', de [[Josep Carles Clemente]], que va ser publicat per la "Biblioteca Popular Carlista" (iniciativa editorial que pertany a l'entorn del [[Partit Carlí (1970)|Partit Carlí]]), en el qual assumia la renovació ideològica del Partit Carlí cap al socialisme autogestionari durant el tardofranquisme.

El 28 de setembre de l'any 2003<ref>{{ref-publicació|cognom=Martorell|nom=Manuel|títol=Carlos Hugo de Borbón pasa el "«testigo carlista"» a sus hijos Carlos Javier y Jaime|publicació=El Mundo|data=07-10-2003|pàgines=16}}</ref> en un acte celebrat a [[Arbona]], la localitat on es van celebrar els tres Congressos del Poble Carlista entre 1970 i 1972, el seu pare li va transferir el tradicional títol legitimista de [[Duc de Madrid]], utilitzat pels reis carlistes des de Carles VII. Durant els anys següents va exercir el càrrec de Canceller de la Real Ordre de la Legitimitat Proscripta, responsabilitat que el 2010, després de la mort del seu pare, va delegar en el seu germà [[Jaume Bernat de Borbó i Parma]].

El 8 abril de 2011 va assumir de manera formal les reivindicacions dinàstiques del seu pare, Carles Hug, a la Corona de "«les Espanyes"» en un ''Missatge al Poble Carlista'' en el qual va fer una crida als ciutadans a lluitar contra la crisi política, econòmica i moral.