Diferència entre revisions de la pàgina «Sincrotró»

3 octets eliminats ,  fa 11 anys
m
col·lisionar -> col·lidir
m (col·lisionar -> col·lidir)
== Característiques ==
[[Image:Schéma_de_principe_du_synchrotron.jpg|320px|thumb|Actualment, els sincrotrons són molt utilitzats per produir feixos de [[raigs X]] d'alta intensitat; en la imatge, el sincrotró és la trajectòria circular de la qual surten les línies de llum.]]
A diferència d'un [[ciclotró]] que utilitza camps magnètics i elèctrics constants, i d'un [[sincrociclotró]] en el que es varia un dels dos camps, en el sincrotró es varien ambdós camps, incrementant-los apropiadament a mesura que les partícules guanyen [[energia]], per fer que el [[radi (Geometria)|radi]] de la seva trajectòria es mantingui constant a mesura que aquestes són accelerades. Això permet que la cambra de [[buit]] per on circulen les partícules tingui la forma d'un llarg i estret [[torus]] (més conegut com «forma de [[donut]]»), a diferència de les cambres en forma de disc dels ciclotrons. En realitat, és més fàcil utilitzar una combinació de segments de tub rectes i curvatscorbats, donant a la forma de donut la forma d'un [[polígon]] amb molts costats. Aquesta forma també permet i requereix la utilització de múltiples [[imant]]s per curvarcorbar el feix.
 
La màxima energia que un accelerador circular pot impartir està típicament limitada per la força del camp magnètic i el radi màxim de la trajectòria de les partícules. En el cas d'un [[electroimant]] ordinari (no [[superconductor]]) la força del camp magnètic està limitada per la saturació del nucli (quan tots els dominis magnètics estan alineats, el camp no es pot incrementar més). Per tant, per aconseguir una màquina amb una energia el més gran possible, hem d'intentar aconseguir que el seu radi sigui també el més gran possible (o bé trobar una manera de superar la limitació de força del camp magnètic, per exemple, amb electroimants superconductors).
Un altre dels primers grans sincrotrons, ara ja retirat, és el [[Bevatró]], acabat el [[1954]] al [[Laboratori Lawrence Berkeley]] ([[EUA]]). El nom d'aquest accelerador de protons procedeix de la seva energia, en el rang dels 6,3 GeV, abans anomenats BeV per bilió d'[[electrovolt]]s (els americans anomenen [[bilió]] al que els europeus anomenem 1.000 milions). El nom precedeix l'adopció del prefix [[Giga]] pel [[SI]]. Un cert nombre d'elements pesats, inexistents a la naturalesa, van ser creats per primera vegada amb aquesta màquina. Aquest lloc va ser també un dels primers a tenir una [[cambra de bombolles]], un tipus de detector de partícules utilizat per examinar els resultats de les col·lisions subatòmiques.
 
Actualment el sincrotró de més alta energia del món és el [[Tevatró]], al Laboratori Nacional d'Acceleradors Fermi ([[Fermilab]]) també als Estats Units. Accelera [[protons]] i [[antiprotons]] a gairebé 1 [[TeV]] d'energia cinètica i els fa col·lisionarlidir entre ells.
 
El Gran Col·lisonador d'Hadrons ([[LHC]]) que està sent construït al Laboratori Europeu de Física d'Altes Energies ([[CERN]]) tindrà una energia de 7 TeV i està previst que comenci a funcionar el [[2007]]. Està sent construït en el túnel de 27 km que antigament contenia el Gran col·lisionador d'Electrons i Positrons ([[LEP]]), o sigui que mantindrà l'status de l'aparell científic més gran mai construït.
10.565

modificacions