Antonín Dvořák: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 98:
La influència de [[Richard Wagner|Wagner]], tot i això, no va durar gaire; quasi no es pot percebre en la ''[[Simfonia núm. 4 de Dvořák|Simfonia núm. 4]] en re menor''. Aquesta és la darrera de les seues simfonies de joventut, considerada la millor del conjunt. També l{{'}}''Scherzo'' és el moviment més brillant, però en tota l'obra és palesa la mestria de Dvořák en tots els aspectes formals.
 
Les simfonies intermèdies, la ''[[Simfonia núm. 5 de (Dvořák)|Simfonia núm. 5]] en fa major'' (publicada com la núm. 3) i la ''[[Simfonia núm. 6 de (Dvořák)|Simfonia núm. 6]] en re major'' (publicada com la núm. 1), són felices obres bucòliques. No són tan famoses com les següents, tot i que se les considera apreciables. La núm. 5 és la més pastoral, encara que comprèn un fosc i lent moviment que empra en préstec (o més aviat cita) les primeres quatre notes del Concert per a piano núm. 1 de [[Piotr Ilich Txaikovski|Txaikovski]] en el tema principal. La núm. 6 s'assembla molt a la ''[[Simfonia núm. 2 de Brahms|Simfonia núm. 2]]'' de [[Johannes Brahms|Brahms]], en particular en els dos moviments extrems.
 
La ''[[Simfonia núm. 7 de Dvořák|Simfonia núm. 7]] en re menor'' del [[1885]] n'és la més [[Romanticisme|romàntica]] i per molts la considerada més bella, donant prova d'una major tensió formal i més intensitat que la seua més cèlebre germana; la [[Simfonia núm. 9 de Dvořák|núm. 9]]. La núm. 7 no podria haver gaudit d'un major contrast amb la següent, la ''[[Simfonia núm. 8 de Dvořák|Simfonia núm. 8]] en sol major'' (publicada com la núm. 4), una obra que [[Karl Schumann]] (en les notes a la gravació integral de les simfonies de Dvořák per [[Rafael Kubelik]]) compara a les de [[Gustav Mahler|Mahler]]. Junt amb la darrera, aquestes dues es consideren la cimera de la composició simfònica de Dvořák i entre les més reeixides simfonies del [[Segle XIX]].